Teorema de Pitàgores (Catalan Wikipedia)

Analysis of information sources in references of the Wikipedia article "Teorema de Pitàgores" in Catalan language version.

refsWebsite

Global rank Catalan rank

15google.cat

1,849^th place

2^nd place

7web.archive.org

1^st place

3euclides.org

low place

2,991^st place

2doi.org

2^nd place

6^th place

2cut-the-knot.org

low place

4,231^st place

1jstor.org

26^th place

54^th place

1ulpgc.es

7,586^th place

1,655^th place

1arxiv.org

69^th place

186^th place

1naukas.com

low place

4,425^th place

1elpais.com

84^th place

9^th place

1springer.com

274^th place

287^th place

1iufm.fr

low place

8,345^th place

1archive.org

6^th place

29^th place

1ed.gov

576^th place

1,536^th place

1slu.edu

low place

1tufts.edu

155^th place

36^th place

1clarku.edu

6,602^nd place

3,182^nd place

1usma.edu

5,424^th place

low place

1colgate.edu

low place

archive.org

Loomis, Elisha Scott. The Pythagorean Proposition (en anglès). 2a. Ann Arbor, Michigan, EEUU: Edwards Brothers, 1940. ISBN 9780873530361. . Va ser reeditat el 1968 pel National Council of Teachers of Mathematics americà. Existeix on-line una versió en baixa resolució al Education Resources Information Center, [http://www.eric.ed.gov/PDFS/ED037335.pdf.

arxiv.org

Otto Neugebauer. The exact sciences in antiquity. Republication of 1957 Brown University Press 2nd. Courier Dover Publications, 1969, p. 36. ISBN 0486223329. . Per a un punt de vista alternatiu vegeu Dick Teresi. Lost Discoveries: The Ancient Roots of Modern Science. Simon and Schuster, 2003, p. 52. ISBN 074324379X. , on l'especulació es basa en el fet que en la primera columna de la tauleta 322 de la col·lecció Plimpton es troba el suport al coneixement de Babilònia d'alguns elements de la trigonometria. Aquesta noció és gairebé rebutjada per Eleanor Robson «Words and Pictures: New Light on Plimpton 322». The American Mathematical Monthly. Mathematical Association of America, 109, 2, 2002, pàg. 105–120. DOI: 10.2307/2695324. JSTOR: 2695324. Vegeu també [1] Arxivat 2013-09-21 a Wayback Machine. PDF. Sota el coneixement que es té en l'actualitat s'accepta que els babilonis no tenien consciència de les funcions trigonomètriques. Vegeu Abdulrahman A. Abdulaziz (2010), "The Plimpton 322 Tablet and the Babylonian Method of Generating Pythagorean Triples", arΧiv:1004.0025 §2, pàg. 7.

clarku.edu

aleph0.clarku.edu

Euclid's Elements, Book I, Proposition 47: web page version using Java applets from Euclid's Elements by Prof. David E. Joyce, Clark University

colgate.edu

math.colgate.edu

Prof. David Lantz' animation Arxivat 2013-08-28 a Wayback Machine. from his web site of animated proofs

cut-the-knot.org

(en anglès) Scott E. Brodie. «The Pythagorean Theorem is Equivalent to the Parallel Postulate». Cut-the-Knot.
Alexander Bogomolny. «Cut-the-knot.org: Pythagorean theorem and its many proofs, Proof #3». Cut the Knot. [Consulta: 4 novembre 2010].

doi.org

dx.doi.org

Otto Neugebauer. The exact sciences in antiquity. Republication of 1957 Brown University Press 2nd. Courier Dover Publications, 1969, p. 36. ISBN 0486223329. . Per a un punt de vista alternatiu vegeu Dick Teresi. Lost Discoveries: The Ancient Roots of Modern Science. Simon and Schuster, 2003, p. 52. ISBN 074324379X. , on l'especulació es basa en el fet que en la primera columna de la tauleta 322 de la col·lecció Plimpton es troba el suport al coneixement de Babilònia d'alguns elements de la trigonometria. Aquesta noció és gairebé rebutjada per Eleanor Robson «Words and Pictures: New Light on Plimpton 322». The American Mathematical Monthly. Mathematical Association of America, 109, 2, 2002, pàg. 105–120. DOI: 10.2307/2695324. JSTOR: 2695324. Vegeu també [1] Arxivat 2013-09-21 a Wayback Machine. PDF. Sota el coneixement que es té en l'actualitat s'accepta que els babilonis no tenien consciència de les funcions trigonomètriques. Vegeu Abdulrahman A. Abdulaziz (2010), "The Plimpton 322 Tablet and the Babylonian Method of Generating Pythagorean Triples", arΧiv:1004.0025 §2, pàg. 7.
Mansfield, Daniel F. «Plimpton 322: A Study of Rectangles». Foundations of Science, 2021. DOI: 10.1007/s10699-021-09806-0.

ed.gov

eric.ed.gov

Loomis, Elisha Scott. The Pythagorean Proposition (en anglès). 2a. Ann Arbor, Michigan, EEUU: Edwards Brothers, 1940. ISBN 9780873530361. . Va ser reeditat el 1968 pel National Council of Teachers of Mathematics americà. Existeix on-line una versió en baixa resolució al Education Resources Information Center, [http://www.eric.ed.gov/PDFS/ED037335.pdf.

elpais.com

Domínguez, Nuño «Solucionado un enigma matemático de 3.700 años». El País, 25-08-2017 [Consulta: 30 agost 2017].

euclides.org

Proposició 47 Arxivat 2011-07-09 a Wayback Machine. del llibre I dels Elements d'Euclides.
Proposició 48 Arxivat 2011-07-09 a Wayback Machine. del llibre I dels Elements d'Euclides.
«Proposició 31 del llibre VI». Arxivat de l'original el 2011-05-14. [Consulta: 18 juny 2011].

google.cat

books.google.cat

Judith D. Sally, Paul Sally. «Chapter 3: Pythagorean triples». A: Roots to research: a vertical development of mathematical problems. American Mathematical Society Bookstore, 2007, p. 63. ISBN 0821844032.
George Johnston Allman. Greek Geometry from Thales to Euclid. Reprinted by Kessinger Publishing LLC 2005. Hodges, Figgis, & Co, 1889, p. 26. ISBN 143260662X. «The discovery of the law of three squares, commonly called the "theorem of Pythagoras" is attributed to him by – amongst others – Vitruvius, Diogenes Laertius, Proclus, and Plutarch ...»
Otto Neugebauer. The exact sciences in antiquity. Republication of 1957 Brown University Press 2nd. Courier Dover Publications, 1969, p. 36. ISBN 0486223329. . Per a un punt de vista alternatiu vegeu Dick Teresi. Lost Discoveries: The Ancient Roots of Modern Science. Simon and Schuster, 2003, p. 52. ISBN 074324379X. , on l'especulació es basa en el fet que en la primera columna de la tauleta 322 de la col·lecció Plimpton es troba el suport al coneixement de Babilònia d'alguns elements de la trigonometria. Aquesta noció és gairebé rebutjada per Eleanor Robson «Words and Pictures: New Light on Plimpton 322». The American Mathematical Monthly. Mathematical Association of America, 109, 2, 2002, pàg. 105–120. DOI: 10.2307/2695324. JSTOR: 2695324. Vegeu també [1] Arxivat 2013-09-21 a Wayback Machine. PDF. Sota el coneixement que es té en l'actualitat s'accepta que els babilonis no tenien consciència de les funcions trigonomètriques. Vegeu Abdulrahman A. Abdulaziz (2010), "The Plimpton 322 Tablet and the Babylonian Method of Generating Pythagorean Triples", arΧiv:1004.0025 §2, pàg. 7.
Mario Livio. The golden ratio: the story of phi, the world's most astonishing number. Random House, Inc, 2003, p. 25. ISBN 0767908163.
Tobias Dantzig. The bequest of the Greeks. Charles Scribner's Sons, 1955, p. 97.
GJ Allman. Thomas Spencer Baynes. The Encyclopaedia Britannica: A Dictionary of Arts, Sciences, and General Literature, Volume 20. 9th. H.G. Allen, 1888, p. 142.
El matemàtic Bartel van der Waerden [2]^{[Enllaç no actiu]} i l'enginyer Alexander Thom [3]^{[Enllaç no actiu]} haurien descobert triplets pitagòrics sobre llocs megalítics a la Gran Bretanya i a Carnac, però les seves anàlisis són discutides per Kaveing i Keller [4]^{[Enllaç no actiu]}
Vegeu el text de Plutarc^{[Enllaç no actiu]} i els treballs de Jean Philippe Lauer relatats a La geometria egípcia ^{[Enllaç no actiu]} de Théophile Obenga.
André Demailly atribueix ja aquesta competència als agrimensors egipcis en Herbert Simon i les ciències de disseny ^{[Enllaç no actiu]}. És fins i tot així com Thomas Henri Martin imagina la difusió d'aquest saber als grecs i als Xinesos en Els signes numerals als pobles de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana^{[Enllaç no actiu]}
Vegeu Renaixement de la geometria no euclidiana entre 1860 i 1900^{[Enllaç no actiu]}, per Jean-Daniel Voelke, pàgina 40 i següents; Gauss declara explícitament que només mesures sobre distàncies «immensament superiors al radi de la Terra» permetrien tal comprovació.
(Maor 2007, p. 39) page 39
Stephen W. Hawking. God created the integers: the mathematical breakthroughs that changed history. Philadelphia: Running Press Book Publishers, 2005, p. 12. ISBN 0762419229.
Jan Gullberg. Mathematics: from the birth of numbers. W. W. Norton & Company, 1997, p. 435. ISBN 039304002X.
The proof by Pythagoras probably was not a general one, as the theory of proportions was developed only two centuries after Pythagoras; see (Maor 2007, p. 25) page 25
Published in a weekly mathematics column: James A Garfield The New England Journal of Education, 3, 1876, pàg. 161. as noted in William Dunham. The mathematical universe: An alphabetical journey through the great proofs, problems, and personalities. Wiley, 1997, p. 96. ISBN 0471176613. and in A calendar of mathematical dates: April 1, 1876 Arxivat de juliol 14, 2010, a Wayback Machine. by V. Frederick Rickey

iufm.fr

reunion.iufm.fr

El matemàtic Bartel van der Waerden [2]^{[Enllaç no actiu]} i l'enginyer Alexander Thom [3]^{[Enllaç no actiu]} haurien descobert triplets pitagòrics sobre llocs megalítics a la Gran Bretanya i a Carnac, però les seves anàlisis són discutides per Kaveing i Keller [4]^{[Enllaç no actiu]}

jstor.org

Otto Neugebauer. The exact sciences in antiquity. Republication of 1957 Brown University Press 2nd. Courier Dover Publications, 1969, p. 36. ISBN 0486223329. . Per a un punt de vista alternatiu vegeu Dick Teresi. Lost Discoveries: The Ancient Roots of Modern Science. Simon and Schuster, 2003, p. 52. ISBN 074324379X. , on l'especulació es basa en el fet que en la primera columna de la tauleta 322 de la col·lecció Plimpton es troba el suport al coneixement de Babilònia d'alguns elements de la trigonometria. Aquesta noció és gairebé rebutjada per Eleanor Robson «Words and Pictures: New Light on Plimpton 322». The American Mathematical Monthly. Mathematical Association of America, 109, 2, 2002, pàg. 105–120. DOI: 10.2307/2695324. JSTOR: 2695324. Vegeu també [1] Arxivat 2013-09-21 a Wayback Machine. PDF. Sota el coneixement que es té en l'actualitat s'accepta que els babilonis no tenien consciència de les funcions trigonomètriques. Vegeu Abdulrahman A. Abdulaziz (2010), "The Plimpton 322 Tablet and the Babylonian Method of Generating Pythagorean Triples", arΧiv:1004.0025 §2, pàg. 7.

naukas.com

francis.naukas.com

Villatoro, Francisco R. «El significado matemático de la tablilla babilónica Plimpton 322». La Ciencia de la Mula Francis. Naukas. [Consulta: 17 setembre 2017].

slu.edu

Vegeu, per exemple, Mike May S.J., Pythagorean theorem by shear mapping Arxivat 2016-10-14 a Wayback Machine., Saint Louis University website Java applet

springer.com

link.springer.com

Mansfield, Daniel F. «Plimpton 322: A Study of Rectangles». Foundations of Science, 2021. DOI: 10.1007/s10699-021-09806-0.

tufts.edu

perseus.tufts.edu

Elements 1.47 by Euclid. Retrieved 19 December 2006.

ulpgc.es

dma.ulpgc.es

Otto Neugebauer. The exact sciences in antiquity. Republication of 1957 Brown University Press 2nd. Courier Dover Publications, 1969, p. 36. ISBN 0486223329. . Per a un punt de vista alternatiu vegeu Dick Teresi. Lost Discoveries: The Ancient Roots of Modern Science. Simon and Schuster, 2003, p. 52. ISBN 074324379X. , on l'especulació es basa en el fet que en la primera columna de la tauleta 322 de la col·lecció Plimpton es troba el suport al coneixement de Babilònia d'alguns elements de la trigonometria. Aquesta noció és gairebé rebutjada per Eleanor Robson «Words and Pictures: New Light on Plimpton 322». The American Mathematical Monthly. Mathematical Association of America, 109, 2, 2002, pàg. 105–120. DOI: 10.2307/2695324. JSTOR: 2695324. Vegeu també [1] Arxivat 2013-09-21 a Wayback Machine. PDF. Sota el coneixement que es té en l'actualitat s'accepta que els babilonis no tenien consciència de les funcions trigonomètriques. Vegeu Abdulrahman A. Abdulaziz (2010), "The Plimpton 322 Tablet and the Babylonian Method of Generating Pythagorean Triples", arΧiv:1004.0025 §2, pàg. 7.

usma.edu

math.usma.edu

Published in a weekly mathematics column: James A Garfield The New England Journal of Education, 3, 1876, pàg. 161. as noted in William Dunham. The mathematical universe: An alphabetical journey through the great proofs, problems, and personalities. Wiley, 1997, p. 96. ISBN 0471176613. and in A calendar of mathematical dates: April 1, 1876 Arxivat de juliol 14, 2010, a Wayback Machine. by V. Frederick Rickey

web.archive.org

Proposició 47 Arxivat 2011-07-09 a Wayback Machine. del llibre I dels Elements d'Euclides.
Proposició 48 Arxivat 2011-07-09 a Wayback Machine. del llibre I dels Elements d'Euclides.
Otto Neugebauer. The exact sciences in antiquity. Republication of 1957 Brown University Press 2nd. Courier Dover Publications, 1969, p. 36. ISBN 0486223329. . Per a un punt de vista alternatiu vegeu Dick Teresi. Lost Discoveries: The Ancient Roots of Modern Science. Simon and Schuster, 2003, p. 52. ISBN 074324379X. , on l'especulació es basa en el fet que en la primera columna de la tauleta 322 de la col·lecció Plimpton es troba el suport al coneixement de Babilònia d'alguns elements de la trigonometria. Aquesta noció és gairebé rebutjada per Eleanor Robson «Words and Pictures: New Light on Plimpton 322». The American Mathematical Monthly. Mathematical Association of America, 109, 2, 2002, pàg. 105–120. DOI: 10.2307/2695324. JSTOR: 2695324. Vegeu també [1] Arxivat 2013-09-21 a Wayback Machine. PDF. Sota el coneixement que es té en l'actualitat s'accepta que els babilonis no tenien consciència de les funcions trigonomètriques. Vegeu Abdulrahman A. Abdulaziz (2010), "The Plimpton 322 Tablet and the Babylonian Method of Generating Pythagorean Triples", arΧiv:1004.0025 §2, pàg. 7.
Vegeu, per exemple, Mike May S.J., Pythagorean theorem by shear mapping Arxivat 2016-10-14 a Wayback Machine., Saint Louis University website Java applet
Published in a weekly mathematics column: James A Garfield The New England Journal of Education, 3, 1876, pàg. 161. as noted in William Dunham. The mathematical universe: An alphabetical journey through the great proofs, problems, and personalities. Wiley, 1997, p. 96. ISBN 0471176613. and in A calendar of mathematical dates: April 1, 1876 Arxivat de juliol 14, 2010, a Wayback Machine. by V. Frederick Rickey
Prof. David Lantz' animation Arxivat 2013-08-28 a Wayback Machine. from his web site of animated proofs
«Proposició 31 del llibre VI». Arxivat de l'original el 2011-05-14. [Consulta: 18 juny 2011].