DCVB, DECAT, Alart, Peytaví 2016. A vegades, són els mateixos habitants els qui, posats a votar, rebutgen la forma ortodoxa. Així va passar al poblet de Nils, un caseriu del municipi de Pontellà. Quan s'hi va instal·lar una «Bressola», el director de l'escola va opinar que Nyils, amb la -N- palatal inicial sonava més com a «català». I va fer canviar en aquest sentit la grafia als cartells de senyalització! Sense cap raó històrica ni filològica, ja que tenim el topònim ben documentat, amb atestacions carolíngies ben clares i evidents, per a establir: ăsinŭ com a origen : - et Asinilos (Alart, 982), - in Asinilos (M H., 982)- de Anils (Alart, 1185). Hi va haver una reunió del Consell municipal a l'Ajuntament del poble amb concertació col·lectiva de tots els habitants que, preguntats i sentint-se potser ofesos que la N- inicial simple representés els ases (petits) o rucs (que segurament s'hi criaven a l'Edat Mitjana), s'estimaren més escollir la forma amb N palatal, ja que el mot així format podia correspondre, segons el seu parer errat, a: anyells! Cosa impossible, filològicament, ja que sempre manca, a tota la documentació, la -nn- geminada qui, ella, prové de «l'annŭcŭlu» del baix llatí. Matant els ases per a posar-hi anyells, l'honor del poble quedava incòlume. Però, en nom de la ciència i de la història patrimonial (i per culpa d'una simple fantasia), es pot admetre un tal engany, que és una transgressió de la veritat? I tant més quan va en contra dels quatre grans especialistes en assumptes de toponímia catalana: Alcover, Moll, Joan Coromines i Alart que sempre han estat d'acord per a escriure Nils amb la simple dental oclusiva inicial! in «Toponímia nordcatalana i vandalisme onomàstic, Renada-Laura Portet (Els noms en la vida quotidiana. Actes del XXIV Congrés Internacional d'ICOS sobre Ciències Onomàstiques. Annex. Secció 12)». Generalitat de Catalunya (Gencat.cat). [Consulta: 19 maig 2016].
La palatalització d'algunes nasals, freqüent en molts àmbits del català septentrional. Només se'n pot acceptar l'ús complementari en registres col·loquials. Els seus orígens són diversos (arcaismes, occitanismes, etc.): sovint [subiny], granota [granyota], Nils ['nyils]., PEYTAVí DEIXONA, Joan, El Català al nord de Catalunya a principi del segle XXI: perspectiva perspectiva històrica de la llengua i realitat lingüística del dialecte, Institut d'Estudis Catalans. Secció Filològica, ISBN 978-84-9965-320-4, Col·lecció: Biblioteca Filològica, Editorial IEC, 2016.https://books.google.cat/books?id=WrOGDQAAQBAJ&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ViewAPI
