Quant a Queen citant Pink Floyd com a influència vegeu: Sutcillfe, Phil.Voyageur Press. Queen: The Ultimate Illustrated History of the Crown Kings of Rock(en anglès),2009,p.17. ISBN 978-0-7603-3719-6.; per a Kraftwerk vegeu: Queenan, Joe.«Vorsprung durch Techno»(en anglès). The Guardian,22 febrer 2008. Arxivat de l'original el 6 d'octubre 2014.[Consulta: 31 agost 2012].; per a Tool vegeu: Spin. The 50 Greatest Bands(en anglès),febrer 2002,p.78[Consulta: 31 agost 2012].Arxivat 2 de juny 2024 a Wayback Machine.; Manning 2006, p.288: Queensryche, the Orb, Nemrud, the Smashing Pumpkins; 289: Radiohead; Kitts & Tolinski 2002, p.126: Per a Nine Inch Nails vegeu la coberta posterior. Manning, Toby. The Rough Guide to Pink Floyd. First. Rough Guides,2006. ISBN 978-1-84353-575-1.
Roberts, James«Hipgnotic Suggestion».Frieze,37. Arxivat de l'original el 3 de novembre 2013[Consulta: 12 setembre 2012].«Throughout the 70s many of the more successful rock bands adopted similarly abstract imagery, in particular Led Zeppelin (the album IV, 1971, dispensed with their name and the title of the record entirely) and Pink Floyd, who, following the Beatles, were only the second band to be allowed by EMI to use an outside designer.»Arxivat 3 de novembre 2013 a Wayback Machine.
Quant a Queen citant Pink Floyd com a influència vegeu: Sutcillfe, Phil.Voyageur Press. Queen: The Ultimate Illustrated History of the Crown Kings of Rock(en anglès),2009,p.17. ISBN 978-0-7603-3719-6.; per a Kraftwerk vegeu: Queenan, Joe.«Vorsprung durch Techno»(en anglès). The Guardian,22 febrer 2008. Arxivat de l'original el 6 d'octubre 2014.[Consulta: 31 agost 2012].; per a Tool vegeu: Spin. The 50 Greatest Bands(en anglès),febrer 2002,p.78[Consulta: 31 agost 2012].Arxivat 2 de juny 2024 a Wayback Machine.; Manning 2006, p.288: Queensryche, the Orb, Nemrud, the Smashing Pumpkins; 289: Radiohead; Kitts & Tolinski 2002, p.126: Per a Nine Inch Nails vegeu la coberta posterior. Manning, Toby. The Rough Guide to Pink Floyd. First. Rough Guides,2006. ISBN 978-1-84353-575-1.
Povey ho escrivia com a Meggadeaths però Blake com a Megadeaths.[15] A vegades, Architectural Abdabs també es nombra com una possible variació; Povey ho descarta com un error de lectura d'un titular sobre Abdabs al diari estudiantil de la Polytechnic.[16] Povey va utilitzar el nom de Tea Set mentre que la reclamació de Blake d'una grafia alternativa, T-Set, roman sense fonament.[17]
Per a la menció de Barrett com a inspiració per part de Bowie vegeu: «David Bowie pays tribute to Syd Barrett»(en anglès).NME,11 juliol 2006. Arxivat de l'original el 20 d'agost 2009.[Consulta: 13 octubre 2009].; per a la compra del pedal de delay per part de The Edge vegeu: McCormick, Neil (editor).HarperCollins. U2 by U2(en anglès),2006,p.102. ISBN 978-0-00-719668-5.
di Perna 2006, p.58: «the missing link»; Per a la llista de Rolling Stone «100 Greatest Guitarists» vegeu: «100 greatest guitarists of all time»(en anglès).Rolling Stone. Arxivat de l'original el 26 de novembre 2011.[Consulta: 2 agost 2012].di Perna, Alan«Shine On».Guitar World,27,5,5-2006.
«[VÍDEO Pink Floyd torna després de gairebé tres dècades per recaptar fons per Ucraïna]».Vilaweb,8 abril 2022[Consulta: 8 abril 2022].Arxivat 8 April 2022[Date mismatch] a Wayback Machine.
«[VÍDEO Pink Floyd torna després de gairebé tres dècades per recaptar fons per Ucraïna]».Vilaweb,8 abril 2022[Consulta: 8 abril 2022].Arxivat 8 April 2022[Date mismatch] a Wayback Machine.
Roberts, James«Hipgnotic Suggestion».Frieze,37. Arxivat de l'original el 3 de novembre 2013[Consulta: 12 setembre 2012].«Throughout the 70s many of the more successful rock bands adopted similarly abstract imagery, in particular Led Zeppelin (the album IV, 1971, dispensed with their name and the title of the record entirely) and Pink Floyd, who, following the Beatles, were only the second band to be allowed by EMI to use an outside designer.»Arxivat 3 de novembre 2013 a Wayback Machine.
di Perna 2006, p.58: «the missing link»; Per a la llista de Rolling Stone «100 Greatest Guitarists» vegeu: «100 greatest guitarists of all time»(en anglès).Rolling Stone. Arxivat de l'original el 26 de novembre 2011.[Consulta: 2 agost 2012].di Perna, Alan«Shine On».Guitar World,27,5,5-2006.
Per a la menció de Barrett com a inspiració per part de Bowie vegeu: «David Bowie pays tribute to Syd Barrett»(en anglès).NME,11 juliol 2006. Arxivat de l'original el 20 d'agost 2009.[Consulta: 13 octubre 2009].; per a la compra del pedal de delay per part de The Edge vegeu: McCormick, Neil (editor).HarperCollins. U2 by U2(en anglès),2006,p.102. ISBN 978-0-00-719668-5.
Quant a Queen citant Pink Floyd com a influència vegeu: Sutcillfe, Phil.Voyageur Press. Queen: The Ultimate Illustrated History of the Crown Kings of Rock(en anglès),2009,p.17. ISBN 978-0-7603-3719-6.; per a Kraftwerk vegeu: Queenan, Joe.«Vorsprung durch Techno»(en anglès). The Guardian,22 febrer 2008. Arxivat de l'original el 6 d'octubre 2014.[Consulta: 31 agost 2012].; per a Tool vegeu: Spin. The 50 Greatest Bands(en anglès),febrer 2002,p.78[Consulta: 31 agost 2012].Arxivat 2 de juny 2024 a Wayback Machine.; Manning 2006, p.288: Queensryche, the Orb, Nemrud, the Smashing Pumpkins; 289: Radiohead; Kitts & Tolinski 2002, p.126: Per a Nine Inch Nails vegeu la coberta posterior. Manning, Toby. The Rough Guide to Pink Floyd. First. Rough Guides,2006. ISBN 978-1-84353-575-1.
