Els manuscrits pertinents no indiquen la quantitat vocàlica, de manera que el topònim tant es pot llegir Vínland -amb i llarga- com Vinland -amb i breu-. Si ens trobem davant Vínland el topònim vol dir Terra de vi (norrè occidental antic vín nt. “vi”). Si ens trobem davant Vinland, el topònim vol dir Terra de pastures (norrè occidental antic vin fem. “prada, pastura”). En favor d'una lectura Vinland -amb i breu- hi diu el fet que les vinyes eren totalment alienes al món norrè, de manera que és més que dubtós, per no dir directament impossible, que en Leifr Eiríksson o qualsevol altre dels seus homes n'hagués vista mai cap i, per tant, també impossible que poguessin associar cap planta que s'hi assemblés a una vinya. També hi diu que el mot vín és un mot que únicament vol dir vi i, en la combinació súrt vín vol dir vinagre. Aquest mot, així i doncs, no vol pas dir vinya, ni tampoc cep, com sovint s'afirma. Vínland és terra vini, terra de vi, no pas terra de vinyes. Es pot adduir que hi ha un passatge de la Konungs skuggsjá, en el capítol 10, en el qual hi surt, aparentment, atestat el mot vín amb el significat de vinya: En Írland er náliga landa bezt, þeirra er menn vitu, þó þar vaxi eigi vín á, ok eru þar þó margir undarligir hlutir, ok þeir sumir er þat land mun kallat helgara en ǫnnur lǫnd. A banda que la Konungs skuggsjá es va redactar entre el 1260 i 1270, i per tant, gairebé tres-cents anys després que s'encunyés el topònim Vínland/Vinland, aquesta obra és massa erudita i en desconeixem el rerefons com per no pensar que darrere aquest testimoni hi pot haver la influència del llatí, més que més que l'aparició d'aquest mot amb aquest significat és un hàpax. El passatge en qüestió podria reflectir una mala interpretació d'un passatge de la Topographia hibernica d'en Giraldus Cambrensis que fa: Pascuis et pratis, melle et lacte, vinis, non vineis, dives est insula. Beda tamen, inter alias insulae laudes, dicit eam vinearum expertem non esse. Solinus vero, et Ysidorus apibus eam carere asserunt. Sed, salva ipsorum venia, circumspectius e diverso scripsissent; Vineis ipsam carere, et apium expertem non esse. Vineis enim et earum cultoribus semper caruit et caret insula. Vina tamen transmarina, ratione commercii, tam abunde terram replent, ut vix propaginis proventusque naturalis in aliquo defectum percipias. Pictavia namque de plenitudine sua ei copiose vina transmittit. Cui et animalium coria, et pecudum ferarumque tergora, Hibernia non ingrata remittit. Apes quidem, sicut aliae regiones, haec mellificas habet. In maiori tamen, ut arbitror, copia scaturirent, si non venenosas ete amaras, quibus silvescit insula, fugerent examina taxos... “l'illa és rica en pastures i prades, mel i llet, i també en vi, per bé que no en vinyes. En Beda, en efecte, entre d'altres elogis d'aquesta illa, diu "que no hi manquen les vinyes. En Solinus, en canvi, i l'Isidor afirmen "que no hi ha abelles". Però, amb tot el repecte per ells, podrien haver escrit just el contrari, que no hi ha vinyes a l'illa però que sí s'hi troben abelles. Irlanda no posseeix ni ha posseït mai ni vinyets ni vinyaters. Els vins de l'altra banda de la mar, gràcies al comerç, la proveeixen tan abundosament que a penes notaries la manca de creixement de vinyes i de llur collita natural. Poitou, de la seva rica producció de vi, li n'envia copiosament, la qual, no mostrant-se desagraïda, a canvi li envia els cuiros d'animals i les pells de bestiar i de feres (animals salvatges). Com d'altres països, Irlanda té abelles que li produeixen mel, i crec que la mel fluiria més abundosament dels ruscos si el creixement dels eixarms no es veiés refrenat pels teixos verinosos i amargs que abunden pels boscos de l'illa”.
Bird, Lindsay «Archeological quest for Codroy Valley Vikings comes up short - Report filed with province states no Norse activity found at dig site». CBC, 30-05-2018 [Consulta: 18 juny 2018]. «An archeological team searching for a Norse settlement at Point Rosee in the Codroy Valley has come away empty-handed, according to a project report submitted to the province. […] Parcak and Mumford led digs at Point Rosee during the summers of 2015 and 2016, along the way attracting media attention from PBS to the New York Times […]»
Praeterea unam adhuc insulam recitavit a multis in eo repertam occeano, quae dicitur Winland, eo quod ibi vites sponte nascantur, vinum optimum ferentes. Some manuscripts have the gloss id est terra vini. M. Adam Bremensis Lib. IV, Cap. XXXVIIII, ed. B. Schmeidler 1917, p. 275Arxivat 2015-07-10 a Wayback Machine.
doi.org
dx.doi.org
Livingston, Michael «More Vinland maps and texts». Journal of Medieval History, 30, 1, març 2004, pàg. 25–44. DOI: 10.1016/j.jmedhist.2003.12.001.
Edmund S. Carpenter, "Norse Penny", New York (2003); Vegeu també l'article crític de Bruce Bourque "Twelve Thousand Years: American Indians in Maine", publicat a "American Anthropologist" 104 (2): 670-72, and Prins, Harald E.L., and McBride, Bunny, "Asticou's Island Domain: Wabanaki Peoples at Mount Desert Island 1500-2000." (National Park Service) nps.gov
pc.gc.ca
«Is L'Anse aux Meadows Vinland?». L'Anse aux Meadows National Historic Site of Canada. Parks Canada, 2003. Arxivat de l'original el 2007-05-22. [Consulta: 20 abril 2010].
McKenzie-Sutter, Holly «No Viking presence in southern Newfoundland after all, American researcher finds». The Canadian Press, 31-05-2018 [Consulta: 17 desembre 2018]. «Un informe arqueològic presentant al govern provincial afirma que no hi ha signes de presència nòrdica a l'àrea de Point Rosee a la vall de Codroy. L'informe dels treballs arqueològics desenvolupats a l'àrea en 2015 i 2016 no va mostrar signes d'ocupació nòrdica, sense "clares evidències" d'ocupació humana abans de 1800.»Arxivat 18 de juny 2018 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-06-18. [Consulta: 17 desembre 2018].
; Mumford, Gregory «Point Rosee, Codroy Valley, NL (ClBu-07) 2016 Test Excavations under Archaeological Investigation Permit #16.26». geraldpennyassociates.com, 42 pages, 08-11-2017 [Consulta: 17 desembre 2018]. «[Les excavacions de 2015 i 2016] no van trobar cap evidència de presència noruega o activitat humana a Point Rose abans del període històric. [...] Cap dels membres de l'equip, inclosos els especialistes nòrdics, considera que aquesta àrea [Rose Point] tenia rastres d'activitat humana.»Arxivat 20 de juny 2018 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-06-20. [Consulta: 17 desembre 2018].
«Is L'Anse aux Meadows Vinland?». L'Anse aux Meadows National Historic Site of Canada. Parks Canada, 2003. Arxivat de l'original el 2007-05-22. [Consulta: 20 abril 2010].
Praeterea unam adhuc insulam recitavit a multis in eo repertam occeano, quae dicitur Winland, eo quod ibi vites sponte nascantur, vinum optimum ferentes. Some manuscripts have the gloss id est terra vini. M. Adam Bremensis Lib. IV, Cap. XXXVIIII, ed. B. Schmeidler 1917, p. 275Arxivat 2015-07-10 a Wayback Machine.
"Was Vinland in Newfoundland", Proceedings of the Eighth Viking Congress, Arhus. 24–31 August 1977, ed. Hans Bekker-Nielsen, Peter Foote, Olaf Olsen. Odense University Press. 1981.[1]. See also Kirsten A. Seaver, Maps, Myths and Men. The story of the Vinland Map, Stanford University Press, p. 41.
; Mumford, Gregory «Point Rosee, Codroy Valley, NL (ClBu-07) 2016 Test Excavations under Archaeological Investigation Permit #16.26». geraldpennyassociates.com, 42 pages, 08-11-2017 [Consulta: 17 desembre 2018]. «[Les excavacions de 2015 i 2016] no van trobar cap evidència de presència noruega o activitat humana a Point Rose abans del període històric. [...] Cap dels membres de l'equip, inclosos els especialistes nòrdics, considera que aquesta àrea [Rose Point] tenia rastres d'activitat humana.»Arxivat 20 de juny 2018 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-06-20. [Consulta: 17 desembre 2018].
McKenzie-Sutter, Holly «No Viking presence in southern Newfoundland after all, American researcher finds». The Canadian Press, 31-05-2018 [Consulta: 17 desembre 2018]. «Un informe arqueològic presentant al govern provincial afirma que no hi ha signes de presència nòrdica a l'àrea de Point Rosee a la vall de Codroy. L'informe dels treballs arqueològics desenvolupats a l'àrea en 2015 i 2016 no va mostrar signes d'ocupació nòrdica, sense "clares evidències" d'ocupació humana abans de 1800.»Arxivat 18 de juny 2018 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-06-18. [Consulta: 17 desembre 2018].
