Teoria d'equacions (Catalan Wikipedia)

Es troba una expressió d'aquesta naturalesa a un lloc web tan oficial com el de l'ambaixada de França al Vietnam Lancement du programme de bourses «Evariste Galois» Arxivat 2008-11-03 a Wayback Machine. Ambassade de France au Vietnam

bbaw.de

bibliothek.bbaw.de

L. Euler Recherches sur les racines imaginaires des équations Arxivat 2008-12-24 a Wayback Machine. Histoire de l'Académie Royale des Sciences et des Belles-Lettres de Berlin 1751

bnf.fr

gallica.bnf.fr

Lagrange precisa: Si les equacions d'un grau més gran que el quart no són impossibles, ha de dependre d'algunes funcions de les arrels, diferents de les precedents. J-L. Lagrange Réflexions sur la résolution algébrique des équations, Nouveaux mémoires de l'académie royale des sciences et belles lettres de Berlin, 1771, pàg. 357
L. Rodet. L'algèbre d'Al-Khârizmi et les méthodes indienne et grecque, llegir-lo a Gallica, p 24.
Joseph-Louis Lagrange, Réflexions sur la résolution algébrique des équations, Nouveaux mémoires de l'académie royale des sciences et belles lettres de Berlin, 1771, Article online a Gallica
Carl Friedrich Gauss, Disquisitiones arithmeticae, 1801 (pàgina XV a l'edició de 1807). Ha estat traduït al català per Griselda Pascual Xufré, Societat Catalana de Matemàtiques ISBN 8472833135 Article en línia a Gallica (francès)

britannica.com

"Lodovico Ferrari", Encyclopædia Britannica.

cnrs.fr

images.math.cnrs.fr

En àlgebra és freqüent l'ús de la indeterminada per modelitzar la incògnita. Vegeu Laurent Lafforgue, La théorie de Galois et l'arithmétique Arxivat 2013-10-04 a Wayback Machine. Institut des hautes études scientifiques

editions-ellipses.fr

Sobre els treballs d'Abel, es pot consultar el lloc web, extret del llibre: B. Hauchecorne, D. Surateau, Des mathématiciens de A à Z Arxivat 2008-11-22 a Wayback Machine., Ellipses, París, 1996 ISBN 2729846832

emath.fr

smf.emath.fr

H. Bellosta indica: El seu successor Xàraf-ad-Din at-Tussí (segle xii) estudiarà de manera més rigorosa les condicions d'existència d'aquests punts d'intersecció, l'abscissa dels quals determina l'arrel positiva demanada; això el portarà a interessar-se per problemes de localització i de separació de les arrels i l'obligarà a definir la noció de màxim d'una expressió algebraica (introduint la derivada formal d'un polinomi). Una altra innovació d'al-Tûsî consisteix a tractar, al mateix temps que la resolució geomètrica, la resolució numèrica de les equacions del tercer grau. Per fer-ho desenvolupa una variant del mètode de Ruffini Horner. Vegeu A propos de l'histoire des sciences arabes(A propòsit de la història de les ciències àrabs), SMF Gazette, núm. 82, 1999

free.fr

maurice.bichaoui.free.fr

Vegeu més informació sobre la qüestió a M. Bichaoui, L'histoire des équations du 3° degré Arxivat 2006-05-27 a Wayback Machine.(la Història de les equacions del 3° grau)

gap-system.org

J. J. O'Connor E. F. Robertson, Paolo Ruffini Arxivat 2008-11-21 a Wayback Machine., al lloc web de la Universitat de St Andrew

google.cat

books.google.cat

J. A. Serret, Cours d'Algèbre supérieur, Deuxième édition, 1854, p 1

math93.com

Franck Duffaud, Matemàtics italians del segle XVI consultat el 25 d'abril de 2009.
Évariste Galois, 1999. Franck Duffaud, Une histoire des mathématiques, consultat el 25 abril 2009

msn.com

fr.encarta.msn.com

Vegeu l'entrada "équations, théorie des Arxivat 2009-01-25 a Wayback Machine." a Enciclopèdia Encarta. (francès)

sofrphilo.fr

André Lichnerowicz utilitza els següents termes per descriure la "mutació on Galois pot ser pres com un símbol": En lloc de sotmetre's a les estructures i de reconèixer-les una mica a l'atzar, les matemàtiques s'esforçaran per dominar-les. Vegeu L'activité mathématique et son rôle dans notre conception du monde Arxivat 2013-09-21 a Wayback Machine., Sessió del 27 de febrer de 1965 al Col·legi de França

st-and.ac.uk

www-groups.dcs.st-and.ac.uk

J. J. O'Connor; E. F. Robertson. Niels Henrik Abel Arxivat 2017-05-29 a Wayback Machine., Université de St Andrew.

u-strasbg.fr

irem.u-strasbg.fr

Prové de l'anàlisi següent: O. Gebuhrer Invitation à des réflexions sur la résolution algébrique des équations Arxivat 2014-05-04 a Wayback Machine. IREM de Strasbourg

univ-mrs.fr

cmi.univ-mrs.fr

Jean-Yves Briend, Le théorème fondamental de l'algèbre (versió moderna d'aquesta demostració a la número 5), Centre de matemàtiques i informàtica de d'Universitat de Provence Aix-Marseille, 30, Llegir-lo en línia Arxivat 2009-05-09 a Wayback Machine. PDF

univ-paris13.fr

www-lipn.univ-paris13.fr

Cyril bandelier. «Legendre, Gauss, Jacobi et les autres...». [Consulta: 25 abril 2009].

univ-poitiers.fr

irem.univ-poitiers.fr

Col·lectiu IREM-APMEP de Poitiers, (Institut de recherche sur l'enseignement en mathématiques - Association des professeurs de mathématiques de l'enseignement public), Histoire de symboles, capítol 12: "La première inconnue", 2003, Document en línia PDF

univ-rennes1.fr

irem.univ-rennes1.fr

Aquesta qüestió s'ha extret d'una tauleta conservada al Museu Britànic amb el número 13901: L'algèbre babylonienne Arxivat 2013-09-27 a Wayback Machine. (L'àlgebra babilònica), per l'IREM de Rennes. La notació 6 15 és ambigua; s'ha escollit una de les significacions possibles.

upmc.fr

lmd.upmc.fr

Es troba per exemple de l'expressió Théorie analytique des équations différentielles ordinaires^{[Enllaç no actiu]} (Teoria analítica de les equacions diferencials ordinàries), en el programa dels cursos LMD de la universitat Pierre i Marie Curie a París.

web.archive.org

Vegeu l'entrada "équations, théorie des Arxivat 2009-01-25 a Wayback Machine." a Enciclopèdia Encarta. (francès)
En àlgebra és freqüent l'ús de la indeterminada per modelitzar la incògnita. Vegeu Laurent Lafforgue, La théorie de Galois et l'arithmétique Arxivat 2013-10-04 a Wayback Machine. Institut des hautes études scientifiques
Aquesta qüestió s'ha extret d'una tauleta conservada al Museu Britànic amb el número 13901: L'algèbre babylonienne Arxivat 2013-09-27 a Wayback Machine. (L'àlgebra babilònica), per l'IREM de Rennes. La notació 6 15 és ambigua; s'ha escollit una de les significacions possibles.
Sobre els treballs d'Abel, es pot consultar el lloc web, extret del llibre: B. Hauchecorne, D. Surateau, Des mathématiciens de A à Z Arxivat 2008-11-22 a Wayback Machine., Ellipses, París, 1996 ISBN 2729846832
André Lichnerowicz utilitza els següents termes per descriure la "mutació on Galois pot ser pres com un símbol": En lloc de sotmetre's a les estructures i de reconèixer-les una mica a l'atzar, les matemàtiques s'esforçaran per dominar-les. Vegeu L'activité mathématique et son rôle dans notre conception du monde Arxivat 2013-09-21 a Wayback Machine., Sessió del 27 de febrer de 1965 al Col·legi de França
Vegeu més informació sobre la qüestió a M. Bichaoui, L'histoire des équations du 3° degré Arxivat 2006-05-27 a Wayback Machine.(la Història de les equacions del 3° grau)
L. Euler Recherches sur les racines imaginaires des équations Arxivat 2008-12-24 a Wayback Machine. Histoire de l'Académie Royale des Sciences et des Belles-Lettres de Berlin 1751
Jean-Yves Briend, Le théorème fondamental de l'algèbre (versió moderna d'aquesta demostració a la número 5), Centre de matemàtiques i informàtica de d'Universitat de Provence Aix-Marseille, 30, Llegir-lo en línia Arxivat 2009-05-09 a Wayback Machine. PDF
Prové de l'anàlisi següent: O. Gebuhrer Invitation à des réflexions sur la résolution algébrique des équations Arxivat 2014-05-04 a Wayback Machine. IREM de Strasbourg
J. J. O'Connor E. F. Robertson, Paolo Ruffini Arxivat 2008-11-21 a Wayback Machine., al lloc web de la Universitat de St Andrew
J. J. O'Connor; E. F. Robertson. Niels Henrik Abel Arxivat 2017-05-29 a Wayback Machine., Université de St Andrew.
Es troba una expressió d'aquesta naturalesa a un lloc web tan oficial com el de l'ambaixada de França al Vietnam Lancement du programme de bourses «Evariste Galois» Arxivat 2008-11-03 a Wayback Machine. Ambassade de France au Vietnam
A. Connes, La pensée d'Évariste Galois et le formalisme moderne Arxivat 2009-12-29 a Wayback Machine.

wikisource.org

fr.wikisource.org

René Descartes, La géométrie 1637