Analysis of information sources in references of the Wikipedia article "Racisme a Espanya" in Catalan language version.
« | La Gestapo va col·laborar, per exemple, en l'establiment dels camps de concentració franquistes, on va supervisar experiments encaminats —segons el director mèdic que va dirigir tals experiments, el doctor Vallejo-Nájera— a purificar la raça espanyola eliminant el gen vermell. Tal personatge, director dels Serveis Psiquiàtrics de l'Exèrcit franquista, havia estat educat a l'Alemanya nazi. Va escriure extensament (en llibres titulats Eugenèsia de la Hispanitat i regeneració de la raça, Política racial del nou Estat, i altres) sobre la degeneració de la raça espanyola, que segons ell havia ocorregut durant la República, postura, per cert, també adoptada per López Ibor, qui havia sostingut que el prototip hispà estava genèticament definit. Segons el parer de Vallejo-Nájera es necessitava a l'Espanya franquista una regeneració racial, a causa de l'increment de «tarats» i «malalts» (termes que ell va utilitzar per a definir a les persones amb discapacitats i a les persones malaltes, incloent com a malaltia també qualsevol postura crítica al règim franquista). Va arribar fins i tot a criticar a la professió mèdica per conservar la vida dels «degenerats» (com assenyala Michael Richards en el capítol «Purificar Espanya» del seu llibre Un temps de silenci). Vallejo-Nájera va promoure així les idees racistes i pràctiques genocides nazis indicant que la «regeneració de la raça imposa una política d'eliminació de tots els agents físics, psicològics i morals que degenerin la raça», i va considerar l'eliminació física, a través d'assassinats polítics, com a part d'aquesta purificació de la raça. Va instruir també a les dones joves a no llegir llibres excepte els religiosos, i va definir a les dones republicanes com la forma més extrema de degeneració de la raça. En realitat, molts dels experiments realitzats en els camps de concentració nazis a Alemanya van ser realitzats abans per la Gestapo en els camps de concentració franquistes. És més, moltes de les víctimes de tals experiments en els camps de concentració nazis van ser espanyols republicans residents a França que van ser deportats per la Gestapo a tals camps. Aquests republicans espanyols van ser el major grup de deportats (després dels jueus) que la Gestapo va portar des de França als camps de concentració nazis. En tals camps se'ls coneixia pel seu triangle blau en els seus uniformes. El 64% d'ells hi va morir. Molts altres que no van ser deportats als camps de concentració van ser enviats a Alemanya, en qualitat de mà d'obra esclava, i altres van ser detinguts i portats per la Gestapo a Espanya —com el president de la Generalitat, Lluís Companys—, on van ser afusellats. | » |
— [1] |
« | La Gestapo va col·laborar, per exemple, en l'establiment dels camps de concentració franquistes, on va supervisar experiments encaminats —segons el director mèdic que va dirigir tals experiments, el doctor Vallejo-Nájera— a purificar la raça espanyola eliminant el gen vermell. Tal personatge, director dels Serveis Psiquiàtrics de l'Exèrcit franquista, havia estat educat a l'Alemanya nazi. Va escriure extensament (en llibres titulats Eugenèsia de la Hispanitat i regeneració de la raça, Política racial del nou Estat, i altres) sobre la degeneració de la raça espanyola, que segons ell havia ocorregut durant la República, postura, per cert, també adoptada per López Ibor, qui havia sostingut que el prototip hispà estava genèticament definit. Segons el parer de Vallejo-Nájera es necessitava a l'Espanya franquista una regeneració racial, a causa de l'increment de «tarats» i «malalts» (termes que ell va utilitzar per a definir a les persones amb discapacitats i a les persones malaltes, incloent com a malaltia també qualsevol postura crítica al règim franquista). Va arribar fins i tot a criticar a la professió mèdica per conservar la vida dels «degenerats» (com assenyala Michael Richards en el capítol «Purificar Espanya» del seu llibre Un temps de silenci). Vallejo-Nájera va promoure així les idees racistes i pràctiques genocides nazis indicant que la «regeneració de la raça imposa una política d'eliminació de tots els agents físics, psicològics i morals que degenerin la raça», i va considerar l'eliminació física, a través d'assassinats polítics, com a part d'aquesta purificació de la raça. Va instruir també a les dones joves a no llegir llibres excepte els religiosos, i va definir a les dones republicanes com la forma més extrema de degeneració de la raça. En realitat, molts dels experiments realitzats en els camps de concentració nazis a Alemanya van ser realitzats abans per la Gestapo en els camps de concentració franquistes. És més, moltes de les víctimes de tals experiments en els camps de concentració nazis van ser espanyols republicans residents a França que van ser deportats per la Gestapo a tals camps. Aquests republicans espanyols van ser el major grup de deportats (després dels jueus) que la Gestapo va portar des de França als camps de concentració nazis. En tals camps se'ls coneixia pel seu triangle blau en els seus uniformes. El 64% d'ells hi va morir. Molts altres que no van ser deportats als camps de concentració van ser enviats a Alemanya, en qualitat de mà d'obra esclava, i altres van ser detinguts i portats per la Gestapo a Espanya —com el president de la Generalitat, Lluís Companys—, on van ser afusellats. | » |
— [1] |
« | La Gestapo va col·laborar, per exemple, en l'establiment dels camps de concentració franquistes, on va supervisar experiments encaminats —segons el director mèdic que va dirigir tals experiments, el doctor Vallejo-Nájera— a purificar la raça espanyola eliminant el gen vermell. Tal personatge, director dels Serveis Psiquiàtrics de l'Exèrcit franquista, havia estat educat a l'Alemanya nazi. Va escriure extensament (en llibres titulats Eugenèsia de la Hispanitat i regeneració de la raça, Política racial del nou Estat, i altres) sobre la degeneració de la raça espanyola, que segons ell havia ocorregut durant la República, postura, per cert, també adoptada per López Ibor, qui havia sostingut que el prototip hispà estava genèticament definit. Segons el parer de Vallejo-Nájera es necessitava a l'Espanya franquista una regeneració racial, a causa de l'increment de «tarats» i «malalts» (termes que ell va utilitzar per a definir a les persones amb discapacitats i a les persones malaltes, incloent com a malaltia també qualsevol postura crítica al règim franquista). Va arribar fins i tot a criticar a la professió mèdica per conservar la vida dels «degenerats» (com assenyala Michael Richards en el capítol «Purificar Espanya» del seu llibre Un temps de silenci). Vallejo-Nájera va promoure així les idees racistes i pràctiques genocides nazis indicant que la «regeneració de la raça imposa una política d'eliminació de tots els agents físics, psicològics i morals que degenerin la raça», i va considerar l'eliminació física, a través d'assassinats polítics, com a part d'aquesta purificació de la raça. Va instruir també a les dones joves a no llegir llibres excepte els religiosos, i va definir a les dones republicanes com la forma més extrema de degeneració de la raça. En realitat, molts dels experiments realitzats en els camps de concentració nazis a Alemanya van ser realitzats abans per la Gestapo en els camps de concentració franquistes. És més, moltes de les víctimes de tals experiments en els camps de concentració nazis van ser espanyols republicans residents a França que van ser deportats per la Gestapo a tals camps. Aquests republicans espanyols van ser el major grup de deportats (després dels jueus) que la Gestapo va portar des de França als camps de concentració nazis. En tals camps se'ls coneixia pel seu triangle blau en els seus uniformes. El 64% d'ells hi va morir. Molts altres que no van ser deportats als camps de concentració van ser enviats a Alemanya, en qualitat de mà d'obra esclava, i altres van ser detinguts i portats per la Gestapo a Espanya —com el president de la Generalitat, Lluís Companys—, on van ser afusellats. | » |
— [1] |
« | Pel que fa a la necessitat i justificació d'aquesta recerca i al marge dels fets, basti esmentar que el Consell d'Europa en la seva declaració de data 17 de març de 2006 de condemna a la dictadura franquista (Recomanació 1736) fa el següent esment: «65. Psiquiatres militars van efectuar experiments sobre presos per a identificar els “gens vermells” ». En 1938, alguns membres de les Brigades Internacionals, presos en el Camp de concentració de Sant Pere de Cardeña (Burgos) i dones preses republicanes a la Presó de Màlaga, van ser sotmesos a test físics i psicològics estranys; es tractava d'una de les primeres temptatives sistemàtiques de posar la psiquiatria al servei d'una ideologia. Documents publicats en els últims anys, mostren el projecte concebut pel psiquiatre en cap de Franco, el doctor Antonio Vallejo-Nájera, per a identificar el “biopsiquismo del fanatisme marxista”. Francisco Franco, mitjançant el telegrama núm. 1565, de 23 d'agost de 1938, va autoritzar el Cap dels Serveis Psiquiàtrics Militars la creació del Gabinet de Recerques psicològiques, la “finalitat primordial de les quals serà investigar les arrels psicofísiques del marxisme”, el precedent del qual no pot ser un altre que l'Institut per a la Recerca i Estudi de l'Herència creat per Himmler en Mecklenburg. El gabinet va concloure el seu estudi a l'octubre de 1939 rebent el seu autor les felicitacions de l'Estat Major de l'Exèrcit. Noti's també, pel seu interès, la qual cosa el doctor Vallejo-Nájera escrivia en la seva obra “La bogeria de la guerra. Psicopatologia de la guerra espanyola” citada per Ricard Vinyes i altres : “La idea de les íntimes relacions entre marxisme i inferioritat mental ja l'havíem exposat anteriorment en altres treballs…La comprovació de les nostres hipòtesis té enorme transcendència polític-social, perquè si militen en el marxisme de preferència psicòpates antisocials, com és la nostra idea, la segregació total d'aquests subjectes des de la infància, podria alliberar la societat de plaga tan terrible”. |
» |
— JUZGADO CENTRAL DE INSTRUCCIÓN Nº 5. AUDIENCIA NACIONAL. MADRID.
|