Pere el Catòlic (Catalan Wikipedia)

Analysis of information sources in references of the Wikipedia article "Pere el Catòlic" in Catalan language version.

refsWebsite

Global rank Catalan rank

9web.archive.org

1^st place

7uji.es

low place

206^th place

1enciclopedia.cat

1,148^th place

3^rd place

1ub.edu

4,184^th place

46^th place

1cervantesvirtual.com

1,399^th place

80^th place

cervantesvirtual.com

Fidel Fita i Colomer: Boletín de la Real Academia de la Historia, tomo 40 (1902): Principado de Cataluña - Razón de este nombre Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.: Ya en las cortes del año 1064, que son las primeras de la colección académica, aparece en el Usaje 65 con el nombre de Principado la demarcación del territorio al que entonces se aplicaba, es decir al de la vieja Cataluña ó al de los tres condados de Barcelona, Ausona y Gerona, que regían como soberanos D. Ramon Berenguer I i su mujer Doña Almodis

enciclopedia.cat

«Pere el Catòlic». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

ub.edu

diposit.ub.edu

Sánchez Sánchez, Josep «Vida i Regnat de Pere el Catòlic». Universitat de Barcelona, 2017-2018, pàg. 10. Arxivat de l'original el 8 d’abril 2022 [Consulta: 2 març 2021].

uji.es

jaumeprimer.uji.es

ego, Petrus, Dei gratia rex Aragonesium et comes Barchinonensium ... Signum + Petri, regis Aragonensium et comes Barchinonensium; Arxiu Jaume I: Pere II d'Aragó confirma els furs i costums dels habitants de Jaca Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine.
Arxiu Jaume I: Pere II d'Aragó confirma als habitants de Zaragoza l'exempció d'imposts per a les seues mercaderies en els llocs d'Aitona, Tortosa i Lleida Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine.
Arxiu Jaume I: Pere II d'Aragó estableix unes constitucions de Pau i Treua vàlides per a tot Catalunya, des de Sales fins a Lleida Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine.
Arxiu Jaume I: Pere II d'Aragó atorga unes constitucions de Pau i Treua a l'assemblea general celebrada a Barcelona Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine.
Arxiu Jaume I: Pere II d'Aragó perdona tots els greuges que li havia fet la ciutat de Zaragoza Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine.
Arxiu Jaume I: Pere II d'Aragó confirma els drets i costums de la vila de Perpinyà Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine.
Arxiu Jaume I: Pere II d'Aragó atorga carta de franquícies als habitants de Salses, amb l'acor del comte Nunó Sanç Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine.

web.archive.org

ego, Petrus, Dei gratia rex Aragonesium et comes Barchinonensium ... Signum + Petri, regis Aragonensium et comes Barchinonensium; Arxiu Jaume I: Pere II d'Aragó confirma els furs i costums dels habitants de Jaca Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine.
Sánchez Sánchez, Josep «Vida i Regnat de Pere el Catòlic». Universitat de Barcelona, 2017-2018, pàg. 10. Arxivat de l'original el 8 d’abril 2022 [Consulta: 2 març 2021].
Arxiu Jaume I: Pere II d'Aragó confirma als habitants de Zaragoza l'exempció d'imposts per a les seues mercaderies en els llocs d'Aitona, Tortosa i Lleida Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine.
Arxiu Jaume I: Pere II d'Aragó estableix unes constitucions de Pau i Treua vàlides per a tot Catalunya, des de Sales fins a Lleida Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine.
Arxiu Jaume I: Pere II d'Aragó atorga unes constitucions de Pau i Treua a l'assemblea general celebrada a Barcelona Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine.
Arxiu Jaume I: Pere II d'Aragó perdona tots els greuges que li havia fet la ciutat de Zaragoza Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine.
Arxiu Jaume I: Pere II d'Aragó confirma els drets i costums de la vila de Perpinyà Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine.
Arxiu Jaume I: Pere II d'Aragó atorga carta de franquícies als habitants de Salses, amb l'acor del comte Nunó Sanç Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine.
Fidel Fita i Colomer: Boletín de la Real Academia de la Historia, tomo 40 (1902): Principado de Cataluña - Razón de este nombre Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.: Ya en las cortes del año 1064, que son las primeras de la colección académica, aparece en el Usaje 65 con el nombre de Principado la demarcación del territorio al que entonces se aplicaba, es decir al de la vieja Cataluña ó al de los tres condados de Barcelona, Ausona y Gerona, que regían como soberanos D. Ramon Berenguer I i su mujer Doña Almodis