Keith Tribe; (2007) Ordoliberalism and the Social Market Economy (revisió de Ralf Ptak, Vom Ordoliberalismus zur Sozialen Marktwirtschaft. Stationen des Neoliberalismus in Deutschland)
leeds.ac.uk
ics.leeds.ac.uk
Joseph Goebbels: Discurs sobre la propaganda -1934 font Der Kongress zur Nürnberg 1934 (Múnic: Zentralverlag der NSDAP., Frz. Eher Nachf., 1934), pàg. 130-141.
Lev Trotski, «nacionalsocialisme?», La lluita contra el feixisme: el proletariat i la revolució, traducció catalana de l'original a la revista The Modern Thinker, octubre de 1933
Wagner va ser un notable antisemita, en el sentit que la seva posició i fama van donar a les seves visions i propostes. Vegeu, per exemple El judaisme en la música- gran disseminació, contribuint al fet que aquestes posicions arribés a ser acceptable en cercles de l'“alta cultura”, atès que tenien l'aval del que per alguns era el geni més destacat des de Goethe. Per aquestes actituds, Wagner va ser denunciat per qui fins llavors havia estat el seu amic, Nietzsche: “Wagner ha decaigut, pas a pas, a tot el que menyspreu, fins i tot a l'antisemitisme” (Nietzsche contra Wagner, 1888) Vegeu també: Nietzsche: Der Fall Wagner” (El Cas Wagner) i Humà, massa humà.- Però la influència de Wagner, més enllà del musical, és debatible, fins i tot la seva influència en el moviment Völkisch va ser limitada -vegeu Bernard Pixis: Völkische Altnordistik: The Politics of Nordic Studies in the German-Speaking Countries, 1926-45- No obstant això els nazis van utilitzar la seva fama i obra, -ajudats per Cosima Wagner i Houston Stewart Chamberlain- transformant el Festival de Bayreuth en el punt alt del calendari social nazi.
