«La llibertat de consciència i el dret de professar i practicar lliurement qualsevol religió queden garantits al territori espanyol, excepte el respecte a causa de les exigències de la moral pública. Els cementiris estaran sotmesos exclusivament a la jurisdicció civil. No podrà haver-hi en ells separació de recintes per motius religiosos. Totes les confessions podran exercir els seus cultes privadament. Les manifestacions públiques del culte hauran de ser, en cada cas, autoritzades pel Govern. Ningú podrà ser compel·lit a declarar oficialment les seves creences religioses. La condició religiosa no constituirà circumstància modificativa de la personalitat civil ni política exceptuant el que està disposat en aquesta Constitució per al nomenament de President de la República i per ser President del Consell de Ministres». Text íntegre de l'article 27, Wikisource:Constitución de la República Española de 1931: TÍTULO III.
«Totes les confessions religioses seran considerades com a Associacions sotmeses a una llei especial. L'Estat, les regions, les províncies i els Municipis, no mantindran, afavoriran, ni auxiliaran econòmicament les Esglésies, Associacions i Institucions religioses. Una llei especial regularà la total extinció, en un termini màxim de dos anys, del pressupost del Clergat. Queden dissoltes aquelles Ordes religioses que estatutàriament imposin, a més dels tres vots canònics, un altre especial d'obediència a autoritat diferent de la legítima de l'Estat. Els seus béns seran nacionalitzats i afectats a finalitats benèfiques i docents. Les altres Ordes religioses se sotmetran a una llei especial votada per aquestes Corts Constituents i ajustada a les següents bases 1. Dissolució de les que, per les seves activitats, constitueixin un perill per a la seguretat de l'Estat. 2. Inscripció de les que hagin de subsistir, en un Registre especial dependent del Ministeri de justícia. 3. Incapacitat d'adquirir i conservar, per si o per persona interposada, més béns que els que, prèvia justificació, es destinin al seu habitatge o al compliment directe de les seves finalitats privatives. 4. Prohibició d'exercir la indústria, el comerç o l'ensenyament. 5. Submissió a totes les lleis tributàries del país. 6. Obligació de rendir anualment comptes a l'Estat de la inversió dels seus béns en relació amb les finalitats de l'Associació.
Els béns de les Ordres religioses podran ser nacionalitzats». Text íntegre de l'article 26, Wikisource:Constitución de la República Española de 1931: TÍTULO III.
«El servei de la cultura és atribució essencial de l'Estat, i el prestarà mitjançant institucions educatives enllaçades pel sistema de l'escola unificada. L'ensenyament primari serà gratuït i obligatori. Els mestres, professors i catedràtics de l'ensenyament oficial són funcionaris públics. La llibertat de càtedra queda reconeguda i garantida. La República legislarà en el sentit de facilitar als espanyols econòmicament necessitats l'accés a tots els graus d'ensenyament, a fi que no es trobi condicionat més que per l'aptitud i la vocació. L'ensenyament serà laic, farà del treball l'eix de la seva activitat metodològica i s'inspirarà en ideals de solidaritat humana. Es reconeix a les Esglésies el dret, subjecte a inspecció de l'Estat, d'ensenyar les seves respectives doctrines en els seus propis establiments». Text íntegre de l'article 48, Wikisource:Constitución de la República Española de 1931: TÍTULO III.
