El punt de Mercedes era considerat d'especial importància pels caps espanyols. El pla de Vigodet, entusiastament recolzat per Michelena, era atacar aquest punt cèntric, amb el que la campanya de Montevideo, com la de Maldonado, es veurien lliures. Veure: Carta de Juan Àngel Michelena a José María Salazar, Colonia del Sacramento 23 de abril del 1811, [Arxiu Artigas, cit. Volum IV, pàina 816 [1][Enllaç no actiu]
El canvi va oberi a derivacions del moviment del 5 i 6, que va passar a Buenos Aires, i Belgrano va estar a punt "d'obeir però no complir" la ordre. Facundo Acre, a “Antecedents”, citats, senyalava que ja havia aconseguit reunir un exèrcit de més de 3.000 homes i havia concebut un pla d'acció pel qual Manuel Artigas operaria al Nord, José Artigas, amb 500 homes, al Centre, i Benavídez, amb 800 homes atacaria la Colonia del Sacramento. Agregava que va aconseguir superar algunes discrepàncies entre els cabdills orientals i entre aquests alguns caps de Buenos Aires. Belgrano, con la seva bona fe, va intentar induir a Vigodet i Michena perquè abandonessin el que anomenava "el partit il·legal de la guerra civil en que tan infeliçment els havia envoltat un home sense autoritat, sense representació legítima i que seria eternament odiat" com deia referint-se a Elío, en el seu ofici del 27 d'abril dirigit a Vidoget. Veure: Arxiu Artigas, Volum IV, Pàgina. 334 [2][Enllaç no actiu]
Oficis de José María Salazar al Secretari d'Estado i del Despatx Universal de Marina, del 19 de maig y del 19 de novembre del 1811. "Archivo Artigas", Volum IV, Pàgs., 395 – 397 i 370 - 875. [3][Enllaç no actiu]
