Pere el Cerimoniós (Catalan Wikipedia)

Analysis of information sources in references of the Wikipedia article "Pere el Cerimoniós" in Catalan language version.

refsWebsite

Global rank Catalan rank

12web.archive.org

1^st place

1^st place

1,849^th place

2^nd place

low place

206^th place

2enciclopedia.cat

1,148^th place

3^rd place

low place

97^th place

121^st place

116^th place

5^th place

5^th place

low place

5,540^th place

1cervantesvirtual.com

1,399^th place

80^th place

academia.edu

Seabra de Almeida Rodrigues, Ana Maria «Un destin interrompu: Aliénor de Portugal, brève reine d'Aragon (1347-1348)». Études Roussillonnaises. Revue d'histoire et d'archéologie méditerranéennes: Les femmes dans l'espace nord-méditerranéen, 2013, pàg. 89-96.

cervantesvirtual.com

Fidel Fita i Colomer: Boletín de la Real Academia de la Historia, tomo 40 (1902): Principado de Cataluña - Razón de este nombre Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.: Ya en las cortes del año 1064, que son las primeras de la colección académica, aparece en el Usaje 65 con el nombre de Principado la demarcación del territorio al que entonces se aplicaba, es decir al de la vieja Cataluña ó al de los tres condados de Barcelona, Ausona y Gerona, que regían como soberanos D. Ramon Berenguer I y su mujer Doña Almodis

enciclopedia.cat

«Pere el Cerimoniós». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
«Pere el Cerimoniós». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

google.cat

books.google.cat

Agustín Rubio Vela, Epistolari de la València medieval, p.27
Mutgé Vives, Josefa. Política, urbanismo y vida ciudadana en la Barcelona del siglo XIV. Editorial CSIC, 2004, p. 80. ISBN 8400082184. Arxivat 2024-06-12 a Wayback Machine.
El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta. vol.3. Edicions Universitat Barcelona, 2003, p. 191. ISBN 8447527417. Arxivat 2024-06-12 a Wayback Machine.
Lafuente, Modesto. Historia general de España (en castellà). vol.4. Estab. tip. de F. de P. Mellado, 1861, p. 72. Arxivat 2024-06-12 a Wayback Machine.
Morello Baget, Jordi. Fiscalitat i deute públic en dues viles del Camp de Tarragona: Reus i Valls, seglex XIV-XV. CSIC, 2001, p. 184. ISBN 8400060164. Arxivat 2024-06-12 a Wayback Machine.
Sanchez Martinez, Manuel. Pagar al Rey en la Corona de Aragón durante el siglo XIV: Estudios sobre fiscalidad y finanzas reales y urbanas (en castellà). CSIC, 2003, p. 180. ISBN 8400081935. Arxivat 2024-06-03 a Wayback Machine.
Gebhardt, Victor. Historia general de España y de sus Indias: desde los tiempos más remotos hasta nuestros días (en castellà). Librería Española, 1864, p. 134. Arxivat 2024-06-12 a Wayback Machine.
Los Trastamara y la Unidad Española (en castellà). Rialp, 1981, p.305. ISBN 8432121002 [Consulta: 4 desembre 2011].

sapiens.cat

«10 curiositats sobre Pere el Cerimoniós». Sàpiens. Arxivat de l'original el 2018-12-20. [Consulta: 19 desembre 2018].

sciencia.cat

Millàs i Vallicrosa, Josep Maria. Texto catalan de las tablas astronómicas (cánones) del rey Don Pedro el Ceremonioso, a base de la redacción definitiva del judío Jacob Corsino. Arxivat 2012-01-12 a Wayback Machine.

uji.es

jaumeprimer.uji.es

Arxiu Jaume I: El rei Pere el Cerimoniós confirma els privilegis de Vila-real Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
Arxiu Jaume I: Pere IV confirma als habitants de Huesca l'exempció de leuda, peatge i pontatge, en especial als ponts de Zuera i Zaragoza Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
Arxiu Jaume I: El rei Pere el Cerimoniós ordena la reparació del privilegi de la franquesa de lleuda i altres imposts, que relaciona, concedida per ell l'any 1363 als musulmans de la Vall d'Uixó, i ratifica el seu contingut Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.

web.archive.org

«10 curiositats sobre Pere el Cerimoniós». Sàpiens. Arxivat de l'original el 2018-12-20. [Consulta: 19 desembre 2018].
Mutgé Vives, Josefa. Política, urbanismo y vida ciudadana en la Barcelona del siglo XIV. Editorial CSIC, 2004, p. 80. ISBN 8400082184. Arxivat 2024-06-12 a Wayback Machine.
El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta. vol.3. Edicions Universitat Barcelona, 2003, p. 191. ISBN 8447527417. Arxivat 2024-06-12 a Wayback Machine.
Lafuente, Modesto. Historia general de España (en castellà). vol.4. Estab. tip. de F. de P. Mellado, 1861, p. 72. Arxivat 2024-06-12 a Wayback Machine.
Morello Baget, Jordi. Fiscalitat i deute públic en dues viles del Camp de Tarragona: Reus i Valls, seglex XIV-XV. CSIC, 2001, p. 184. ISBN 8400060164. Arxivat 2024-06-12 a Wayback Machine.
Sanchez Martinez, Manuel. Pagar al Rey en la Corona de Aragón durante el siglo XIV: Estudios sobre fiscalidad y finanzas reales y urbanas (en castellà). CSIC, 2003, p. 180. ISBN 8400081935. Arxivat 2024-06-03 a Wayback Machine.
Gebhardt, Victor. Historia general de España y de sus Indias: desde los tiempos más remotos hasta nuestros días (en castellà). Librería Española, 1864, p. 134. Arxivat 2024-06-12 a Wayback Machine.
Millàs i Vallicrosa, Josep Maria. Texto catalan de las tablas astronómicas (cánones) del rey Don Pedro el Ceremonioso, a base de la redacción definitiva del judío Jacob Corsino. Arxivat 2012-01-12 a Wayback Machine.
Arxiu Jaume I: El rei Pere el Cerimoniós confirma els privilegis de Vila-real Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
Arxiu Jaume I: Pere IV confirma als habitants de Huesca l'exempció de leuda, peatge i pontatge, en especial als ponts de Zuera i Zaragoza Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
Arxiu Jaume I: El rei Pere el Cerimoniós ordena la reparació del privilegi de la franquesa de lleuda i altres imposts, que relaciona, concedida per ell l'any 1363 als musulmans de la Vall d'Uixó, i ratifica el seu contingut Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
Fidel Fita i Colomer: Boletín de la Real Academia de la Historia, tomo 40 (1902): Principado de Cataluña - Razón de este nombre Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.: Ya en las cortes del año 1064, que son las primeras de la colección académica, aparece en el Usaje 65 con el nombre de Principado la demarcación del territorio al que entonces se aplicaba, es decir al de la vieja Cataluña ó al de los tres condados de Barcelona, Ausona y Gerona, que regían como soberanos D. Ramon Berenguer I y su mujer Doña Almodis

worldcat.org

Cònsul, Arnau «Pere III el forjador de l'Estat català». Sàpiens [Barcelona], núm. 65, 3-2008, p. 18-25. ISSN: 1695-2014.