El trànsit, la contaminació i les obres són els principals problemes de la ciutat, d'acord amb una enquesta promoguda per l'Ajuntament de Valladolid, que recull el diari 20 minutos.
Aquesta decadència es manifesta al terreny demogràfic, amb un fort descens de la població, i en l'aspecte econòmic, la indústria artesanal decau i les rendes procedents del camp disminueixen notablement. Vegeu Història de ValladolidArxivat 2007-09-28 a Wayback Machine. (castellà)
Juan José Martín González. «La torre de la Catedral de Valladolid» (en castellà). Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Segon semestre de 1995. Número 81. p. 93. [Consulta: 25 agost 2008].
Yates Sosa, Dr. Rafael. El Fin Del Mundo Maya Y La Ex-República De Yucatán (en anglès). Bloomington: Palibrio, 2012-03-29, p. 284. ISBN 9781463320386. «Por último, también existe la teoría de Valladolid como contracción de "valle de lid", lugar por su llanura donde se reunían los clanes y tribus prerromanos para sus entrenamientos armados.»
ine.es
«Instituto Nacional de Estadística, Padró 2011» (en castellà). Arxivat de l'original el 2011-06-29. [Consulta: 20 desembre 2011]. Xifres de població referides a l'1 de gener de 2011
INEbase. Variacions intercensals. Alteracions dels municipis en els censos de població des de 1842. En línia: http://www.ine.es/intercensal/ Consultat el 17-06-2011. Quan es disposa de la dada de població de fet i de dret s'ha pres la xifra més alta.
«Pi'ntia 1.». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Geography, illustrated by numerous engravings on wood (en anglès). Londres: Walton and Maberly & John Murray, 1854.
Article 2 del Decret de la Junta de Castella i Lleó 206/2001, de 2 d'agost, pel qual s'aproven les directrius d'ordenació d'àmbit subregional de Valladolid i el seu entorn, segons la pàgina valladolidhaciael2016.es (vegeu l'apartat visió i missió) (castellà)
web.archive.org
«Instituto Nacional de Estadística, Padró 2011» (en castellà). Arxivat de l'original el 2011-06-29. [Consulta: 20 desembre 2011]. Xifres de població referides a l'1 de gener de 2011
Aquesta decadència es manifesta al terreny demogràfic, amb un fort descens de la població, i en l'aspecte econòmic, la indústria artesanal decau i les rendes procedents del camp disminueixen notablement. Vegeu Història de ValladolidArxivat 2007-09-28 a Wayback Machine. (castellà)
«La UVA en xifres» (en castellà). uva.es. Arxivat de l'original el 2007-07-28. [Consulta: 1r juliol 2012].
worldcat.org
Rojo, A.; Moreno, M. A. «Las industrias del Paleolítico Inferior en las terrazas del Pisuerga». Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología de Valladolid, Tom XLV, 1979, pàg. 148-157. ISSN: 0210-9573.
