A prayer for the government: Ukrainians and Jews in revolutionary times, 1917–1920, Henry Abramson "Les arrels etimològiques del terme pogrom no estan clares, tot i que sembla que es deriva de la paraula eslava per a "tro" (rus: grom, ucraïnès: hrim). La primera síl·laba, po-, és un prefix que indica "mitjà" o "blanc" (en el sentit d'"objectiu"). Per tant, la paraula sembla implicar una ràfega sobtada d'energia (raig) dirigida a un objectiu específic. Un pogrom és generalment considerat com una barreja entre una revolta popular i una atrocitat militar, on una població civil desarmada, sovint urbana, és atacada per qualsevol una unitat de l'exèrcit o dels camperols dels llogarets veïns, o una combinació de tots dos. Els primers exemples d'aquest fenomen a l'Imperi rus es van descriure mitjançant diversos termes (aquí a Rússia): demonstratsii, gonenie, draky, besporiadki (manifestacions, persecucions, baralles, disturbis). El mot pogrom, però, ha estat el més eficaç a entrar en els idiomes europeus, potser a través del seu ús en jiddisch. Els jueus no han estat l'únic grup a patir aquesta violència, però els jueus històricament n'han estat víctimes freqüents. En l'ús corrent, la paraula ha arribat a significar un acte d'antisemitisme.
Abécassis, Frédéric;Faü, Jean-François.«Le monde musulman: effacement des communautés juives et nouvelles diasporas depuis 1945». A:Champ Vallon. Les Juifs dans l'histoire(en francès). Champ Vallon,2011,p.827.
