Roche Velázquez, Andrea. «La producció literària islandesa del segle XIII. Una aproximació a les Íslendingasögur com a font històrica.». Dipòsit Digital UB pàgs. 1-2. Barcelona: Universitat de Barcelona, 01-02-2017. [Consulta: 29 abril 2023]. «...hom ha considerat necessari introduir l’ús de l’adjectiu “norrè”*, defensat ja per Macià Riutort per l’àmbit hispànic, com una adaptació al català del mot medieval que empraven els autors de les sagues per referir-se a la seva llengua (norrœna) i a ells mateixos (norrœnn: “normand”). Riutort assenyala que la introducció de l’adjectiu era necessàri per dues raons: en primer lloc, perquè ni Dinamarca, ni Islàndia ni les Illes Fèroe formen part, geogràficament, de la Península Escandinava. Es requeria, doncs, un mot que englobés els diversos territoris que havien compartit la mateixa llengua. En segon lloc, degut a que Escandinàvia es trobava i es troba poblada per pobles d’origen germànic però també per pobles amb un altre origen ètnic, es volia un terme que separés la cultura germànica com la de noruecs, danesos, i suecs, de la no-germànica dels lapons i els finesos. Alhora, els finesos demanen que l’ús dels mots “escandinau” i “nòrdic” fes referència a tots els pobles i cultures d’Escandinàvia, independentment del seu origen ètnic, germànic, lapó o finés. La introducció del vocable “norrè”* al català i el castellà, com assenyala Riutort, segueix els mateixos passos que ja ha seguit a França (norrain), Itàlia (norreno) i Anglaterra (norse), per les mateixes raons esmentades anteriorment.»
vefsafn.is
wayback.vefsafn.is
Cristianisme al web del parlament islandès. (anglès)
