Memòria històrica (Catalan Wikipedia)

Una cronologia de les vicissituds dels Papers de Salamanca, a un informe del periòdic El Mundo. En una pàgina del Departament de Sociologia de la Universitat de Salamancadedicada a un sobre el conflicte poden trobar-se un nodrit dossier de premsa i els resultats d'una enquesta a la població.

elpais.com

1.821 de las 2.052 fosas comunes del franquismo están todavía por abrir El País, 23 d'octubre de 2010
Santos Juliá. «Año de memoria». El País, 31-12-2006. [Consulta: 22 febrer 2013].
El País, 17 de desembre de 2006 "Estamos recuperando dignidades"
La referència dels debats en El País: [3] i en El Norrte de Castilla, edició Salamanca: [4] Arxivat 2009-03-31 a Wayback Machine., tots dos del 29 de desembre de 2006
Lugares de la memoria histórica de Europa, en El País, 9 de juliol del 2009. Curs en la Fundación Yuste

Jesús de Andrés Sanz, Los simbolos y la memoria del franquismo Arxivat 2015-05-01 a Wayback Machine., en Estudios de Progreso. Fundación Alternativas Nº 23/2006

Federació de Fòrums per la Memòria
Unamuno, en un discurs a la Universitat, havia pronunciat la seva famosa frase «Vencereu, però no convencereu», en resposta als crits de «Visca la mort» i «Morin els intel·lectuals» del general de la Legió, i amb intervenció de José María Pemán. La dona de Franco, Carmen Polo, va haver de protegir físicament el Rector i treure'l de la sala. Expulsat dels seus càrrecs polítics i acadèmics, pocs dies després va morir de mort natural, es diu que mentre estava escrivint un text que parafrasejava el títol del seu Sentiment tràgic de la vida en Ressentiment tràgic de la vida. Hi ha encara diverses versions sobre els termes exactes de l'enfrontament: [5]

La referència dels debats en El País: [3] i en El Norrte de Castilla, edició Salamanca: [4] Arxivat 2009-03-31 a Wayback Machine., tots dos del 29 de desembre de 2006

És coneguda la denúncia d'aquesta situació per Javier Tusell i altres historiadors, enfront de la seva defensa per uns altres, com Luis Suárez Fernández: [6][7]

Una cronologia de les vicissituds dels Papers de Salamanca, a un informe del periòdic El Mundo. En una pàgina del Departament de Sociologia de la Universitat de Salamancadedicada a un sobre el conflicte poden trobar-se un nodrit dossier de premsa i els resultats d'una enquesta a la població.

Una cronologia de les vicissituds dels Papers de Salamanca, a un informe del periòdic El Mundo. En una pàgina del Departament de Sociologia de la Universitat de Salamancadedicada a un sobre el conflicte poden trobar-se un nodrit dossier de premsa i els resultats d'una enquesta a la població.

NORA, Pierre (dir.) (1984–1993), Les lieux de mémoire (Los lugares de la memoria), París, Gallimard. En una elogiosa presentació es defineix aquesta obra col·lectiva, realitzada per una centena de «eminents especialistes francesos» (Maurice Agulhon, Jacques Le Goff, René Rémond, Mona Ozouf, Marc Fumaroli) entorn del bicentenari de la Revolució francesa, com a «Monument erigit en memòria de França, inventari dels llocs d'elecció on s'ha encarnat» i «un tríptic obert sobre la República, la Nació i França».
«Trobem un altre net, el fill del Secretari d'Àvies de la Plaza de Mayo». Arxivat de l'original el 2010-09-02. [Consulta: 12 febrer 2017].
Vegeu document complet: [1]
La referència dels debats en El País: [3] i en El Norrte de Castilla, edició Salamanca: [4] Arxivat 2009-03-31 a Wayback Machine., tots dos del 29 de desembre de 2006
Jesús de Andrés Sanz, Los simbolos y la memoria del franquismo Arxivat 2015-05-01 a Wayback Machine., en Estudios de Progreso. Fundación Alternativas Nº 23/2006
És coneguda la denúncia d'aquesta situació per Javier Tusell i altres historiadors, enfront de la seva defensa per uns altres, com Luis Suárez Fernández: [6][7]

«Quin país treballa millor la memòria històrica» (paper). Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.137, Desembre 2013, p.4. ISSN: 1695-2014.