Dickson, Leonard Eugene. History of the Theory of Numbers (en anglès).
, vol. 2, pàg. 227; Edouard Lucas, Recherches sur l'analyse indéterminée et l'arithmétique de Diophante Bulletin de la Société d'émulation de l'Allier, 1873 Llegiu-lo a Gallica.
Legendre considera que des de 1830, parlar de teoria de nombres no és abusiu: S'ha cregut convenient donar-li definitivament el títol de Teoria de nombres en lloc d'aquest d'assaig sobre aquesta teoria que era l'utilitzat fins ara: Adrien-Marie Legendre. Théorie des nombres, Firmin-Didot, París, 1830 llegir a Gallica
Carl Friedrich GaussRecherches arithmétiques trad. francesa de les Disquisitiones arithmeticae per A.-C.-M. Poullet-Delisle, 1801, llegir
Carl Friedrich GaussRecherches arithmétiques trad. francesa de Disquisitiones arithmeticae per A.-C.-M. Poullet-Delisle, 1801, pàg. 96 llegir
Carl Friedrich Gauss. Recherches arithmétiques trad. francesa de les Disquisitiones arithmeticae per A.-C.-M. Poullet-Delisle, 1801, pàg. 338 llegir
Aquesta demostració és la de Lagrange amb les notacions (modernitzades) de Gauss, que es pot trobar a la referència: Carl Friedrich Gauss. Disquisitiones Aritmeticae Traducció francesa de Poullet-Delisle, 1807 Ho podeu llegir a Gallica: "Article 185"
visualiseur.bnf.fr
Leonhard Euler. "Observationes circa divisionem quadratorum per numeros primos", Opuscula analytica 1, 1783, pàg. 64-84 llegir