Però els dies 23, 24 i el 25 d'octubre de 1641, els enfrontaments populars que van anar relativament espontanis, estaven clarament enfocats cap als nous terratinents que s'havien instal·lat a la terra i que s'havien fet beneficiaris de la colonització; Aquestes accions, així com les paraules que s'articulin a justificar aquestes accions, atacs que estaven enfocats contra aquells que s'havien instal·lat i beneficiat de la colonització, indiquen que existia sentiment popular de despossessió, el qual estava també articulat en acció, així com en paraules quan va aparèixer l'oportunitat, en ser l'ordre política impugnada per accions dutes a terme per Felim O'Neill i els seus socis. (Nicholas Canny The Plantation of Ireland: 1641 rebellionBBC. Consultat 2 juliol de 2008.
Raymond Gillespie de la Universitat nacional d'Irlanda, Maynoth diu, «Crec que el que va ocórrer després de la colonització és d'alguna forma més important per al llegat perdurable. Els temors que els irlandesos van generar en 1641, com el temor a la massacre, el temor a ser atacats, o altres acomodacions fetes amb anterioritat, d'alguna manera no anaven a poder realitzar-se més perquè aquests eren bastant simples, tal com John Temple va exposar en la seva història de la rebel·lió, 'Desconfiables'». Aquest llibre es va publicar diversos cops, crec que l'última vegada va ser en 1912, així que aquest missatge (el missatge de la rebel·lió, no el de la colonització) és el que persisteix i el que contínuament s'usa a través del segle xix, que els catòlics són desconfiables; que no podem fer negocis amb ells; i que no hauríem d'ajuntar-nos amb ells; són part d'una llarga conspiració per enfonsar-nos. (Raymond Gillespie Colonització de l'Ulster: Conseqüències a llarg termini, BBC. Consultat: 5 de setembre de 2008)
Staff Massacres i mitesArxivat 2008-02-21 a Wayback Machine., Universitat de Cambridge, la informació proporcionada per news.online@admin.cam.ac.uk, el 21 d'octubre de 2007. El professor John Morrill, de la Universitat de Cambridge escriu que, «Les massacres de 1641 havien jugat el paper de crear i sostenir una identitat col·lectiva britànica i protestant a l'Ulster»
Staff Massacres i mitesArxivat 2008-02-21 a Wayback Machine., Universitat de Cambridge, la informació proporcionada per news.online@admin.cam.ac.uk, el 21 d'octubre de 2007. El professor John Morrill, de la Universitat de Cambridge escriu que, «Les massacres de 1641 havien jugat el paper de crear i sostenir una identitat col·lectiva britànica i protestant a l'Ulster»
