Papa Urbà IV (Catalan Wikipedia)

Analysis of information sources in references of the Wikipedia article "Papa Urbà IV" in Catalan language version.

refsWebsite
Global rank Catalan rank
182nd place
137th place
27th place
83rd place
low place
low place
9th place
30th place
2,720th place
931st place
low place
low place
1st place
1st place

fiu.edu

cardinals.fiu.edu

  • (EN) Salvador Miranda, Urban IV, a fiu.edu – The Cardinals of the Holy Roman Church, Florida International University. URL consultat el juliol de 2015.

teatrolafenice.it

  • El terme litúrgicament correcte per al bàcul pastoral del papa és ferula. El terme "pastorale" apareix a la traducció italiana del llibret de l'òpera de Wagner (acte III, escena III): en realitat tant en el llibret original de l'òpera com en diverses versions de la llegenda. el terme alemany utilitzat és Stab, que es tradueix com a pal o vara (v. a propòsit el llibrett de sala Arxivat 2010-11-29 a Wayback Machine. fet pel Teatro La Fenice de Venècia el 1996, ple d'articles i referències bibliogràfiques molt útils per entendre l'obra de Wagner i la llegenda).

tourisme-troyes.com

  • (francès) Basilique Saint Urbain, Office de Tourisme di Grand Troyes.

treccani.it

  • «Papa Urbano IV». Enciclopedia Treccani. Roma: Istituto della Enciclopedia Italiana.
  • Segons una altra versió de la llegenda, el poeta, davant la negativa del papa, torna desesperat als braços de Venus (cfr. «Tannhäuser». Enciclopedia Treccani. Roma: Istituto della Enciclopedia Italiana.)

web.archive.org

  • El terme litúrgicament correcte per al bàcul pastoral del papa és ferula. El terme "pastorale" apareix a la traducció italiana del llibret de l'òpera de Wagner (acte III, escena III): en realitat tant en el llibret original de l'òpera com en diverses versions de la llegenda. el terme alemany utilitzat és Stab, que es tradueix com a pal o vara (v. a propòsit el llibrett de sala Arxivat 2010-11-29 a Wayback Machine. fet pel Teatro La Fenice de Venècia el 1996, ple d'articles i referències bibliogràfiques molt útils per entendre l'obra de Wagner i la llegenda).

wikisource.org

ca.wikisource.org

youtube.com

  • El text de Tantum Ergo ha inspirat a molts músics de totes les èpoques. De fet, són innombrables els compositors que han escrit música per acompanyar les paraules del teòleg d'Aquino, des de Pierluigi da Palestrina a Haydn, des de Couperin a Verdi, de Mozart a Rossini (que va crear una interessant versió per a orgue i tenor), des d'Bruckner a Bellini, que va compondre fins a nou versions, des de Liszt fins a molts altres autors, com ara rock i música pop. La versió més coneguda i, amb diferència, més interpretada en el context litúrgic segueix sent la del cant gregorià (audio: Papa Urbà IV a YouTube)