«Falleció Jorge Wehbe». Diari Clarín. Grupo Clarín, 1998. Arxivat de l'original el 2009-03-21. [Consulta: 13 maig 2009].
Algañaraz, Julio. «El halcón de la paz» (en castellà). Diari Clarín. Grupo Clarín, 1998. Arxivat de l'original el 2010-12-07. [Consulta: 23 maig 2009].
Bosoer, Fabián. «La sangre de Malvinas» (en castellà). Diari Clarín. Grupo Clarín, Agost 2005. Arxivat de l'original el 2009-03-28. [Consulta: 15 maig 2009].
García, Daniel. «30 años de la dictadura argentina» (en castellà). Grupo Prisa, març 2006. [Consulta: 3 gener 2009]. «El 1973 Juan Domingo Perón regressava al poder; un any després moria i el Govern quedava en mans de la seva dona, Isabel. Les Forces Armades la van derrocar el 1976, promovent el caos per a emergir com salvadors del país. Començava la dictadura més sagnant de la història argentina.»
«El Mundial '78» (en castellà). Argentina: Ministerio de Educación de la Nación (Argentina). Arxivat de l'original el 2006-02-11. [Consulta: 8 juny 2009].
«1982: La guerra de las Malvinas». 24 de març de 1976. Ministerio de Educación de l'Argentina. Arxivat de l'original el 2006-02-11. [Consulta: 14 maig 2009].
Buren, Mariano. «La fiesta de pocos, una dictadura para todos» (en castellà). Nueva Sión - Periodismo judeoargentino con compromiso. Buenos Aires: Fundación Mordejai Anilevich, octubre 2003. Arxivat de l'original el 2009-02-28.
nuncamas.org
Per a la definició de grupo de tareas, vegeu: CONADEP. «Nunca Más» (en castellà). Eudeba. Arxivat de l'original el 2003-02-18. «Los Grupos de Tareas estaban conformados con personal de las diversas Fuerzas Armadas y de Seguridid. Si bien se hallaban alojados en determinadas dependencias militares o de Seguridad, las que otorgaban su infraestructura, y en algunos casos se hacían cargo de las Jefaturas, los GT no dependían directamente de esos lugares sino de la Fuerza en la que tenían su sede: GTI y GT2 de Ejército (con las aclaraciones que más adelante se formulan), con sede en la CENTRAL DE REUNIÓN del Batallón 601 de Inteligencia del Ejército (Callao y Viamonte, Capital Federal). El GT3 dependía del Servicio de Inteligencia Naval (SIN) de Marina de Guerra. El GT4 del Servicio de Inteligencia Aérea (SIA) de Aeronáutica y el GT5 de la SIDE. (Testimonio Legajo N° 7170 de un ex integrante de estos grupos).»
«Lo que le queda de vida tras las rejas». Diari Página/12. Editorial "La Página S.A." citació=El màxim tribunal va confirmar la condemna per genocidi imposada al ex director d'Invesgigacions de la Bonaerense (la policia de la Província de Buenos Aires). Va recordar que els crims de lesa humanitat són imprescriptibles i també la inconstitucionalitat de les lleis d'impunitat.
Bonasso, Miguel. «Los dueños de la espada». Diari Página/12. Editorial "La Página S.A.", 2000.
Modarelli, Alejandro. «Víctimas sin nombre» (en castellà). Página/12. Buenos Aires: Editorial "La Página, S.A.", març 2009.
«Qué es la Doctrina de Seguridad Nacional». TELAM. «La Doctrina de la Seguretat Nacional (…) va ser la sustentació ideològica de les dictadures militars en Amèrica Llatina durant les dècades de 1960 i 1970, i va ser ideada pel govern dels Estats Units com a mena d'exercir un contrapès polític en la regió en el marc de la Guerra Freda.»[Enllaç no actiu]
trabajo.gov.ar
«Decret 753/82» (en castellà). Decret presidencial signat per Galtieri i Alemann. Ministerio de Trabajo, Empleo y Seguridad Social (Argentina), 15-04-1982. Arxivat de l'original el 2009-06-20.
tv3.cat
«"60 minuts" presenta dimecres "Futbol i feixisme"». TV3, 2005. Arxivat de l'original el 2011-09-27. «Franco, Hitler o Mussolini van saber descobrir la força i l'atracció que sentien les masses per aquest esport i van intentar manipular alguns partits i alguns resultats utilitzant aquest atractiu popular com a màquina de propaganda dels seus respectius règims dictatorials i feixistes. El documental investiga les acusacions segons les quals Mussolini va manipular la final de la Copa del Món del 1934, com Hitler va veure en els Jocs Olímpics del 1936 i la Copa del Món del 1938 uns moments que, per ell, significaven la superioritat racial i la superioritat del seu règim feixista i, per tant, com va maniobrar en dues ocasions.»
Nagy, Mariano. «Problemas de historia argentina». Cátedra Libre de Derechos Humanos de la Facultad de Letras de la Universidad de Buenos Aires. Arxivat de l'original el 2008-09-24. [Consulta: 11 juny 2009].
«Falleció Jorge Wehbe». Diari Clarín. Grupo Clarín, 1998. Arxivat de l'original el 2009-03-21. [Consulta: 13 maig 2009].
Per a la definició de grupo de tareas, vegeu: CONADEP. «Nunca Más» (en castellà). Eudeba. Arxivat de l'original el 2003-02-18. «Los Grupos de Tareas estaban conformados con personal de las diversas Fuerzas Armadas y de Seguridid. Si bien se hallaban alojados en determinadas dependencias militares o de Seguridad, las que otorgaban su infraestructura, y en algunos casos se hacían cargo de las Jefaturas, los GT no dependían directamente de esos lugares sino de la Fuerza en la que tenían su sede: GTI y GT2 de Ejército (con las aclaraciones que más adelante se formulan), con sede en la CENTRAL DE REUNIÓN del Batallón 601 de Inteligencia del Ejército (Callao y Viamonte, Capital Federal). El GT3 dependía del Servicio de Inteligencia Naval (SIN) de Marina de Guerra. El GT4 del Servicio de Inteligencia Aérea (SIA) de Aeronáutica y el GT5 de la SIDE. (Testimonio Legajo N° 7170 de un ex integrante de estos grupos).»
Nagy, Mariano. «Problemas de historia argentina». Cátedra Libre de Derechos Humanos de la Facultad de Letras de la Universidad de Buenos Aires. Arxivat de l'original el 2008-09-24. [Consulta: 11 juny 2009].
«"60 minuts" presenta dimecres "Futbol i feixisme"». TV3, 2005. Arxivat de l'original el 2011-09-27. «Franco, Hitler o Mussolini van saber descobrir la força i l'atracció que sentien les masses per aquest esport i van intentar manipular alguns partits i alguns resultats utilitzant aquest atractiu popular com a màquina de propaganda dels seus respectius règims dictatorials i feixistes. El documental investiga les acusacions segons les quals Mussolini va manipular la final de la Copa del Món del 1934, com Hitler va veure en els Jocs Olímpics del 1936 i la Copa del Món del 1938 uns moments que, per ell, significaven la superioritat racial i la superioritat del seu règim feixista i, per tant, com va maniobrar en dues ocasions.»
«El Mundial '78» (en castellà). Argentina: Ministerio de Educación de la Nación (Argentina). Arxivat de l'original el 2006-02-11. [Consulta: 8 juny 2009].
Buren, Mariano. «La fiesta de pocos, una dictadura para todos» (en castellà). Nueva Sión - Periodismo judeoargentino con compromiso. Buenos Aires: Fundación Mordejai Anilevich, octubre 2003. Arxivat de l'original el 2009-02-28.
Algañaraz, Julio. «El halcón de la paz» (en castellà). Diari Clarín. Grupo Clarín, 1998. Arxivat de l'original el 2010-12-07. [Consulta: 23 maig 2009].
«1982: La guerra de las Malvinas». 24 de març de 1976. Ministerio de Educación de l'Argentina. Arxivat de l'original el 2006-02-11. [Consulta: 14 maig 2009].
Bosoer, Fabián. «La sangre de Malvinas» (en castellà). Diari Clarín. Grupo Clarín, Agost 2005. Arxivat de l'original el 2009-03-28. [Consulta: 15 maig 2009].
«Decret 753/82» (en castellà). Decret presidencial signat per Galtieri i Alemann. Ministerio de Trabajo, Empleo y Seguridad Social (Argentina), 15-04-1982. Arxivat de l'original el 2009-06-20.
Prats i Gràcia, Ferran. «Valors de l'esport i l'olimpisme. Educació olímpica». Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. «Els Jocs de la XI Olimpíada tornaven a celebrar-se a Europa. Berlín s’havia imposat a Barcelona en la nominació. Amb aquests Jocs s’iniciava un període d'instrumentalització política dels Jocs Olímpics.»
