George Green, An Essay on the Application of Mathematical Analysis to the Theories of Electricity and Magnetism (Nottingham, England: T. Wheelhouse, 1828). De fet, Green no va derivar la forma del "teorema de Green" que apareix en aquest article; sinó que va derivar una forma del "teorema de la divergència", que apareix a les pàgines 10–12 del seu Essay.
L'any 1846, es va publicar per primer cop la forma del "teorema de Green" que apareix en aquest article, sense ser demostrat, en un article d'Augustin Cauchy: A. Cauchy (1846) "Sur les intégrales qui s'étendent à tous les points d'une courbe fermée" (Sobre les integrals que s'estenen en tots els punts d'una corba tancada), Comptes rendus, 23: 251–255. (L'equació apareix a baix de tot de la pàgina 254, on (S) denota la integral de línia d'una funció k al llarg de la corba s que tanca l'àrea S.)
Es va donar una demostració del teorema en la dissertació inaugural de Bernhard Riemann: Bernhard Riemann (1851) Grundlagen für eine allgemeine Theorie der Functionen einer veränderlichen complexen Grösse (Bases per una teoria general de funcions en variable complexa), (Göttingen, (Germany): Adalbert Rente, 1867); see pages 8–9.
google.cat
books.google.cat
George Green, An Essay on the Application of Mathematical Analysis to the Theories of Electricity and Magnetism (Nottingham, England: T. Wheelhouse, 1828). De fet, Green no va derivar la forma del "teorema de Green" que apareix en aquest article; sinó que va derivar una forma del "teorema de la divergència", que apareix a les pàgines 10–12 del seu Essay.
L'any 1846, es va publicar per primer cop la forma del "teorema de Green" que apareix en aquest article, sense ser demostrat, en un article d'Augustin Cauchy: A. Cauchy (1846) "Sur les intégrales qui s'étendent à tous les points d'une courbe fermée" (Sobre les integrals que s'estenen en tots els punts d'una corba tancada), Comptes rendus, 23: 251–255. (L'equació apareix a baix de tot de la pàgina 254, on (S) denota la integral de línia d'una funció k al llarg de la corba s que tanca l'àrea S.)
Es va donar una demostració del teorema en la dissertació inaugural de Bernhard Riemann: Bernhard Riemann (1851) Grundlagen für eine allgemeine Theorie der Functionen einer veränderlichen complexen Grösse (Bases per una teoria general de funcions en variable complexa), (Göttingen, (Germany): Adalbert Rente, 1867); see pages 8–9.
