Smith, A Dictionary of Greek and Roman Antiquities, "Servus", pàg. 1038;detalla els mitjans legals i militars pels quals s'esclavitzava a la gent.
Smith, Greek and Roman Antiquities, "Servus", pàg. 1040; Caesar, Commentarii de Bello Gallico, 2:33. Smith se refereix a la compra de 10 000 esclaus a pirates cilicis, mentre que Cèsar ofereix un exemple de l'esclavització de 53.000 atuàtucs capturats per l'exèrcit romà.
Apià, Guerres Civils, 1.117; Flor, Epitom, 2.8; Bradley, Slavery and Rebellion, pàg.121; Smith, Greek and Roman Antiquities, "Gladiatores", pàg.574Arxivat 2012-10-05 a Wayback Machine.. Vegeu que, a la República romana, les lluites de gladiadors com part d'algun ritual funeral eren un alt honor, d'acord amb Smith. Això concorda amb el passatge de Flor:"També va celebrar els obsequis dels seus oficials que havien caigut en batalla amb funerals similars als dels generals romans, i va ordenar als seus presoners que lluitessin en les seves pires."
Apià, Guerres Civils, 1:118; Smith, A Dictionary of Greek and Roman Antiquities, "Exercitus", pàg.494; Apià detalla el nombre de legions, mentre que Smith explica la mida de les legions al llarg de la civilització romana, afirmant que les últimes legions de la República variaven de 5000 a 6000 homes per legió.
Plutarc, Cras, 8:1-2; Apià, Guerres Civils, 1:116. Livi, Periochae, 95:2Arxivat 2011-06-29 a Wayback Machine.; Luci Anneu Flor, Epitom, 2.8. Plutarc afirma que escaparen 78, Livi afirma que 74, Apià "uns setanta" i Flor diu que "trenta o més homes". "destralons i espets" prové deVida de Cras.
Apià, Guerres Civils, 1:117; Plutarc, Cras9:7; Livi, Periochae96Arxivat 2017-07-19 a Wayback Machine.. Livi informa que les tropes sota el comandament del (anteriorment) pretor Quint Arri van matar Crix i 20.000 dels seus seguidors.
Bradley, Slavery and Rebellion, pàg. 96; Plutarc, Cras9:7; Livi, Periochae , 96:6Arxivat 2017-07-19 a Wayback Machine.. Bradley identifica Gai Cassi Longí com el governador de la Gal·lia Cisalpina en aquest moment. Livi també identifica "Cayo Casio" i esmenta el co-comandant (o subcomandant?) Cneo Manlio.
Plutarc, Cras, 11:3; Livi, Periochae, 97:1Arxivat 2017-07-19 a Wayback Machine.. Plutarc ofereix el nombre de 12.300 morts. Livi afirma que van ser 35.000.
Apià, Guerres Civils, 1:120; Plutarc, Cras, 11:6-7; Livi, Periochae, 97.1Arxivat 2017-07-19 a Wayback Machine.. Livi afirma que en aquesta acció final van caure uns 60 000 esclaus.
thelatinlibrary.com
Gai, Institvtionvm Commentarivs, I:52; Sèneca, De Beneficiis, III:22. Gai detalla els canvis en el dret de l'amo a infringir qualsevol tracte que desitgi sobre l'esclau, mentre que Sèneca detalla el dret de l'esclau a un tracte apropiat i la creació del "defensor de l'esclau".
Flor, Epítom, 2.8; Ciceró, Oracions, "For Quintius, Sextus Roscius...", 5.2
uchicago.edu
penelope.uchicago.edu
Plutarc, Cras, 8:1-2; Apià, Guerres Civils, 1:116. Livi, Periochae, 95:2Arxivat 2011-06-29 a Wayback Machine.; Luci Anneu Flor, Epitom, 2.8. Plutarc afirma que escaparen 78, Livi afirma que 74, Apià "uns setanta" i Flor diu que "trenta o més homes". "destralons i espets" prové deVida de Cras.
Apià, Guerres Civils, 1:116; Plutarc, Cras, 8:2. Nota: L'estatus d'Espàrtac com auxiliars procedeix de l'edició de Loeb d'Apià, traduïda per Horace White, que afirma: "... que havia servit com a soldat amb els romans... ". No obstant això, la traducció de John Carter a la versió de Penguin Classics diu: "... que havia lluitat contra els romans i després de ser fet presoner i venut..."..
Apià, Guerres Civils, 1:116; Luci Anneu Flor, Epítom, 2.8; - Flor i Apià afirmen que els esclaus es van retirar al Vesuvi, mentre que Plutarc només esmenta "un turó" en el posterior relat del setge de Glabre al campament dels esclaus.
Plutarc, Cras, 9:1-3; Sext Juli Frontí, Strategematicon, Book I, 5:20-22; Apià, Guerres Civils, 1:116; Broughton, Magistrates of the Roman Republic, pàg. 109. Nota: Plutarc i Frontí parlen d'expedicions sota el comandament de "Clodi el pretor" i "Publi Varini", mentre que Apià parla de "Varini Glabre" i de "Publi Valeri".
Apià, Guerres Civils, 1:117; Plutarc, Cras9:7; Livi, Periochae96Arxivat 2017-07-19 a Wayback Machine.. Livi informa que les tropes sota el comandament del (anteriorment) pretor Quint Arri van matar Crix i 20.000 dels seus seguidors.
Apià, Guerres Civils, 1.117; Flor, Epitom, 2.8; Bradley, Slavery and Rebellion, pàg.121; Smith, Greek and Roman Antiquities, "Gladiatores", pàg.574Arxivat 2012-10-05 a Wayback Machine.. Vegeu que, a la República romana, les lluites de gladiadors com part d'algun ritual funeral eren un alt honor, d'acord amb Smith. Això concorda amb el passatge de Flor:"També va celebrar els obsequis dels seus oficials que havien caigut en batalla amb funerals similars als dels generals romans, i va ordenar als seus presoners que lluitessin en les seves pires."
Apià, Guerres Civils, 1.117; Flor, Epítom, 2.8. Flor no detalla quan pretenia Espàrtac marxar sobre Roma, però està d'acord que aquest era el seu objectiu final.
Bradley, Slavery and Rebellion, pàg. 96; Plutarc, Cras9:7; Livi, Periochae , 96:6Arxivat 2017-07-19 a Wayback Machine.. Bradley identifica Gai Cassi Longí com el governador de la Gal·lia Cisalpina en aquest moment. Livi també identifica "Cayo Casio" i esmenta el co-comandant (o subcomandant?) Cneo Manlio.
Apià, Guerres Civils, 1:118; Smith, A Dictionary of Greek and Roman Antiquities, "Exercitus", pàg.494; Apià detalla el nombre de legions, mentre que Smith explica la mida de les legions al llarg de la civilització romana, afirmant que les últimes legions de la República variaven de 5000 a 6000 homes per legió.
Apià, Guerres Civils, 1:120; Plutarc, Cras, 10:6. No es fa cap menció del destí que van córrer les forces que no van trencar el setge, encara que és possible que aquestes fossin els esclaus comandats per Cànic i Cast, esmentades més endavant.
Plutarc, Cras, 11:3; Livi, Periochae, 97:1Arxivat 2017-07-19 a Wayback Machine.. Plutarc ofereix el nombre de 12.300 morts. Livi afirma que van ser 35.000.
Bradley, Slavery and Rebellion. pàg. 97; Plutarc, Cras, 11:4.
Apià, Guerres Civils, 1:120; Plutarc, Cras, 11:6-7; Livi, Periochae, 97.1Arxivat 2017-07-19 a Wayback Machine.. Livi afirma que en aquesta acció final van caure uns 60 000 esclaus.
Gai, Institvtionvm Commentarivs, I:52; Sèneca, De Beneficiis, III:22. Gai detalla els canvis en el dret de l'amo a infringir qualsevol tracte que desitgi sobre l'esclau, mentre que Sèneca detalla el dret de l'esclau a un tracte apropiat i la creació del "defensor de l'esclau".
Plutarc, Cras, 8:1-2; Apià, Guerres Civils, 1:116. Livi, Periochae, 95:2Arxivat 2011-06-29 a Wayback Machine.; Luci Anneu Flor, Epitom, 2.8. Plutarc afirma que escaparen 78, Livi afirma que 74, Apià "uns setanta" i Flor diu que "trenta o més homes". "destralons i espets" prové deVida de Cras.
Apià, Guerres Civils, 1:117; Plutarc, Cras9:7; Livi, Periochae96Arxivat 2017-07-19 a Wayback Machine.. Livi informa que les tropes sota el comandament del (anteriorment) pretor Quint Arri van matar Crix i 20.000 dels seus seguidors.
Apià, Guerres Civils, 1.117; Flor, Epitom, 2.8; Bradley, Slavery and Rebellion, pàg.121; Smith, Greek and Roman Antiquities, "Gladiatores", pàg.574Arxivat 2012-10-05 a Wayback Machine.. Vegeu que, a la República romana, les lluites de gladiadors com part d'algun ritual funeral eren un alt honor, d'acord amb Smith. Això concorda amb el passatge de Flor:"També va celebrar els obsequis dels seus oficials que havien caigut en batalla amb funerals similars als dels generals romans, i va ordenar als seus presoners que lluitessin en les seves pires."
Bradley, Slavery and Rebellion, pàg. 96; Plutarc, Cras9:7; Livi, Periochae , 96:6Arxivat 2017-07-19 a Wayback Machine.. Bradley identifica Gai Cassi Longí com el governador de la Gal·lia Cisalpina en aquest moment. Livi també identifica "Cayo Casio" i esmenta el co-comandant (o subcomandant?) Cneo Manlio.
Plutarc, Cras, 11:3; Livi, Periochae, 97:1Arxivat 2017-07-19 a Wayback Machine.. Plutarc ofereix el nombre de 12.300 morts. Livi afirma que van ser 35.000.
Apià, Guerres Civils, 1:120; Plutarc, Cras, 11:6-7; Livi, Periochae, 97.1Arxivat 2017-07-19 a Wayback Machine.. Livi afirma que en aquesta acció final van caure uns 60 000 esclaus.
wikisource.org
en.wikisource.org
Smith, Greek and Roman Antiquities, "Servus", pàg. 1040; Caesar, Commentarii de Bello Gallico, 2:33. Smith se refereix a la compra de 10 000 esclaus a pirates cilicis, mentre que Cèsar ofereix un exemple de l'esclavització de 53.000 atuàtucs capturats per l'exèrcit romà.
Plutarc, Cras, 8:1-2; Apià, Guerres Civils, 1:116. Livi, Periochae, 95:2Arxivat 2011-06-29 a Wayback Machine.; Luci Anneu Flor, Epitom, 2.8. Plutarc afirma que escaparen 78, Livi afirma que 74, Apià "uns setanta" i Flor diu que "trenta o més homes". "destralons i espets" prové deVida de Cras.
Apià, Guerres Civils, 1:116; Luci Anneu Flor, Epítom, 2.8; - Flor i Apià afirmen que els esclaus es van retirar al Vesuvi, mentre que Plutarc només esmenta "un turó" en el posterior relat del setge de Glabre al campament dels esclaus.
Apià, Guerres Civils, 1.117; Flor, Epitom, 2.8; Bradley, Slavery and Rebellion, pàg.121; Smith, Greek and Roman Antiquities, "Gladiatores", pàg.574Arxivat 2012-10-05 a Wayback Machine.. Vegeu que, a la República romana, les lluites de gladiadors com part d'algun ritual funeral eren un alt honor, d'acord amb Smith. Això concorda amb el passatge de Flor:"També va celebrar els obsequis dels seus oficials que havien caigut en batalla amb funerals similars als dels generals romans, i va ordenar als seus presoners que lluitessin en les seves pires."
Apià, Guerres Civils, 1.117; Flor, Epítom, 2.8. Flor no detalla quan pretenia Espàrtac marxar sobre Roma, però està d'acord que aquest era el seu objectiu final.
Flor, Epítom, 2.8; Ciceró, Oracions, "For Quintius, Sextus Roscius...", 5.2
