Gentry, Howard Scott «Origin of the Common Bean, Phaseolus vulgaris». Economic Botany. New York Botanical Garden Press [Nova York], 23, 1, 1969, pàg. 55–69. DOI: 10.1007/BF02862972. JSTOR: 4253014.
Wiesinger, Jason A., et al. «Demonstrating a Nutritional Advantage to the Fast-Cooking Dry Bean (Phaseolus vulgaris L.)». Journal of Agricultural and Food Chemistry, 64, 45, 2016, pàg. 8592-8603. DOI: 10.1021/acs.jafc.6b03100., (anglès)
«Phytoremediation of Pd, Zn, Fe, and Mg with 25 wetland plant species from a paper mill contaminated site in North East India». Environ. Sci. Pollut. Res. Int., 22, 1, 2015, pàg. 197–209. DOI: 10.1007/s11356-014-3377-7. PMID: 25103945.
handle.net
hdl.handle.net
Cal veure la sinonímia, que ha estat afavorida per la simultaneïtat de l'arribada del nou producte en llocs diferents, com un enriquiment de la llengua, del qual els parlants han sabut treure profit, com ara en el de la dualitat de solucions aplicada amb els noms vulgars fesol / mongeta per a l'espècie americana Phaseolus vulgaris, i ambdós, avui, amb una notorietat entre els catalanoparlants que sembla evident, si més no en la parla passiva. La convivència d'aquests dos coneixements porta cap a l'especialització i, en terres empordaneses, essent mongeta el nom preferit, reserven el mot fesolet per al gra d'una altra espècie. I si a Barcelona s'anomena mongeta tendra la tavella amb llavors consumida verda que a Tarragona coneixen amb el nom de bajoca, a Vilanova i la Geltrú li apliquen el nom de fesolet. Però compte amb el nom de bajoca, perquè a Alcoi identifica el fruit de l'espècie també americana Capsicum annuum, vulgarment conegut a la resta de la comunitat catalanoparlant amb els noms de pebre, pebrera, pebrot o pimentó. Els beneficis pràctics de la utilització que fan els parlants de la dualitat fesol / mongeta no s'aturen aquí: Josep Martines s'hi refereix amb la notícia que «Mongeta, probable préstec interdialectal, apareix al P. V., a l'entorn de la comarca de l'Alcoià i de part de la Marina Baixa, aplicat a una manera de cuinar els fesols (bullits i adobats amb vinagre i ceba): “Hui hem fet mongetes”» (Martines, Aportació Cavanilles: 254). Aquestes singularitats del lèxic vegetal porten prou maldecaps als redactors de lèxics, obligats contínuament a prendre opció en la selecció del mot preferent: si, en la dicotomia fesol / mongeta, en el diccionari de Lacavalleria (1696) ni se cita el darrer mot, en el de Labèrnia (1839-40) remeten circularment les entrades fesol i mongeta l'una a l'altra, mentre que el DCVB atorga carta plena als dos en definir-los per separat; i, finalment, si en la compilació del seu diccionari Pompeu Fabra va preferir de donar primacia a fesol sobre el sinònim mongeta, els redactors del DIEC han escollit el camí invers - monget/mongeta, que designen en alguns llocs respectivament l'autòctona Dolichos melanophtalmos i l'americana Phaseolus vulgaris (Masclans, Noms vulgars plantes: 21). Vegeu Ramon Marrugat Cuyàs, L'adaptació a la llengua catalana dels noms dels vegetals procedents d'Amèrica i llur incidència en la lexicografia, http://hdl.handle.net/20.500.11797/TDX1969
Gentry, Howard Scott «Origin of the Common Bean, Phaseolus vulgaris». Economic Botany. New York Botanical Garden Press [Nova York], 23, 1, 1969, pàg. 55–69. DOI: 10.1007/BF02862972. JSTOR: 4253014.
«Phytoremediation of Pd, Zn, Fe, and Mg with 25 wetland plant species from a paper mill contaminated site in North East India». Environ. Sci. Pollut. Res. Int., 22, 1, 2015, pàg. 197–209. DOI: 10.1007/s11356-014-3377-7. PMID: 25103945.
rhs.org.uk
«French Beans». Royal Horticultural Society. [Consulta: 23 juny 2020].
