Un altre aspecte metodològic que cal subratllar és l'abús que l'autor fa de dos conceptes no gaire definits: el sorotàptic i el mossàrab. Són una mena de “deus ex machina” que arranja les etimologies controvertides o no gaire explícites. Tot d'un plegat que l'explicació d'un terme presenta algun escull, es recorre a aquests conceptes, que no tenen cap base científica. Tant l'un com l'altre són dues ideologies en el sentit de doctrines sense fonament en la realitat, allò que diem malament “entelèquies”, l'aparició i propagació de les quals és deguda a interessos socials i polítics, i això s'aplica sobretot al concepte de mossàrab. No és admissible atribuir a un enigmàtic poble sorotàptic (és a dir, poble dels Urnenfelder) una gran quantitat de mots, quan, en realitat, no sabem res d'aquest poble ni del seu parlar; encara és menys probable que, en cas d'existir, tingués alguna cosa a veure amb la Península Ibèrica. De l'examen seriós dut a terme per diversos lingüistes de les hipòtesis sorotàptiques ha pervingut a resultats negatius. Res no prova que en el segle VIII abans de Crist arribessin ací des de l'Europa central aquests “sorotaptes”
suposadament veïns dels balto-eslaus; els arqueòlegs i els historiadors no ens en diuen res, Germà Colon, Coromines i el catalàhttp://www.romanistik.uni-freiburg.de/pusch/zfk/20/03_Colon.pdf
