«Constitució Belga (versió anglesa)» (PDF). Belgian House of Representatives, gener 2009. Arxivat de l'original el 2013-03-29. [Consulta: 7 agost 2010]. «Article 3: Bèlgica està constituïda per tres Regions: la Regió de Flandes, la Regió de Valònia i la Regió de Brussel·les. Article 4: Bèlgica està constituïda per quatre regions lingüístiques: la regió de parla neerlandesa, la regió de parla francesa, la regió bilingüe de Brussel·les-Capital i la regió de parla alemanya.»
Philippe Van Parijs, Professor d'ètica econòmica i social de la Universitat Catòlica de Lovaina i Professor visitant de la Universitat Harvard «Belgium's new linguistic challenges» (pdf 0.7 MB). KVS Express (suplement del diari De Morgen) març–abril 2007, pàg. Article de font original (pdf 4.9 MB) pàgines 34–36 tornat a publicar pel Ministeri d'Economia del Govern Federal Belga — Direcció general d'estadística de Bèlgica [Consulta: 8 agost 2010]. — La situació lingüística a Bèlgica es discuteix amb detall (i en particular diverses estimacions de la població que parla francès i neerlandès a Brussel·les).
«Brussels-Capital Region: Creation». Centre d'Informatique pour la Région Bruxelloise (Brussels Regional Informatics Center), 2009. Arxivat de l'original el 2009-04-29. [Consulta: 5 juny 2009]. «Des del 18 de juny del 1989, la data de les primeres eleccions regionals, la Regió de Brussel·les-Capital ha estat una regió autònoma comparable a les de Flandes o Valònia»
«Communes». Centre d'Informatique pour la Région Bruxelloise, 2004. Arxivat de l'original el 2004-06-06. [Consulta: 6 agost 2010].
«Population et ménages» (pdf 1.4 MB) (en francès). IBSA Cellule statistique — Min. Région Bruxelles-Capitale (Statistical cell — Ministry of the Brussels-Capital Region). [Consulta: 5 maig 2007].[Enllaç no actiu]
kvs.be
Philippe Van Parijs, Professor d'ètica econòmica i social de la Universitat Catòlica de Lovaina i Professor visitant de la Universitat Harvard «Belgium's new linguistic challenges» (pdf 0.7 MB). KVS Express (suplement del diari De Morgen) març–abril 2007, pàg. Article de font original (pdf 4.9 MB) pàgines 34–36 tornat a publicar pel Ministeri d'Economia del Govern Federal Belga — Direcció general d'estadística de Bèlgica [Consulta: 8 agost 2010]. — La situació lingüística a Bèlgica es discuteix amb detall (i en particular diverses estimacions de la població que parla francès i neerlandès a Brussel·les).
«Van autochtoon naar allochtoon» (en neerlandès). De Standaar (diari) en línia [Consulta: 5 maig 2007]. «Meer dan de helft van de Brusselse bevolking is van vreemde afkomst. In 1961 was dat slechts 7 procent. (More than half of the Brussels' population is of foreign origin. In 1961 this was only 7 percent.)»
Zo ontstond Brussel Vlaamse Gemeenschapscommissie – (Comissió de la comunitat flamenca de Brussel·les)
web.archive.org
«Constitució Belga (versió anglesa)» (PDF). Belgian House of Representatives, gener 2009. Arxivat de l'original el 2013-03-29. [Consulta: 7 agost 2010]. «Article 3: Bèlgica està constituïda per tres Regions: la Regió de Flandes, la Regió de Valònia i la Regió de Brussel·les. Article 4: Bèlgica està constituïda per quatre regions lingüístiques: la regió de parla neerlandesa, la regió de parla francesa, la regió bilingüe de Brussel·les-Capital i la regió de parla alemanya.»
«Brussels-Capital Region: Creation». Centre d'Informatique pour la Région Bruxelloise (Brussels Regional Informatics Center), 2009. Arxivat de l'original el 2009-04-29. [Consulta: 5 juny 2009]. «Des del 18 de juny del 1989, la data de les primeres eleccions regionals, la Regió de Brussel·les-Capital ha estat una regió autònoma comparable a les de Flandes o Valònia»
«Communes». Centre d'Informatique pour la Région Bruxelloise, 2004. Arxivat de l'original el 2004-06-06. [Consulta: 6 agost 2010].
