Fray Gerundio és un frare exclaustrat com a resultat de la llei de desamortització de Mendizábal, la qual cosa implica un particular punt de vista amb el qual aborda la realitat contemporània. Es dedica al periodisme per guanyar-se la vida, primer a Lleó i després a Madrid, ajudat pel seu llec Tirabeque, i té una educació i formació religiosa molt sòlida, que deixa entreveure en els seus articles: mitologia, sermons, salms i històries de l'Antic Testament. Tots dos es van conèixer al seminari de Lleó i, des de llavors, no es van separar. Tirabeque és coix i malcarat, i sovint no entén o interpreta malament les capilladas del seu amo. Per les ximpleries que diu Ramón Mesonero Romanos va jutjar precipitadament les capilladas com a pròpies del gust del populatxo, però en realitat Tirabeque és el Sancho Panza de Fra Gerundi, contrapunt de la seva consciència política. Encarna l'opinió del Poble i no sap explicar per què no s'acaba de constituir un govern sòlid i capaç a Espanya que resolgui els problemes més apressants. Entén la realitat immediata que li afecta directament, com la fam, la interminable guerra civil, l'augment d'orfes i vídues, les irregularitats en les votacions o la inefectiva ajuda internacional després del tractat de la Quàdruple Aliança. Cf. la tesi de Mònica Fuertes-Arboix La sátira política en "Fray Gerundio" (1837-1842) de Modesto Lafuente, Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2010,
