Saralegui (Catalan Wikipedia)

Analysis of information sources in references of the Wikipedia article "Saralegui" in Catalan language version.

refsWebsite

Global rank Catalan rank

5enciclopedia.cat

1,148^th place

3^rd place

3euskomedia.org

7,736^th place

688^th place

2bilbao.eus

low place

2ceride.gov.ar

low place

1eusko-ikaskuntza.eus

low place

813^th place

1bizkaia.eus

low place

1raco.cat

6,073^rd place

25^th place

1santafe.gov.ar

low place

1web.archive.org

1^st place

bilbao.eus

«Nomenclátor del Excmo. Ayuntamiento de Bilbao» (Bilbao, 1928)
Fitxa del panteó de la família Saralegui Colina al cementiri de Bilbao.

bizkaia.eus

Fill de Miguel de Saralegui y Liceaga (Azkárate, Araitz, Navarra, 1808 – Muskiz, Biscaia, 1874) i Vicenta de Zarandona y Llano (Muskiz, Biscaia, 1819-1890). Fou germà del comerciant Miguel de Saralegui y Zarandona (Muskiz, Biscaia, 1842 – Neguri, Guetxo, Biscaia, 1913) i de l'industrial Juan de Saralegui y Zarandona (Muskiz, Biscaia, 1855 - Bilbao, 1910), i oncle de Miguel de Saralegui y de la Colina (Bilbao, 1891-1974), director del Depósito Franco de Bilbao, i Martín de Saralegui y de la Colina (Bilbao, 1901-1990), escriptor i artista basc. FERNÁNDEZ, M.A. i M.M. ZURRUNERO (1987). «Escultura i arquitectura en el cementerio de Bilbao». Kobie, 4, 131-132. PALIZA MONDUATE, M.-T. (1988). Manuel María de Smith Ibarra: arquitecto 1879-1956. Bilbao: Diputación Foral de Bizkaia, 76. ROVIRA DE SARALEGUI I VERGÉS, H. (2006).«Llinatges de pairalia: els Rovira de la Volta».Paratge, 19, 107. VALDAVISO GAGO, J.-M. (1993). «Los orígenes del capital invertido en la industrialización de Vizcaya, 1879-1913». Revista de Historia Industrial, 4, 167. Fitxa biogràfica de «Miguel de Saralegui y de la Colina». Auñamendi Eusko Entziklopedian. Fitxa biogràfica de «Martín de Saralegui y de la Colina». Auñamendi Eusko Entziklopedian. [Consulta: 21 de març de 2016]

ceride.gov.ar

jpeh.ceride.gov.ar

ALEMÁN CARRANZA, B. E. (1998-1999). «La estancia San Antonio de la Compañía de Jesús y su desalojo por invasión de los Guaycurúes». Revista de la Junta Provincial de Estudios Históricos de Santa Fe, LXII (62), 9-28.
Aquesta última, copropietat de Jose María Mascías. BARCO, J. D. i L. MONTENEGRO DE ARÉVALO (2004). «Los premios en tierras fiscales, por servicios militares de los guerreros del Paraguay y servidores de la frontera santafesina. Una lectura de sus fuentes». Revista de la Junta Provincial de Estudios Históricos de Santa Fe, LXIV (64), 14 i 17-18.

enciclopedia.cat

«Saralegui». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Biografia d'Antonio de Saralegui y Zarandona per Hugo Rovira de Saralegui a l'article «Saralegui». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Biografia de Martín de Saralegui y de la Colina per Hugo Rovira de Saralegui a «Saralegui». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Biografia de Leandro de Saralegui y Fernández-Núñez per Hugo Rovira de Saralegui a l'article «Saralegui». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
«Saralegui (llinatge)». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

eusko-ikaskuntza.eus

aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus

Entrada biogràfica d'«Agustín de Saralegui e Ibarra» a «Auñamendi Eusko Entziklopedia».

euskomedia.org

Entrada biogràfica de «Miguel de Saralegui y de la Colina» a Auñamendi Eusko Entziklopedian.
Fill de Miguel de Saralegui y Liceaga (Azkárate, Araitz, Navarra, 1808 – Muskiz, Biscaia, 1874) i Vicenta de Zarandona y Llano (Muskiz, Biscaia, 1819-1890). Fou germà del comerciant Miguel de Saralegui y Zarandona (Muskiz, Biscaia, 1842 – Neguri, Guetxo, Biscaia, 1913) i de l'industrial Juan de Saralegui y Zarandona (Muskiz, Biscaia, 1855 - Bilbao, 1910), i oncle de Miguel de Saralegui y de la Colina (Bilbao, 1891-1974), director del Depósito Franco de Bilbao, i Martín de Saralegui y de la Colina (Bilbao, 1901-1990), escriptor i artista basc. FERNÁNDEZ, M.A. i M.M. ZURRUNERO (1987). «Escultura i arquitectura en el cementerio de Bilbao». Kobie, 4, 131-132. PALIZA MONDUATE, M.-T. (1988). Manuel María de Smith Ibarra: arquitecto 1879-1956. Bilbao: Diputación Foral de Bizkaia, 76. ROVIRA DE SARALEGUI I VERGÉS, H. (2006).«Llinatges de pairalia: els Rovira de la Volta».Paratge, 19, 107. VALDAVISO GAGO, J.-M. (1993). «Los orígenes del capital invertido en la industrialización de Vizcaya, 1879-1913». Revista de Historia Industrial, 4, 167. Fitxa biogràfica de «Miguel de Saralegui y de la Colina». Auñamendi Eusko Entziklopedian. Fitxa biogràfica de «Martín de Saralegui y de la Colina». Auñamendi Eusko Entziklopedian. [Consulta: 21 de març de 2016]
Fitxa biogràfica de «Miguel de Saralegui y de la Colina» a Auñamendi Eusko Entziklopedian.[Consulta: 21 de març de 2016]

raco.cat

Fill de Miguel de Saralegui y Liceaga (Azkárate, Araitz, Navarra, 1808 – Muskiz, Biscaia, 1874) i Vicenta de Zarandona y Llano (Muskiz, Biscaia, 1819-1890). Fou germà del comerciant Miguel de Saralegui y Zarandona (Muskiz, Biscaia, 1842 – Neguri, Guetxo, Biscaia, 1913) i de l'industrial Juan de Saralegui y Zarandona (Muskiz, Biscaia, 1855 - Bilbao, 1910), i oncle de Miguel de Saralegui y de la Colina (Bilbao, 1891-1974), director del Depósito Franco de Bilbao, i Martín de Saralegui y de la Colina (Bilbao, 1901-1990), escriptor i artista basc. FERNÁNDEZ, M.A. i M.M. ZURRUNERO (1987). «Escultura i arquitectura en el cementerio de Bilbao». Kobie, 4, 131-132. PALIZA MONDUATE, M.-T. (1988). Manuel María de Smith Ibarra: arquitecto 1879-1956. Bilbao: Diputación Foral de Bizkaia, 76. ROVIRA DE SARALEGUI I VERGÉS, H. (2006).«Llinatges de pairalia: els Rovira de la Volta».Paratge, 19, 107. VALDAVISO GAGO, J.-M. (1993). «Los orígenes del capital invertido en la industrialización de Vizcaya, 1879-1913». Revista de Historia Industrial, 4, 167. Fitxa biogràfica de «Miguel de Saralegui y de la Colina». Auñamendi Eusko Entziklopedian. Fitxa biogràfica de «Martín de Saralegui y de la Colina». Auñamendi Eusko Entziklopedian. [Consulta: 21 de març de 2016]

santafe.gov.ar

gobierno.santafe.gov.ar

Imatges de l'establiment Tres Marías, seu administrativa de la Estancia Rincón de San Antonio, principis del segle xx. Arxivat 2016-03-27 a Wayback Machine. Banco de Imágenes Florián Paucke, Archivo General de la Provincia de Santa Fe. [Consulta: 21 de març de 2016]

web.archive.org

Imatges de l'establiment Tres Marías, seu administrativa de la Estancia Rincón de San Antonio, principis del segle xx. Arxivat 2016-03-27 a Wayback Machine. Banco de Imágenes Florián Paucke, Archivo General de la Provincia de Santa Fe. [Consulta: 21 de març de 2016]