Terrorisme d'Estat a l'Argentina en les dècades de 1970 i 1980 (Catalan Wikipedia)

Analysis of information sources in references of the Wikipedia article "Terrorisme d'Estat a l'Argentina en les dècades de 1970 i 1980" in Catalan language version.

refsWebsite

Global rank Catalan rank

108web.archive.org

1^st place

38pagina12.com.ar

952^nd place

754^th place

22clarin.com

365^th place

264^th place

18desaparecidos.org

low place

14lanacion.com.ar

291^st place

319^th place

8rock.com.ar

5,221^st place

low place

5gwu.edu

1,353^rd place

1,020^th place

5derechos.org

low place

2,788^th place

5perfil.com

1,914^th place

2,632^nd place

4nuncamas.org

low place

4infobae.com

303^rd place

460^th place

3time.com

61^st place

108^th place

3elortiba.org

low place

3rionegro.com.ar

8,399^th place

low place

3archive.today

14^th place

23^rd place

3infoleg.gob.ar

4,749^th place

low place

3cij.gov.ar

low place

2rodolfowalsh.org

low place

2worldcat.org

5^th place

2lemonde.fr

83^rd place

201^st place

2elmundo.es

184^th place

24^th place

2eldestapeweb.com

low place

2lavoz.com.ar

1,967^th place

4,394^th place

2postalesdelsur.net

low place

2argenpress.info

low place

2diariosobrediarios.com.ar

low place

2elpais.com

84^th place

9^th place

2lacapital.com.ar

5,127^th place

3,707^th place

2ciudad.com.ar

6,191^st place

6,482^nd place

2madres.org

low place

2mercedessosa.com.ar

low place

2musica.com

low place

6,275^th place

2trovadores.net

low place

2bersuit.com

low place

2bbc.co.uk

8^th place

26^th place

2telam.com.ar

2,436^th place

3,980^th place

1aciprensa.com

4,036^th place

1,470^th place

1labotellaalmar.com

low place

1educ.ar

low place

9,922^nd place

1deconceptos.com

low place

3,560^th place

1chilevive.cl

low place

1ungs.edu.ar

low place

1lanacion.cl

6,012^th place

3,125^th place

1ruinasdigitales.com

low place

10223.com.ar

low place

1avestruz.com.ar

low place

1diarioinedito.com

low place

1usergioarboleda.edu.co

low place

1unicef-irc.org

low place

124demarzo.gov.ar

low place

1pagina12web.com.ar

low place

1google.cat

1,849^th place

2^nd place

1austral.edu.ar

low place

1ellitoral.com.ar

low place

1laopinion-rafaela.com.ar

low place

1elmostrador.cl

4,437^th place

4,719^th place

1larepublica.com.uy

low place

3,687^th place

1amnistiainternacional.org

low place

1johndinges.com

low place

1collectifs.net

low place

1presse.fr

9,344^th place

low place

1assemblee-nationale.fr

1,501^st place

803^rd place

1jhu.edu

699^th place

1,067^th place

1algeria-watch.org

low place

1europe-solidaire.org

low place

1lefigaro.fr

113^th place

288^th place

1diariocontexto.com.ar

low place

1abcsaladillo.com.ar

low place

1parquedelamemoria.org.ar

low place

1uba.ar

5,286^th place

2,266^th place

1laizquierdadiario.com

low place

6,256^th place

1apdh-argentina.org.ar

low place

1margendelmundo.com.ar

low place

1sanjuan8.com

low place

1segured.com

low place

1telediariodigital.com.ar

low place

1ferozo.com

low place

1laretaguardia.com.ar

low place

1usal.edu.ar

low place

1maximopaz.com

low place

1reporteplatense.com.ar

low place

1chacodiapordia.com

low place

1etcetera.com.mx

low place

1indymedia.org

low place

3,697^th place

1herramienta.com.ar

low place

1eldiario.es

746^th place

55^th place

1debatecultural.com

low place

1cadal.org

low place

1cema.edu.ar

low place

1revistabipolar.blogspot.com

low place

1mecon.gov.ar

low place

6,308^th place

1todo-argentina.net

low place

1elpais.es

low place

6,384^th place

1infoleg.gov.ar

low place

1blogo.cl

low place

1larazon.com.ar

low place

1eldia.com

8,708^th place

low place

1ipsnoticias.net

low place

1telesurtv.net

6,258^th place

5,174^th place

1espectador.com

low place

1menschenrechte.org

low place

1rosario.gov.ar

low place

1memoriaabierta.org.ar

low place

1ladecadadel70.com.ar

low place

1aceprensa.com

low place

6,114^th place

1mininterior.gov.ar

9,321^st place

low place

1lr21.com.uy

6,604^th place

7,391^st place

1eldia.com.ar

low place

9,972^nd place

1magicasruinas.com.ar

low place

8,012^th place

1ultraguia.com.ar

low place

1fmmeducacion.com.ar

low place

1me.gov.ar

low place

1kornkult.com

low place

1rare-lyrics.com

low place

1u2.com

low place

1letras.com

low place

8,113^th place

1joaquinsabina.net

low place

1arg.gov.ve

low place

0223.com.ar

Bozzi, Carlos. «Jefes navales detenidos en Mar del Plata» (en castellà). 0023, 08-12-2006.

24demarzo.gov.ar

«Del horror a la esperanza» (en castellà). 24 de març. Arxivat de l'original el 2013-11-14. [Consulta: 28 desembre 2019].

abcsaladillo.com.ar

«Acto de desagravio y homenaje a soldados desaparecidos en el Ministerio de Defensa» (en castellà). ABC Saladillo, 30-03-2010. Arxivat de l'original el 2012-01-13 [Consulta: 28 desembre 2019].

aceprensa.com

«Argentina: la actuación de los católicos durante la dictadura» (en castellà). Aceprensa, 22-05-1996.

aciprensa.com

Sacerdotes asesinados por dictadura argentina podrían llegar a los altares, Agencia Católica de Informaciones (ACI), 16 de agosto de 2005. El 4 de juliol de 1976 van ser metrallats cinc religiosos a la Parròquia de Sant Patrici, al barri de Belgrano de la ciutat de Buenos Aires. Es tractava dels sacerdots irlandesos Alfredo Leaden, Pedro Duffau i Alfredo Kelly, i els seminaristes Salvador Barbeito i Emilio Barletti. El fet és conegut com la Massacre de Sant Patrici.

algeria-watch.org

«Conclusion of Marie-Monique Robin's Escadrons de la mort, l'école française» (en francès). Algeria Watch.

amnistiainternacional.org

«Working to Protect Human Rights» (en anglès). Amnistia Internacional. Arxivat de l'original el 2005-12-20. [Consulta: 28 desembre 2019].

apdh-argentina.org.ar

«Negacionismo del genocidio argentino» (en castellà). Asamblea Permanent pels Drets Humans, 11-08-2016.

archive.today

«El Presidente pidió "celeridad y eficacia" en los juicios contra represores» (en castellà). Telam, 08-08-2006. Arxivat de l'original el 2012-07-03 [Consulta: 28 desembre 2019].
Valente, Marcela. «Derechos humanos - Argentina: Juicio al Cóndor» (en castellà). ipsnoticias.net. Arxivat de l'original el 2012-07-03. [Consulta: 28 desembre 2019].
Salazar, Katya. «¿Habrá justicia para los alemanes desaparecidos en Argentina?». Centro de Derechos Humanos de Nurenberg, maig 1998. Arxivat de l'original el 2012-06-29. [Consulta: 28 desembre 2019].

arg.gov.ve

dramateatro.fundacite.arg.gov.ve

Chesney Lawrence, Luis. «El Teatro Abierto Argentino: un caso de teatro popular de resistencia cultural» (en castellà). Dramateatro, 2000. Arxivat de l'original el 2009-09-19. [Consulta: 28 desembre 2019].

argenpress.info

Presman, Hugo. «Olor a bosta» (en castellà). Argenpress. Arxivat de l'original el 2005-11-29. [Consulta: 28 desembre 2019].
«Juicios en Italia» (en castellà). Argenpress, 05-10-2006. Arxivat de l'original el 2020-05-30. [Consulta: 28 desembre 2019].

assemblee-nationale.fr

«Rapport Fait Au Nom de La Commission des Affaires Étrangères Sur La Proposition de Résolution n° 1060, tendant à la création d'une commission d'enquête sur le rôle de la France dans le soutien aux régimes militaires d'Amérique latine entre 1973 et 1984, par M. Roland BLUM» (en francès). Assemblea Nacional Francesa.

austral.edu.ar

Borrelli, Marcelo «Por la recuperación de los jóvenes extraviados: el diario Clarín y la juventud durante los primeros años de la dictadura militar argentina (1976-1977)» (en castellà). Austral Comunicación. Universidad Austral [Buenos Aires], 2, 1, 2013, pàg. 43-78. ISSN: 23139137.

avestruz.com.ar

Devanna, Cecilia. «Juicio por la apropiación de Penino Viñas: Es reparador estar acá» (en castellà). Avestruz/Infojus, 26-02-2015.

bbc.co.uk

news.bbc.co.uk

«Condor legacy haunts South America]» (en castellà). BBC, 08-06-2005.

bbc.co.uk

«La Iglesia argentina también pide perdón» (en castellà). BBC, 08-09-2000.

bersuit.com

Bersuit Vergarabat. «Victoria Clara» (en castellà). Arxivat de l'original el 2006-10-10. [Consulta: 28 desembre 2019].
Bersuit Vergarabat. «Vuelos» (en castellà). Bersuit.

blogo.cl

Rohter, Larry «Luego de treinta años, dictadura enfrenta juicio». The New York Times. Arxivat de l'original el 2007-09-29 [Consulta: 28 desembre 2019].

cadal.org

Mckeague, Kezia. «Extraña alianza: relaciones cubano-argentinas en Ginebra, 1976-19831» (en castellà). CADAR, 2006.

cema.edu.ar

Cisneros, Andrés; et al. «Historia General de las Relaciones Exteriores de la República Argentina. Las relaciones con Francia» (en castellà). CEMA, 2000. Arxivat de l'original el 2007-09-13. [Consulta: 28 desembre 2019].

chacodiapordia.com

Martínez, Diego. «Investigan al diario La Nueva Provincia por posible complicidad con la dictadura» (en castellà). Chaco por Día. Arxivat de l'original el 2017-04-17. [Consulta: 28 desembre 2019].

chilevive.cl

Sandoval Ambiado, Carlos. «Estrategia mirista de 1967: la vía armada» (en castellà). Chile Vive. Arxivat de l'original el 2006-05-01. [Consulta: 28 desembre 2019].

cij.gov.ar

«Especial Lesa Humanidad» (en castellà). Centro de Información Judicial, 2008.
«Mapa de las causas: Buenos Aires» (en castellà). Centro de Información Judicial - Especial Lesa Humanidad, 2008.
«Lesa humanidad: difundieron los fundamentos de la sentencia por el 'Plan Cóndor'» (en castellà). CIJ p. 1046, 1106, 09-08-2016.

ciudad.com.ar

comunidad.ciudad.com.ar

Brizuela, Ricardo. «La cena con Videla» (en castellà). Pasajeros de la Historia. Arxivat de l'original el 2008-12-23. [Consulta: 28 desembre 2019].
«La Nación el 25 de marzo de 1979» (en castellà]). comunidad.ciudad.org. Arxivat de l'original el 2008-12-23. [Consulta: 28 desembre 2019].

clarin.com

Como fue la desaparición de las monjas francesas, Clarín, 29 de agosto de 2005 Arxivat 2007-10-13 a Wayback Machine.. Léonie Duquet i Alice Domon eren dues monges franceses que col·laboraven amb les Mares de Plaça de Mayo a l'Església de Santa Creu, al barri de Sant Cristòfol de la ciutat de Buenos Aires. Van ser segrestades, torturades en l'ESMA i llançades vives d'un avió.
«Cómo fue el asesinato del general Prats en la Argentina» (en castellà). Clarín, 12-05-2000.
«El represor Scilingo fue condenado en Madrid a 640 años de cárcel» (en castellà). Clarín, 02-04-2005. Arxivat de l'original el 2007-09-07 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Operación Cóndor: presión de Brizola sobre la Argentina» (en castellà). Clarín, 06-05-2000. Arxivat de l'original el 2007-10-13 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Uruguay: la Fuerza Aérea admitió que hubo vuelos de la muerte» (en castellà). Clarín, 11-08-2005. Arxivat de l'original el 2007-10-13 [Consulta: 28 desembre 2019].
Seoane, María «Los secretos de la guerra sucia continental de la dictadura» (en castellà). Clarín, 2006.
«Una duda histórica: no se sabe cuántos son los desaparecidos» (en castellà). Clarín, 16-10-2003.
Avignolo, María Laura «Organismo de Derechos Humanos le pidieron a Avruj en París la liberación de Sala». Clarín, 26-11-2016.
«Liberaron otra vez al ex agente de inteligencia Sánchez Reisse» (en castellà). Clarín, 07-07-2000. Arxivat de l'original el 2007-10-13 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Detienen en España a un ex represor acusado por el secuestro de Sivak» (en castellà). Clarín, 10-02-2006. Arxivat de l'original el 2007-10-13 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Anularon el indulto a Martínez de Hoz y lo vuelven a investigar» (en castellà). Clarín, 05-09-2006. Arxivat de l'original el 2007-10-13 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Los gauchos de Martínez de Hoz» (en castellà). Clarín, 18-03-2001. Arxivat de l'original el 2006-09-24 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Acusaciones contra el diputado Juan José Álvarez. Dura denuncia contra un ex duhaldista que apoya a Lavagna: no hubo réplica» (en castellà). Clarín, 11-09-2006. Arxivat de l'original el 2007-10-13 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Una ex-funcionaria de Jimmy Carter reivindicó la política de Derechos Humanos del presidente Kirchner» (en castellà). Clarín, 25-03-2006. Arxivat de l'original el 2009-03-10 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Monumento a los padres palotinos: cambios en la Iglesia, fueron asesinados en una Iglesia de Belgrano, durante la dictadura militar» (en castellà). Clarín, 30-08-2005. Arxivat de l'original el 2007-09-11 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Hallan muerto al represor Febres: tenía antecedentes por problemas cardíacos» (en castellà). Clarín, 10-12-2007. Arxivat de l'original el 2009-04-27 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Francia entregó las pruebas con las que condenó a Astiz» (en castellà). Clarín, 03-04-2006. Arxivat de l'original el 2010-05-18 [Consulta: 28 desembre 2019].
«A 30 años del golpe: más de cincuenta mil personas en la manifestación en Plaza de Mayo» (en castellà). Clarín, 25-03-2006. Arxivat de l'original el 2007-10-13 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Autocrítica y reclamos en un fuerte discurso de Balza» (en castellà). Clarín, 13-02-1998. Arxivat de l'original el 2007-10-13 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Papel del Ejército durante la represión ilegal: Balza hizo una nueva autocrítica» (en castellà). Clarín, 15-09-1999. Arxivat de l'original el 2007-10-13 [Consulta: 28 desembre 2019].
«El Gobierno admite "un error" al cambiar el feriado del 24 de marzo: "No era de vida o muerte"» (en castellà). Clarín, 21-01-2017.
«Se reinaugura el Picadero: una sala contra el olvido» (en castellà). Clarín, 18-06-2001. Arxivat de l'original el 2007-10-13 [Consulta: 28 desembre 2019].

collectifs.net

risal.collectifs.net

«Argentine – 'Escadrons de la mort, l'école française'» (en francès). RISAL, 22-10-2004.

debatecultural.com

Lamberto, Sofía. «El largo amorío de la última dictadura argentina con la URSS» (en castellà). Argenpress, 2006.

deconceptos.com

«Concepto de terrorismo de Estado» (en castellà). De conceptos.

derechos.org

«Fallo de la Corte de Apelaciones de Santiago del 5 de julio de 2004 que ordena el desafuero del General Pinochet» (en castellà). Derechos.org.
«Sentencia Judicial por el secuestro de niños (contra el "Turco Julián" y "Colores")» (en castellà). derechos.org.
«Juicio en España» (en castellà). Equipo Nizkor.
«Auto de procesamiento de militares argentinos, Juzgado Central de Instrucción Nº 5 de España» (en castellà). derechos.org, 29-12-1997.
Tentoni, Eduardo. «Resolución del Juzgado Federal Nº 1 de Bahía Blanca» (en castella). Equipo Nizkor, 14-02-2012.

desaparecidos.org

Dagmar Hagelin: Detenida-Desaparecida el 27 de enero de 1977, Desaparecidos. Dagmar Hagelin va ser una jove sueca de 17 anys segrestada, torturada i assassinada a l'ESMA per Alfredo Astiz, aparentment després de ser confosa amb una altra persona. Francisco Tenório Júnior va ser un pianista brasiler en excursió internacional detingut-desaparegut el 27 de març de 1976. Segons el testimoni del caporal Claudio Vallejos donat el 1986, Tenório Júnior va ser confós amb un militant montonero degut a la seva barba i executat a l'ESMA.
Padilla Ballesteros, Elías. «El Terrorismo de Estado» (en castellà). Desaparecidos.
«Lista de personas asesinadas por la Triple A» (en castellà). Desaparecidos.org.
«Listado de Detenidos-Desaparecidos en Argentina por año de desaparición» (en castellà). Desaparecidos.org.
«C. Torturas» (en castellà). Desaparecidos.
«Torturas en el domicilio de la víctima» (en castellà). Desaparecidos.
«C. Torturas» (en castellà). Desaparecidos, 1984.
«Nunca Más, CONADEP» (en castellà). Desaparecidos, 1984.
«Zona 1» (en castellà). Desaparecidos.org.
«Zona 2» (en castellà). Desaparecidos.org.
«Zona 3» (en castella). Desaparecidos.org.
«Zona 4» (en castellà). Desaparecidos.org.
«Zona 5» (en castellà). Desaparecidos.org.
Emilio Mignone. «Cristianos comprometidos» (en castellà). desaparecidos.org.
«Ley de Autoamnistía» (en castellà). Desaparecidos.
Corte Suprema de Justicia, "Aguiar de Lapacó Carmen s/ recurso extraordinario (causa nº 450) Suárez Mason", Resolución del 13 de agosto de 1998, Voto en Disidencia del ministro Carlos Fayt
«1981-1983: Años de movilización y apoyo popular» (en castellà). Breve Historia de Familiares, Familiares de Detenidos y Desaparecidos por Razones Políticas.
«Esculturas de homenaje a los desaparecidos en Trenque Lauquen» (en castellà). Desaparecidos.org.

diariocontexto.com.ar

Máximo, Matías «LGBT y dictadura: una historia de inmorales» (en castellà). Contexto, 24-03-2015. Arxivat de l'original el 2019-04-01 [Consulta: 28 desembre 2019].

diarioinedito.com

«Ex funcionario de Raúl Alfonsín reveló un operativo secreto para rescatar desaparecidos» (en castellà). Diario Inédito, 06-09-2011. Arxivat de l'original el 2019-12-07 [Consulta: 28 desembre 2019].

diariosobrediarios.com.ar

«Pasaron 30 años del golpe militar y aún no hay autocrítica del periodismo» (en castellà). Diario Sobre Diarios, 28-03-2006. Arxivat de l'original el 2017-02-27 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Periodismo y dictadura. El golpe del 76 y el respaldo de los diarios La Voz del Interior y El Día» (en castellà). Diario Sobre Diarios, 20-03-2013. Arxivat de l'original el 2019-08-10 [Consulta: 28 desembre 2019].

educ.ar

Programa Educación y Memoria. «¿Qué fue el terrorismo de Estado?» (en castellà). Arxivat de l'original el 2016-12-21. [Consulta: 28 desembre 2019].

eldestapeweb.com

«Serrat, Chico Buarque y Silvio Rodríguez pidieron la renuncia de Loperfido» (en castellà). El Destape Web, 03-02-2016.
«Los organismos de DD.HH contra el decreto de Macri que modifica el Día de la Memoria» (en castellà). El Destape, 24-01-2017.

eldia.com

«Diputados dio media sanción a la ley contra el 2x1 a represores» (en castellà). El Día [La Plata], 09-05-2017.

eldia.com.ar

«Presentan proyecto para repudiar dichos de Carlotto sobre los 70» (en castellà). El Día, 26-03-2013.

eldiario.es

«Kissinger frustró los intentos de EEUU para detener las matanzas de la dictadura argentina» (en castellà). El Diario (The Guardian), 11-08-2016.

ellitoral.com.ar

«El médico que examinó a Rómulo Artieda aseguró que fue “impactante”» (en castellà). El Litoral de Corrientes, 16-05-2017.

elmostrador.cl

www1.elmostrador.cl

«Brasil examina su pasado represivo en la Operación Cóndor» (en castellà). El Mostrador, 11-05-2000. Arxivat de l'original el 2007-09-30 [Consulta: 28 desembre 2019].

elmundo.es

«El ex-líder de los Montoneros entona un «mea culpa» parcial de su pasado» (en castellà). El Mundo, 04-05-1995.
«La Fiscalía pide hasta 17.000 años de cárcel para el ex militar argentino Ricardo Cavallo por genocidio» (en castellà). El Mundo, 11-01-2006.

elortiba.org

«19 de gener de 1974: asalto al regimiento 10 de Azul por el ERP» (en castellà). El Ortiba. Arxivat de l'original el 2012-08-17 [Consulta: 28 desembre 2019].
Wornat, Olga. «Historia pública y privada de la Iglesia Católica Argentina (Cap. 5: Jinetes del Apocalipsis)» (en castellà), 2002. Arxivat de l'original el 2006-12-07. [Consulta: 28 desembre 2019].
«El partido del gobierno» (en castellà). elortiba.org, 02-05-1998. Arxivat de l'original el 2007-12-25. [Consulta: 28 desembre 2019].

elpais.com

Samaniego, Fernando «La democracia es una superstición, declara Borges al llegar a Madrid» (en castellà). El aís [Espanya], 08-09-1976.
«Caridi reivindica la “guerra” contra la subversión» (en castellà). El País, 26-12-1988.

elpais.es

«El máximo tribunal penal argentino anula por primera vez un indulto concedido por Menem» (en castellà). El País, 16-09-2006.

espectador.com

«Argentina al rojo vivo tras la decisión del presidente Kirchner de habilitar la extradición de militares acusados de violaciones a los derechos humanos» (en castellà). El Espectador, 27-07-2003.

etcetera.com.mx

«Declaració de Balbín en el programa La Clave de TVE2» (en castellà). Etcetera. Arxivat de l'original el 2004-06-05. [Consulta: 28 desembre 2019].

europe-solidaire.org

«Torture : l'école française» (en francès). Rouge, setembre 2005.

ferozo.com

so000260.ferozo.com

Basualdo, Victoria. «Complicidad patronal-militar en la última dictadura Argentina» (PDF) (en castellà). UBA-Universidad de Columbia, 2006. Arxivat de l'original el 2013-09-03. [Consulta: 28 desembre 2019].

fmmeducacion.com.ar

León Gieco. «Las madres del amor» (en castellà). fmmeducacion.com.ar. Arxivat de l'original el 2006-11-01. [Consulta: 28 desembre 2019].

google.cat

CONADEP. «Menciones a "Falcon verde" en los testimonios del "Nunca Más"» (en castellà). EUDEBA.

gwu.edu

«Telegrama AT 183» (PDF) (en anglès). GWU.
«Memoràndum de l'ambaixada dels Estats Units sobre la repressió clandestina» (PDF). GWU.
«Argentine Military Intelligence Estimates 22,000 people Dead or Disappeared» (PDF) (en anglès). The National Security Archive p. A-8], juliol 1978.
«The dirty war in Argentina» (en anglès). The National Security Archive.
«Memoràndum de Conversa entre Henry Kissenger i el canceller argentí contraalmirall Cèsar August Guzzetti» (PDF) (en anglès). GWU.

herramienta.com.ar

Campione, Daniel. «Argentina: Hacia la convergencia cívico-militar. El Partido Comunista 1955-1976» (en castellà). herramienta.org.ar. Arxivat de l'original el 2007-09-28. [Consulta: 28 desembre 2019].

indymedia.org

argentina.indymedia.org

«Comunicado del Partido Comunista Argentino el 25 de marzo de 1976» (PDF) (en castellà). argentina.indymedia.org.

infobae.com

«Darío Lopérfido dijo que lo "sacaron de contexto" con sus dichos sobre los desaparecidos» (en castellà). Infobae, 27-01-2016.
«Cecilia Pando se sumó a la polémica por los dichos de Lopérfido y los desaparecidos» (en castellà). Infobae, 27-01-2016.
«El gobierno modificó por decreto el esquema de feriados y las ART» (en castellà). Infobae, 23-01-2017.
«Crece la polémica por la movilidad del feriado del 24 de marzo/» (en castellà). Infobae, 27-01-2017.

infoleg.gob.ar

servicios.infoleg.gob.ar

«Ley 27.362. Conductas delictivas. Delitos de lesa humanidad, genocidio o crímenes de guerra» (en castellà). Infoleg, 12-05-2017.
«Llei 25633» (en castellà). Infoleg, 01-08-2002.
«DNU 80/2017» (en castellà). Infoleg, 31-01-2017.

infoleg.gov.ar

«Ley 25.557» (en castellà). Infoleg.

ipsnoticias.net

Valente, Marcela. «Derechos humanos - Argentina: Juicio al Cóndor» (en castellà). ipsnoticias.net. Arxivat de l'original el 2012-07-03. [Consulta: 28 desembre 2019].

jhu.edu

muse.jhu.edu

J. Patrice McSherry, Review: Death Squadrons: The French School. Directed by Marie-Monique Robin., The Americas 61.3 (2005) 555–556, via Project MUSE

joaquinsabina.net

Joaquín Sabina. «Con la frente marchita» (en castellà). Sabina. Arxivat de l'original el 2008-08-18. [Consulta: 28 desembre 2019].

johndinges.com

«Operación Cóndor: una década de terrorismo internacional en el Cono Sur». John Dinges. Arxivat de l'original el 2010-04-14. [Consulta: 28 desembre 2019].

kornkult.com

Los Twist. «Pensé que se trataba de cieguitos» (en castellà). kornkult.com. Arxivat de l'original el 2007-09-29. [Consulta: 28 desembre 2019].

labotellaalmar.com

Bécar Varela, Cosme, El crimen impune contra Elena Holmberg, 26 de febrero de 2001 Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.. Elena Holmberg Lanusse era una diplomàtica al servei de la Cancelleria argentina com Agregada Cultural a França durant el Procés de Reorganització Nacional. Pertanyent a una família de classe alta i cosina germana de l'exdictador militar Alejandro Agustín Lanusse, Elena Holmberg recolzava amb convicció al govern militar i la seva obstinació a combatre la «subversió», segons la terminologia àmpliament utilitzada llavors. El 1978, Elena Holmberg va ser testimoni de conductes il·legals de l'Almirall Emilio Massera al Centre Pilot de París, mai completament aclarides. Pocs mesos després, el 20 de desembre de 1978 va ser segrestada per la Marina; el seu cadàver va aparèixer el 13 de gener de 1979 i va ser vetllada a la Cancelleria.

lacapital.com.ar

«¿Qué hicimos en la dictadura?» (en castellà). La Capital de Rosario, 23-04-2006. Arxivat de l'original el 2007-02-12 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Los libros que la dictadura militar no pudo destruir» (en castellà). La Capital, 14-03-2004. Arxivat de l'original el 2004-04-20 [Consulta: 28 desembre 2019].

ladecadadel70.com.ar

Fraga, Rosando. «Argentina: la autocritica y la reconciliación» (en castellà). La Década del 70. Arxivat de l'original el 2005-01-28. [Consulta: 28 desembre 2019].

laizquierdadiario.com

Aguirre, Facundo «Infobae y los diálogos por los años 70: un intento de reconciliación con los genocidas» (en castellà). La Izquierda Diario, 23-02-2017.

lanacion.cl

«Familia Prats valora declaración de Townley ante juez chileno» (en castellà). La Nación, 02-08-2005. Arxivat de l'original el 2012-11-08 [Consulta: 28 desembre 2019].

lanacion.com.ar

«Cómo nació la chispa de la guerrilla argentina» (en castellà). La Nación, 05-11-2000. Arxivat de l'original el 2017-06-23 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Elena Cruz juró como diputada porteña» (en castellà). La Nación (Argentina), 20-09-2003.
Grondona, Mariano «Las hermanas Donda» (en castellà). La Nación, 07-10-2009.
De Vedia, Mariano «Lopérfido habló de los desaparecidos y avivó una fuerte polémica» (en castellà). La Nación, 27-01-2016.
Rosemberg, Jaime «Macri evitó precisar la cifra de desaparecidos y generó rechazos». La nación, 11-08-2016.
«Avruj dijo que hubo 7010 desaparecidos» (en castellà). La Nación, 08-11-2016.
«Vuelven a investigar a ex represores» (en castellà). La Nación, 07-03-2001. Arxivat de l'original el 2008-02-07 [Consulta: 28 desembre 2019].
Cerrutti, Gabriela «Entrevista a Alfredo Astiz» (en castellà). Tres Puntos, I, 28, 1998. Arxivat de l'original el 2018-02-01 [Consulta: 28 desembre 2019].
«El “Turco Julián”, al borde de otro juicio oral» (en castellà). La Nación, 27-07-2006. Arxivat de l'original el 2008-06-23 [Consulta: 28 desembre 2019].
«'Dos por uno' en un caso de lesa humanidad: los argumentos de los jueces de la Corte Suprema» (en castellà). La Nación, 03-05-2017.^{[Enllaç no actiu]}
López, Agustina «2x1: presentan un pedido de juicio político a los jueces de la Corte Suprema.» (en castellà). La Nación, 08-05-2017.^{[Enllaç no actiu]}
«El 24 de marzo será feriado» (en castellà). La Nación, 15-03-2006. Arxivat de l'original el 2008-06-23 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Aprueban una indemnización para las víctimas de un ataque montonero» (en castellà). La Nación. Arxivat de l'original el 2012-12-03 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Carlotto reivindicó la lucha de los militantes de los 70 y los comparó con San Martín» (en castellà). La Nación, 26-03-2013. Arxivat de l'original el 2013-03-29 [Consulta: 28 desembre 2019].

laopinion-rafaela.com.ar

«Scilingo: los vuelos de la muerte eran aprobados por la jerarquía de la Iglesia» (en castellà). La Opinión de Rafaela, 27-01-2005. Arxivat de l'original el 2007-09-28 [Consulta: 28 desembre 2019].

larazon.com.ar

«Etchecolatz condenado por genocida» (en castellà). La Razón, 20-09-2006. Arxivat de l'original el 2007-09-28 [Consulta: 28 desembre 2019].

larepublica.com.uy

«Los 152 uruguayos desaparecidos» (en castellà). La República [Uruguai], 03-04-2000.

laretaguardia.com.ar

«Demoliendo mitos: el rol de Fangio en Mercedes Benz durante la dictadura» (en castellà). La Retaguardia, 27-04-2015.

lavoz.com.ar

«Carlotto cuestionó el informe de la Secretaría de Derechos Humanos sobre los desaparecidos» (en castellà). La Voz del Interior, 08-11-2016.
«Nuestra primera princesa» (en castellà). La Voz del Interior, 22-04-2001. Arxivat de l'original el 2002-09-10 [Consulta: 28 desembre 2019].

lefigaro.fr

«Disparitions : un ancien agent français mis en cause» (en francès). Le Figaro, 06-02-2007. Arxivat de l'original el 2007-02-08 [Consulta: 28 desembre 2019].

lemonde.fr

«MM. Giscard d'Estaing et Messmer pourraient être entendus sur l'aide aux dictatures sud-américaines» (en francès). Le Monde, 25-09-2003.
«Argentine : M. de Villepin défend les firmes françaises» (en francès). Le Monde, 05-02-2003.

letras.com

Luis Alberto Spinetta. «Crisantemo» (en castellà). Letras. Arxivat de l'original el 2008-02-18. [Consulta: 28 desembre 2019].

lr21.com.uy

«Firmenich dijo que no mató "a nadie inútilmente"» (en castellà). La Red 21, 07-08-2001.

madres.org

«1ª Marcha de la Resistencia» (en castellà). Madres de Plaza de Mayo. Arxivat de l'original el 2007-05-31. [Consulta: 28 desembre 2019].
«2.ª Marcha de la Resistencia» (en castellà). Madres de Plaza de Mayo. Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 28 desembre 2019].

magicasruinas.com.ar

«Joan Manuel Serrat: el retorno» (en castellà). Revista Humor 1983, en Mágicas Ruinas.

margendelmundo.com.ar

«Darío Lopérfido: En Argentina no hubo 30 mil desaparecidos» (en castellà). Margen del Mundo, 15-02-2016. Arxivat de l'original el 2016-03-31. [Consulta: 28 desembre 2019].

maximopaz.com

Respuesta de FAA a críticas de Elisa Carrió. Buzzi afirmó: Carrió fue fiscal de la dictadura^{[Enllaç no actiu]}, Informe de la federación Agraria Argentina Nº 228, 18 de agosto de 2006

me.gov.ar

León Gieco. «La memoria» (en castellà). me.gov.a.

mecon.gov.ar

infoleg.mecon.gov.ar

«Llei de Pacificació Nacional (Llei 23.040)» (en castellà). Infoleg. Arxivat de l'original el 2015-06-10. [Consulta: 28 desembre 2019].

memoriaabierta.org.ar

«Camino al Museo» (en castella). Memoria Abierta. Arxivat de l'original el 2006-05-13. [Consulta: 28 desembre 2019].

menschenrechte.org

Salazar, Katya. «¿Habrá justicia para los alemanes desaparecidos en Argentina?». Centro de Derechos Humanos de Nurenberg, maig 1998. Arxivat de l'original el 2012-06-29. [Consulta: 28 desembre 2019].

mercedessosa.com.ar

Mercedes Sosa. «Mercedes Sosa: el regreso» (en castellà). Arxivat de l'original el 2008-04-29. [Consulta: 28 desembre 2019].
Víctor Heredia. «Una canción posible» (en castellà). Arxivat de l'original el 2007-02-28. [Consulta: 28 desembre 2019].

mininterior.gov.ar

«Llei 26085» (PDF) (en castellà). Infoleg, 15-03-2006.

musica.com

Los Violadores. «Represión» (en castellà). Música.
Kapanga. «Indultados» (en castellà). Música.

nuncamas.org

«Capítulo V. Derecho a la seguridad e integridad personal» (en castellà). Nunca Más. Arxivat de l'original el 2003-01-14. [Consulta: 28 desembre 2019].
«Secuelas en los niños» (en castellà). Nunca Más. Arxivat de l'original el 2002-08-27. [Consulta: 28 desembre 2019].
«Juicios en España» (en castellà). Nunca Más. Arxivat de l'original el 2003-11-25. [Consulta: 28 desembre 2019].
Gignone, Emilio F. «Los decretos de indulto» (en castella). Nunca Más. Arxivat de l'original el 2002-06-20. [Consulta: 28 desembre 2019].

pagina12.com.ar

Los secretos que Massera si no despierta se llevará a la tumba, Miguel Bonasso, pàgina 12, 5 de gener de 2003. Hidalgo Solá va ser un polític radical que va adherir-se a la dictadura militar i va ser designat ambaixador argentí a Veneçuela, on aparentment va conèixer conductes il·legals de l'Almirall Emilio Massera, mai completament aclarides. El juliol del 1977 el govern el va cridar a Buenos Aires, on va ser segrestat per la Marina.
Viau, Susana, Massera en tinieblas, pàgina 12, 4 de juny de 2003. Fernando Branca va ser un empresari que va actuar com a testaferro de l'Almirall Emilio Massera en actes de corrupció i que per la seva ordre va ser segrestat i desaparegut en una sèrie de complexes traïcions de negocis i amoroses mai ben aclarides.
Giberti, Eva «La consigna» (en castellà). Página/12, 25-03-2002.
Lipcovich, Pedro «Mirta Misetich: El valor y la piedad» (en castellà). Página/12, Suplemento Aniversario, 2006.
«El 22 de agosto de 1972 se ve como una mancha que se abre en Trelew» (en castellà). Página/12.
«Prisión perpetua para tres integrantes de la CNU» (en castellà). Página/12, 20-12-2016.
Dandan, Alejandra «Cecilia Viñas hizo escuchar a la justicia la voz de su hija, que llamó desde un centro clandestino: Ahora estamos otra vez lejos, mamá» (en castellà). Página/12, 08-06-2011.
Mundo, Daniel «Medios, terror e indiferencia» (en castellà). Página/12, 23-09-2009.
Dandan, Alejandra; Ginzberg, Victoria «La historia de Javier Penino Viñas, hijo de desaparecidos apropiado por el jefe del Grupo de Tareas de la ASMA, Jorge Vildoza: Vildoza fue piloto en los vuelos de la muerte'» (en castellà). Página/12, 05-04-2015.
«Identifican a otro NN» (en castellà).
«Un juez francés quiere que atestigüe el ex Secretario de Estado: El hilo que une a Videla y Pinochet,» (en castellà). Página/12, 29-05-2001.
«Los métodos de Argel se aplicaron aquí» (en castellà). Página/12, 13-10-2004.
«Impartí órdenes que fueron cumplidas» (en castellà). Página/12, 02-02-2007.
«Astiz llevó sus chicanas a los tribunales» (en castellà). Página/12, 25-02-2007.
Máximo, Matías; Prieto, Cristian «¿Dónde está la memoria LGBTI?» (en castellà). Soy (Página/12), 18-03-2016.
«Abuelas de Plaza de Mayo anunciaron la recuperación del nieto 120» (en castellà). Página/12, 08-10-2016.
«Los habían calificado de desertores» (en castellà). Página/12, 30-03-2010.
«Sin el cuadro y en capilla» (en castellà). Página/12, 07-10-2006.
Verbitsky, Horacio «Usted no puede fusilar 7000 personas» (en castellà). Página/12, 31-08-2003.
Thus, Valeria; Sznaider, Beatriz «Genocidio y negacionismo» (en castellà). Página/12, 29-01-2016.
Thus, Valeria «Negacionismo estatal» (en castellà). Página/12, 29-01-2016.
«Historias negras de la SIDE» (en castellà). Página/12, 13-02-2000.
«Una falta de mérito que es absolución encubierta» (en castellà). Página/12.
O’Donnell, Pacho «La participación civil en la dictadura» (en castellà). Página/12, 21-04-2012.
Martínez, Diego «El día que “sanearon” “La Nueva Provincia”» (en castellà). Página/12, 23-09-2007.
Soto, Moira «La anfitriona nutricia (o un escrache necesario)» (en castellà). Página/12, 29-03-2006, pàg. 12.
Guinzberg, Victoria «Homenaje a Robert Cox, ex editor del "Herald". El hombre que vio a la bestia» (en castellà). Página/12, 01-09-2005.
Bruschtein, Luis «Las notas del ‘Herald' salvaron vidas humanas» (en castellà). Página/12, 14-05-2005.
Veiras, Nora «La compañera de Alice y Leonie: Nadie se paralizó por miedo» (en castellà). Página/12, 30-08-2005.
«El Batallón 601 resurgió ahora a la contraofensiva» (en castellà). Pagina/12, 19-08-2003.
Russo, Sandra ««...y no hay sangre en la Argentina»» (en castellà). Página/12, 04-04-2009.
Verbitsky, Horacio «Los problemas y sus causas» (en castellà). Página/12, 11-10-2015.
Verbitsky, Horacio «Todos es mucho más que 3X2X1. El Tsunami» (en castellà). Página/12, 14-05-2017.
«La OEA discutirá un caso de desaparición que la Corte Suprema consideró cerrado. Corte y volvemos en vez de un corte final» (en castellà). Página/12, 24-05-1999.
Dandan, Alejandra «Una asociación internacional para asesinar» (en castellà). Página/12, 28-05-2016.
«El norteamericano Clyde Snow, fundador del Equipo Argentino de Antropología Forense: “Aquí todavía están conscientes de la tragedia» (en castellà). Página/12, 27-06-2004.
La antropología investiga los años de plomo, Página 12, Futuro, 8 de abril de 2000
«Intentamos exportar la revolución a Latinoamérica, reconoció Fidel» (en castellà). Página/12, 04-07-1998.

pagina12web.com.ar

old.pagina12web.com.ar

Bonasso, Miguel «Los dueños de la espada» (en castellà). Página/12. Arxivat de l'original el 2007-10-14 [Consulta: 28 desembre 2019].

parquedelamemoria.org.ar

basededatos.parquedelamemoria.org.ar

«Base de datos. Registro de víctimas» (en castellà). Parque de la Memoria.

perfil.com

«Un ex Montonero contra las pensiones de por vida» (en castellà). Perfil, 17-11-2013.
«Timerman dirigió un diario que defendía la dictadura» (en castellà). Perfil, 03-11-2007. Arxivat de l'original el 2016-03-04 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Timerman dirigió un diario que defendía la dictadura» (en castellà). Perfil, 03-11-2007. Arxivat de l'original el 2016-03-04 [Consulta: 28 desembre 2019].
«El Senado aprobó la ley que limita el 2x1» (en castellà). Perfil [Buenos Aires], 10-05-2017. Arxivat de l'original el 2017-07-15 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Testigo clave: un ex guerrillero del ERP le responde a Videla y Menéndez» (en castellà). Pefil, 23-12-2010. Arxivat de l'original el 2013-05-12 [Consulta: 28 desembre 2019].

postalesdelsur.net

Frede, Carlos. «El pasado impune en Entre Ríos y Santa Fe» (en castellà). Postales del Sur. Arxivat de l'original el 2004-11-23. [Consulta: 28 desembre 2019].
Frade, Carlos del. «De yerbas malas y buenas» (en castellà). Postales del Sur. Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 28 desembre 2019].

presse.fr

humanite.presse.fr

«L'exportation de la torture» (en francès). L'Humanité, 05-07-2005. Arxivat de l'original el 2005-07-05 [Consulta: 28 desembre 2019].

rare-lyrics.com

lyrics.rare-lyrics.com

Rolling Stones. «Undercover of the night» (en anglès). lyricsrare-lyrics.com. Arxivat de l'original el 2006-02-13. [Consulta: 28 desembre 2019].

reporteplatense.com.ar

Tomaselli Pizá, Mariano «El 24 de marzo de 1976 y el rol de los grandes diarios» (en castellà). Reporte Platense, 26-03-2016.

revistabipolar.blogspot.com

Castelli, Graciana «Cristina Zuker, una mirada sobre la contraofensiva montonera» (en castellà). Revista Bipolar, 01-06-2006.

rionegro.com.ar

«Por primera vez hallan cuerpos de vuelos de la muerte» (en castellà). Río Negro, 09-07-2005. Arxivat de l'original el 2007-12-13 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Una investigación que lleva tres jueces» (en castellà). Río Negro on line, 07-02-2006. Arxivat de l'original el 2007-10-06. [Consulta: 28 desembre 2019].
«Bonasso reclama autocrítica» (en castellà). Río Negro, 08-08-2003. Arxivat de l'original el 2007-10-13 [Consulta: 28 desembre 2019].

rock.com.ar

Marcelo Fernández Bitar. «1984. Historia del Rock en Argentina» (en castellà). Rock. Arxivat de l'original el 2006-11-07. [Consulta: 28 desembre 2019].
Charly García. «Los dinosaurios» (en castellà). Arxivat de l'original el 2007-10-11. [Consulta: 28 desembre 2019].
Charly García; Serú Girán. «Canción de Alicia en el país» (en castellà). Rock. Arxivat de l'original el 2008-08-09. [Consulta: 28 desembre 2019].
Los Fabulosos Cadillacs. «Matador» (en castellà). Rock. Arxivat de l'original el 2008-09-14. [Consulta: 28 desembre 2019].
León Gieco. «Hombres de hierro» (en castellà). Rock. Arxivat de l'original el 2008-09-13. [Consulta: 28 desembre 2019].
León Gieco. «Yo soy Juan» (en castellà). Rock.
Attaque 77. «Canción Inútil» (en castellà). Rock. Arxivat de l'original el 2007-10-13. [Consulta: 28 desembre 2019].
Árbol. «Enes» (en castellà). Rock.

rodolfowalsh.org

Bardini, Roberto. «Réquiem por Juan Ingallinella» (en castellà). Arxivat de l'original el 2010-05-01. [Consulta: 28 desembre 2019].
Tribunal Oral en lo Criminal Federal N.º 1 de La Plata. «Fallo completo contra Etchecolatz» (en castellà). Rodolfo Walsh org, 19-09-2006.

rosario.gov.ar

«Museo de la Memoria» (en castellà). Municipalidad de la Ciudad de Rosario.

ruinasdigitales.com

«Parte de guerra del 22 de marzo» (PDF) (en castellà). Estrella Roja, 10-04-1976.

sanjuan8.com

«El secretario de Derechos Humanos, dijo que el dato de los 30.000 desaparecidos es una construcción simbólica» (en castellà). SanJuan8, 09-11-2016.

segured.com

«Corte Suprema española ordenó pedir extradición de militares argentinos» (en castellà). Segured, 22-07-2005.

telam.com.ar

memoria.telam.com.ar

«Cecilia Viñas es la única desaparecida que, consta, estaba viva al finalizar la dictadura» (en castellà). Telam, 03-07-2012. Arxivat de l'original el 2016-08-16. [Consulta: 28 desembre 2019].

telam.com.ar

«El Presidente pidió "celeridad y eficacia" en los juicios contra represores» (en castellà). Telam, 08-08-2006. Arxivat de l'original el 2012-07-03 [Consulta: 28 desembre 2019].

telediariodigital.com.ar

«Histórico: se desarrolla el juicio por la muerte de un docente riocuartense durante la dictadura militar» (en castellà). Telediario Digital, 17-08-2005. Arxivat de l'original el 2007-09-28. [Consulta: 28 desembre 2019].

telesurtv.net

«Italia sesionará para juzgar a implicados en Operación Cóndor» (en castellà). Telesur, 08-02-2015.

time.com

Segons una revista de notícies estatunidenca Arxivat 2009-02-14 a Wayback Machine., en una investigació d'aquest any sota el títol «El Tio in Trouble», havien a Argentina 30.000 membres de l'ERP afiliats a el terrorisme marxista. Per altra banda, l'historiador Nicolás Márquez, en el seu llibre sobre l'ERP titulat «El Vietnam argentí», arriba a la conclusió que l'ERP comptava amb 7200 membres.
«Còpia arxivada» (en catellà). Time Magazine, 11-06-1973. Arxivat de l'original el 2009-02-14 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Argentina: Edging Closer to Open Chaos» (en anglès). Time, 29-03-1976. Arxivat de l'original el 2013-08-14 [Consulta: 28 desembre 2019].

todo-argentina.net

«Raúl Alfonsín (1983-1989)» (en castellà). Todo Argentina.

trovadores.net

Víctor Heredia. «Todavía cantamos» (en castellà). Trovadores.
Víctor Heredia. «Sobreviviendo» (en castellà). Trovadores.

u2.com

«Mothers of the Disappeared» (en anglès). U2.

uba.ar

produccion.fsoc.uba.ar

Vallespir, Alejandra «¿Qué pasó con la justicia argentina durante la última dictadura?» (en castellà). Ave Fénix. Facultad de Ciencias Sociales de la Universidad de Buenos Aires, 3(13), 1999. Arxivat de l'original el 2004-11-12 [Consulta: 28 desembre 2019].

ultraguia.com.ar

Víctor Heredia. «Informe de la situación» (en castellà). Ultraguía. Arxivat de l'original el 2007-01-28. [Consulta: 28 desembre 2019].

ungs.edu.ar

Merele, Hernán José. «La “depuración ideológica” del peronismo en el Partido de General Sarmiento (Buenos Aires). Una aproximación a partir del caso de Antonio “Tito” Deleroni» (PDF) (en castellà). Universidad Nacional de General Sarmiento, agost 2013.

unicef-irc.org

«Innocenti Research Centre» (PDF). UNICEF.

usal.edu.ar

p3.usal.edu.ar

Wermus, Paulo «La clase empresarial y el golpe de estado de 1976» (en castellà). Miríada [Universidad del Salvador. Facultad de Ciencias Sociales. Instituto de Investigación en Ciencias Sociales (IDICSO) (Buenos Aires)], 8, 12, 2016, pàg. 231-242. ISSN: 1851-9431.

usergioarboleda.edu.co

Martín Antonio, Balza «Memorias de un general retirado» (en castellà). II Congreso Internacional sobre Víctimas del Terrorismo, Colombia, 2005. Arxivat de l'original el 2007-09-28 [Consulta: 28 desembre 2019].

web.archive.org

Segons una revista de notícies estatunidenca Arxivat 2009-02-14 a Wayback Machine., en una investigació d'aquest any sota el títol «El Tio in Trouble», havien a Argentina 30.000 membres de l'ERP afiliats a el terrorisme marxista. Per altra banda, l'historiador Nicolás Márquez, en el seu llibre sobre l'ERP titulat «El Vietnam argentí», arriba a la conclusió que l'ERP comptava amb 7200 membres.
El caso Ford Motors Argentina, CTA. En els dos mesos posteriors al 24 de març de 1976, 25 delegats sindicals de l'empresa Ford Motor van ser segrestats, torturats i desapareguts; la meitat d'ells van ser segrestats a la planta que l'empresa té a Pacheco (Gran Buenos Aires). L'empresa Ford Motor va col·laborar amb les forces militars clandestines donant les llistes, facilitant vehicles perquè traslladessin als segrestats i participant en les tortures a través del seu Cap de Seguretat.
El caso Mercedez Benz, CTA. Entre 1976 i 1977 van ser segrestats 17 delegats sindicals a l'empresa Mercedez-Benz dels quals només 3 van aparèixer amb vida, després d'haver estat torturats i romandre en captivitat clandestí durant anys. L'empresa, que durant la dècada del 1960 va donar ocupació al criminal nazi Adolf Eichmann, va col·laborar amb les forces militars clandestines lliurant-los les adreces dels sindicalistes, permetent els segrestos a la pròpia fàbrica, i contractant com a Cap de Seguretat de l'empresa a un dels caps de la repressió clandestina a la zona.
Como fue la desaparición de las monjas francesas, Clarín, 29 de agosto de 2005 Arxivat 2007-10-13 a Wayback Machine.. Léonie Duquet i Alice Domon eren dues monges franceses que col·laboraven amb les Mares de Plaça de Mayo a l'Església de Santa Creu, al barri de Sant Cristòfol de la ciutat de Buenos Aires. Van ser segrestades, torturades en l'ESMA i llançades vives d'un avió.
Norberto Oscar Centeno y el 6 de julio: Día Nacional del Abogado víctima del terrorismo de Estado, Colegio Público de Abogados de la Capital Federal. Norberto Centeno va ser un advocat laboralista de Mar del Plata, lligat als sindicats i membre del partit Peronista, que va ser autor de la important Llei de Contracte de Treball sancionada el 1974. Va ser segrestat la nit del 7 de juliol de 1977 al costat d'altres 11 persones de les quals 6 eren advocats. Els repressors es referien a aquest dia com «la Nit de les Corbates» El cos sense vida de Centeno va ser trobat l'11 de juliol de 1977 amb signes d'haver estat feroçment torturat.
Fundación Sergio Karakachoff. Sergio Karakachoff va ser un dirigent estudiantil radical i advocat de drets humans de La Plata. Va ser segrestat i assassinat el 10 de setembre de 1976.
Bécar Varela, Cosme, El crimen impune contra Elena Holmberg, 26 de febrero de 2001 Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.. Elena Holmberg Lanusse era una diplomàtica al servei de la Cancelleria argentina com Agregada Cultural a França durant el Procés de Reorganització Nacional. Pertanyent a una família de classe alta i cosina germana de l'exdictador militar Alejandro Agustín Lanusse, Elena Holmberg recolzava amb convicció al govern militar i la seva obstinació a combatre la «subversió», segons la terminologia àmpliament utilitzada llavors. El 1978, Elena Holmberg va ser testimoni de conductes il·legals de l'Almirall Emilio Massera al Centre Pilot de París, mai completament aclarides. Pocs mesos després, el 20 de desembre de 1978 va ser segrestada per la Marina; el seu cadàver va aparèixer el 13 de gener de 1979 i va ser vetllada a la Cancelleria.
Periodista: «Com arriba vostè a ser jutge durant la dictadura militar?». Zaffaroni: «Jo sóc jutge a San Luis, el 1969, el 1973 vaig ser procurador general de la província de San Luis, al '75 vaig ser jutge federal de la ciutat de Buenos Aires, érem tres només. I en el '76, quan ve el cop, em degraden a jutge de sentència i aquí em vaig quedar fins al '84, quan el govern constitucional em puja a camarista». (No me gusta extraditar a un ciudadano argentino, per Carlos Ares, Página/12, 30 de juliol de 2003).
Programa Educación y Memoria. «¿Qué fue el terrorismo de Estado?» (en castellà). Arxivat de l'original el 2016-12-21. [Consulta: 28 desembre 2019].
Sandoval Ambiado, Carlos. «Estrategia mirista de 1967: la vía armada» (en castellà). Chile Vive. Arxivat de l'original el 2006-05-01. [Consulta: 28 desembre 2019].
«Cómo nació la chispa de la guerrilla argentina» (en castellà). La Nación, 05-11-2000. Arxivat de l'original el 2017-06-23 [Consulta: 28 desembre 2019].
Bardini, Roberto. «Réquiem por Juan Ingallinella» (en castellà). Arxivat de l'original el 2010-05-01. [Consulta: 28 desembre 2019].
«Còpia arxivada» (en catellà). Time Magazine, 11-06-1973. Arxivat de l'original el 2009-02-14 [Consulta: 28 desembre 2019].
«19 de gener de 1974: asalto al regimiento 10 de Azul por el ERP» (en castellà). El Ortiba. Arxivat de l'original el 2012-08-17 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Familia Prats valora declaración de Townley ante juez chileno» (en castellà). La Nación, 02-08-2005. Arxivat de l'original el 2012-11-08 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Argentina: Edging Closer to Open Chaos» (en anglès). Time, 29-03-1976. Arxivat de l'original el 2013-08-14 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Ex funcionario de Raúl Alfonsín reveló un operativo secreto para rescatar desaparecidos» (en castellà). Diario Inédito, 06-09-2011. Arxivat de l'original el 2019-12-07 [Consulta: 28 desembre 2019].
Martín Antonio, Balza «Memorias de un general retirado» (en castellà). II Congreso Internacional sobre Víctimas del Terrorismo, Colombia, 2005. Arxivat de l'original el 2007-09-28 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Del horror a la esperanza» (en castellà). 24 de març. Arxivat de l'original el 2013-11-14. [Consulta: 28 desembre 2019].
Bonasso, Miguel «Los dueños de la espada» (en castellà). Página/12. Arxivat de l'original el 2007-10-14 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Capítulo V. Derecho a la seguridad e integridad personal» (en castellà). Nunca Más. Arxivat de l'original el 2003-01-14. [Consulta: 28 desembre 2019].
«Secuelas en los niños» (en castellà). Nunca Más. Arxivat de l'original el 2002-08-27. [Consulta: 28 desembre 2019].
«Scilingo: los vuelos de la muerte eran aprobados por la jerarquía de la Iglesia» (en castellà). La Opinión de Rafaela, 27-01-2005. Arxivat de l'original el 2007-09-28 [Consulta: 28 desembre 2019].
«El represor Scilingo fue condenado en Madrid a 640 años de cárcel» (en castellà). Clarín, 02-04-2005. Arxivat de l'original el 2007-09-07 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Por primera vez hallan cuerpos de vuelos de la muerte» (en castellà). Río Negro, 09-07-2005. Arxivat de l'original el 2007-12-13 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Brasil examina su pasado represivo en la Operación Cóndor» (en castellà). El Mostrador, 11-05-2000. Arxivat de l'original el 2007-09-30 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Operación Cóndor: presión de Brizola sobre la Argentina» (en castellà). Clarín, 06-05-2000. Arxivat de l'original el 2007-10-13 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Uruguay: la Fuerza Aérea admitió que hubo vuelos de la muerte» (en castellà). Clarín, 11-08-2005. Arxivat de l'original el 2007-10-13 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Working to Protect Human Rights» (en anglès). Amnistia Internacional. Arxivat de l'original el 2005-12-20. [Consulta: 28 desembre 2019].
«Operación Cóndor: una década de terrorismo internacional en el Cono Sur». John Dinges. Arxivat de l'original el 2010-04-14. [Consulta: 28 desembre 2019].
«L'exportation de la torture» (en francès). L'Humanité, 05-07-2005. Arxivat de l'original el 2005-07-05 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Disparitions : un ancien agent français mis en cause» (en francès). Le Figaro, 06-02-2007. Arxivat de l'original el 2007-02-08 [Consulta: 28 desembre 2019].
Máximo, Matías «LGBT y dictadura: una historia de inmorales» (en castellà). Contexto, 24-03-2015. Arxivat de l'original el 2019-04-01 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Cecilia Viñas es la única desaparecida que, consta, estaba viva al finalizar la dictadura» (en castellà). Telam, 03-07-2012. Arxivat de l'original el 2016-08-16. [Consulta: 28 desembre 2019].
«Acto de desagravio y homenaje a soldados desaparecidos en el Ministerio de Defensa» (en castellà). ABC Saladillo, 30-03-2010. Arxivat de l'original el 2012-01-13 [Consulta: 28 desembre 2019].
Vallespir, Alejandra «¿Qué pasó con la justicia argentina durante la última dictadura?» (en castellà). Ave Fénix. Facultad de Ciencias Sociales de la Universidad de Buenos Aires, 3(13), 1999. Arxivat de l'original el 2004-11-12 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Darío Lopérfido: En Argentina no hubo 30 mil desaparecidos» (en castellà). Margen del Mundo, 15-02-2016. Arxivat de l'original el 2016-03-31. [Consulta: 28 desembre 2019].
«Vuelven a investigar a ex represores» (en castellà). La Nación, 07-03-2001. Arxivat de l'original el 2008-02-07 [Consulta: 28 desembre 2019].
Documento Final sobre la Lucha contra la Subversión y el Terrorismo (Parte Resolutiva), 28 de abrd'abril de 1983
Ley de Autoanmistía (extracte), Ley 22.924 de 1983
«Una investigación que lleva tres jueces» (en castellà). Río Negro on line, 07-02-2006. Arxivat de l'original el 2007-10-06. [Consulta: 28 desembre 2019].
Frede, Carlos. «El pasado impune en Entre Ríos y Santa Fe» (en castellà). Postales del Sur. Arxivat de l'original el 2004-11-23. [Consulta: 28 desembre 2019].
Cerrutti, Gabriela «Entrevista a Alfredo Astiz» (en castellà). Tres Puntos, I, 28, 1998. Arxivat de l'original el 2018-02-01 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Juicios en España» (en castellà). Nunca Más. Arxivat de l'original el 2003-11-25. [Consulta: 28 desembre 2019].
«El “Turco Julián”, al borde de otro juicio oral» (en castellà). La Nación, 27-07-2006. Arxivat de l'original el 2008-06-23 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Histórico: se desarrolla el juicio por la muerte de un docente riocuartense durante la dictadura militar» (en castellà). Telediario Digital, 17-08-2005. Arxivat de l'original el 2007-09-28. [Consulta: 28 desembre 2019].
«Liberaron otra vez al ex agente de inteligencia Sánchez Reisse» (en castellà). Clarín, 07-07-2000. Arxivat de l'original el 2007-10-13 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Detienen en España a un ex represor acusado por el secuestro de Sivak» (en castellà). Clarín, 10-02-2006. Arxivat de l'original el 2007-10-13 [Consulta: 28 desembre 2019].
Basualdo, Victoria. «Complicidad patronal-militar en la última dictadura Argentina» (PDF) (en castellà). UBA-Universidad de Columbia, 2006. Arxivat de l'original el 2013-09-03. [Consulta: 28 desembre 2019].
«Anularon el indulto a Martínez de Hoz y lo vuelven a investigar» (en castellà). Clarín, 05-09-2006. Arxivat de l'original el 2007-10-13 [Consulta: 28 desembre 2019].
Wornat, Olga. «Historia pública y privada de la Iglesia Católica Argentina (Cap. 5: Jinetes del Apocalipsis)» (en castellà), 2002. Arxivat de l'original el 2006-12-07. [Consulta: 28 desembre 2019].
«Los gauchos de Martínez de Hoz» (en castellà). Clarín, 18-03-2001. Arxivat de l'original el 2006-09-24 [Consulta: 28 desembre 2019].
Presman, Hugo. «Olor a bosta» (en castellà). Argenpress. Arxivat de l'original el 2005-11-29. [Consulta: 28 desembre 2019].
Frade, Carlos del. «De yerbas malas y buenas» (en castellà). Postales del Sur. Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 28 desembre 2019].
«Nuestra primera princesa» (en castellà). La Voz del Interior, 22-04-2001. Arxivat de l'original el 2002-09-10 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Acusaciones contra el diputado Juan José Álvarez. Dura denuncia contra un ex duhaldista que apoya a Lavagna: no hubo réplica» (en castellà). Clarín, 11-09-2006. Arxivat de l'original el 2007-10-13 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Pasaron 30 años del golpe militar y aún no hay autocrítica del periodismo» (en castellà). Diario Sobre Diarios, 28-03-2006. Arxivat de l'original el 2017-02-27 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Periodismo y dictadura. El golpe del 76 y el respaldo de los diarios La Voz del Interior y El Día» (en castellà). Diario Sobre Diarios, 20-03-2013. Arxivat de l'original el 2019-08-10 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Timerman dirigió un diario que defendía la dictadura» (en castellà). Perfil, 03-11-2007. Arxivat de l'original el 2016-03-04 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Timerman dirigió un diario que defendía la dictadura» (en castellà). Perfil, 03-11-2007. Arxivat de l'original el 2016-03-04 [Consulta: 28 desembre 2019].
Martínez, Diego. «Investigan al diario La Nueva Provincia por posible complicidad con la dictadura» (en castellà). Chaco por Día. Arxivat de l'original el 2017-04-17. [Consulta: 28 desembre 2019].
«Declaració de Balbín en el programa La Clave de TVE2» (en castellà). Etcetera. Arxivat de l'original el 2004-06-05. [Consulta: 28 desembre 2019].
Campione, Daniel. «Argentina: Hacia la convergencia cívico-militar. El Partido Comunista 1955-1976» (en castellà). herramienta.org.ar. Arxivat de l'original el 2007-09-28. [Consulta: 28 desembre 2019].
«¿Qué hicimos en la dictadura?» (en castellà). La Capital de Rosario, 23-04-2006. Arxivat de l'original el 2007-02-12 [Consulta: 28 desembre 2019].
Brizuela, Ricardo. «La cena con Videla» (en castellà). Pasajeros de la Historia. Arxivat de l'original el 2008-12-23. [Consulta: 28 desembre 2019].
«La Nación el 25 de marzo de 1979» (en castellà]). comunidad.ciudad.org. Arxivat de l'original el 2008-12-23. [Consulta: 28 desembre 2019].
«Una ex-funcionaria de Jimmy Carter reivindicó la política de Derechos Humanos del presidente Kirchner» (en castellà). Clarín, 25-03-2006. Arxivat de l'original el 2009-03-10 [Consulta: 28 desembre 2019].
Cisneros, Andrés; et al. «Historia General de las Relaciones Exteriores de la República Argentina. Las relaciones con Francia» (en castellà). CEMA, 2000. Arxivat de l'original el 2007-09-13. [Consulta: 28 desembre 2019].
«El partido del gobierno» (en castellà). elortiba.org, 02-05-1998. Arxivat de l'original el 2007-12-25. [Consulta: 28 desembre 2019].
«Monumento a los padres palotinos: cambios en la Iglesia, fueron asesinados en una Iglesia de Belgrano, durante la dictadura militar» (en castellà). Clarín, 30-08-2005. Arxivat de l'original el 2007-09-11 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Llei de Pacificació Nacional (Llei 23.040)» (en castellà). Infoleg. Arxivat de l'original el 2015-06-10. [Consulta: 28 desembre 2019].
Gignone, Emilio F. «Los decretos de indulto» (en castella). Nunca Más. Arxivat de l'original el 2002-06-20. [Consulta: 28 desembre 2019].
Rohter, Larry «Luego de treinta años, dictadura enfrenta juicio». The New York Times. Arxivat de l'original el 2007-09-29 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Etchecolatz condenado por genocida» (en castellà). La Razón, 20-09-2006. Arxivat de l'original el 2007-09-28 [Consulta: 28 desembre 2019].
«El Senado aprobó la ley que limita el 2x1» (en castellà). Perfil [Buenos Aires], 10-05-2017. Arxivat de l'original el 2017-07-15 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Hallan muerto al represor Febres: tenía antecedentes por problemas cardíacos» (en castellà). Clarín, 10-12-2007. Arxivat de l'original el 2009-04-27 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Juicios en Italia» (en castellà). Argenpress, 05-10-2006. Arxivat de l'original el 2020-05-30. [Consulta: 28 desembre 2019].
«Francia entregó las pruebas con las que condenó a Astiz» (en castellà). Clarín, 03-04-2006. Arxivat de l'original el 2010-05-18 [Consulta: 28 desembre 2019].
«1ª Marcha de la Resistencia» (en castellà). Madres de Plaza de Mayo. Arxivat de l'original el 2007-05-31. [Consulta: 28 desembre 2019].
«2.ª Marcha de la Resistencia» (en castellà). Madres de Plaza de Mayo. Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 28 desembre 2019].
«A 30 años del golpe: más de cincuenta mil personas en la manifestación en Plaza de Mayo» (en castellà). Clarín, 25-03-2006. Arxivat de l'original el 2007-10-13 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Camino al Museo» (en castella). Memoria Abierta. Arxivat de l'original el 2006-05-13. [Consulta: 28 desembre 2019].
Fraga, Rosando. «Argentina: la autocritica y la reconciliación» (en castellà). La Década del 70. Arxivat de l'original el 2005-01-28. [Consulta: 28 desembre 2019].
«Autocrítica y reclamos en un fuerte discurso de Balza» (en castellà). Clarín, 13-02-1998. Arxivat de l'original el 2007-10-13 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Papel del Ejército durante la represión ilegal: Balza hizo una nueva autocrítica» (en castellà). Clarín, 15-09-1999. Arxivat de l'original el 2007-10-13 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Bonasso reclama autocrítica» (en castellà). Río Negro, 08-08-2003. Arxivat de l'original el 2007-10-13 [Consulta: 28 desembre 2019].
«El 24 de marzo será feriado» (en castellà). La Nación, 15-03-2006. Arxivat de l'original el 2008-06-23 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Aprueban una indemnización para las víctimas de un ataque montonero» (en castellà). La Nación. Arxivat de l'original el 2012-12-03 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Testigo clave: un ex guerrillero del ERP le responde a Videla y Menéndez» (en castellà). Pefil, 23-12-2010. Arxivat de l'original el 2013-05-12 [Consulta: 28 desembre 2019].
«Carlotto reivindicó la lucha de los militantes de los 70 y los comparó con San Martín» (en castellà). La Nación, 26-03-2013. Arxivat de l'original el 2013-03-29 [Consulta: 28 desembre 2019].
Mercedes Sosa. «Mercedes Sosa: el regreso» (en castellà). Arxivat de l'original el 2008-04-29. [Consulta: 28 desembre 2019].
Marcelo Fernández Bitar. «1984. Historia del Rock en Argentina» (en castellà). Rock. Arxivat de l'original el 2006-11-07. [Consulta: 28 desembre 2019].
Charly García. «Los dinosaurios» (en castellà). Arxivat de l'original el 2007-10-11. [Consulta: 28 desembre 2019].
Charly García; Serú Girán. «Canción de Alicia en el país» (en castellà). Rock. Arxivat de l'original el 2008-08-09. [Consulta: 28 desembre 2019].
Víctor Heredia. «Informe de la situación» (en castellà). Ultraguía. Arxivat de l'original el 2007-01-28. [Consulta: 28 desembre 2019].
Víctor Heredia. «Una canción posible» (en castellà). Arxivat de l'original el 2007-02-28. [Consulta: 28 desembre 2019].
Bersuit Vergarabat. «Victoria Clara» (en castellà). Arxivat de l'original el 2006-10-10. [Consulta: 28 desembre 2019].
Los Fabulosos Cadillacs. «Matador» (en castellà). Rock. Arxivat de l'original el 2008-09-14. [Consulta: 28 desembre 2019].
León Gieco. «Hombres de hierro» (en castellà). Rock. Arxivat de l'original el 2008-09-13. [Consulta: 28 desembre 2019].
León Gieco. «Las madres del amor» (en castellà). fmmeducacion.com.ar. Arxivat de l'original el 2006-11-01. [Consulta: 28 desembre 2019].
Los Twist. «Pensé que se trataba de cieguitos» (en castellà). kornkult.com. Arxivat de l'original el 2007-09-29. [Consulta: 28 desembre 2019].
Rolling Stones. «Undercover of the night» (en anglès). lyricsrare-lyrics.com. Arxivat de l'original el 2006-02-13. [Consulta: 28 desembre 2019].
Luis Alberto Spinetta. «Crisantemo» (en castellà). Letras. Arxivat de l'original el 2008-02-18. [Consulta: 28 desembre 2019].
Joaquín Sabina. «Con la frente marchita» (en castellà). Sabina. Arxivat de l'original el 2008-08-18. [Consulta: 28 desembre 2019].
Attaque 77. «Canción Inútil» (en castellà). Rock. Arxivat de l'original el 2007-10-13. [Consulta: 28 desembre 2019].
«Los libros que la dictadura militar no pudo destruir» (en castellà). La Capital, 14-03-2004. Arxivat de l'original el 2004-04-20 [Consulta: 28 desembre 2019].
Chesney Lawrence, Luis. «El Teatro Abierto Argentino: un caso de teatro popular de resistencia cultural» (en castellà). Dramateatro, 2000. Arxivat de l'original el 2009-09-19. [Consulta: 28 desembre 2019].
«Se reinaugura el Picadero: una sala contra el olvido» (en castellà). Clarín, 18-06-2001. Arxivat de l'original el 2007-10-13 [Consulta: 28 desembre 2019].

worldcat.org

Borrelli, Marcelo «Por la recuperación de los jóvenes extraviados: el diario Clarín y la juventud durante los primeros años de la dictadura militar argentina (1976-1977)» (en castellà). Austral Comunicación. Universidad Austral [Buenos Aires], 2, 1, 2013, pàg. 43-78. ISSN: 23139137.
Wermus, Paulo «La clase empresarial y el golpe de estado de 1976» (en castellà). Miríada [Universidad del Salvador. Facultad de Ciencias Sociales. Instituto de Investigación en Ciencias Sociales (IDICSO) (Buenos Aires)], 8, 12, 2016, pàg. 231-242. ISSN: 1851-9431.