Santhini Govindan: 71 golden tales of Panchatantra. Unicorn Books, 2007; ISBN 8178060868. «Se le atribuye a Pandit Vishnu Sharma en algún momento entre el 1200 a. C. y el 300 d. C. Muchas de estas historias pueden haber existido antes, pero Vishnu Sharma las habría puesto juntas como una sola unidad».
Jean Johnson i Donald James Johnson: Human drama: world history: from 500 to 1450 CE (volum 2). Markus Wiener Publishers, 2005; ISBN 9781558762206. «Quan arribà a Al-Mansur, el segon califa abbàssida [...] ordenà que es traduïra a l'àrab [...] Diuen que aviat era en segon lloc després de l'Alcorà [...] Pel cap baix onze contes del Panchatantra són en l'obra de La Fontaine».
Orissa Review, volum 22. Home Department (Government of Orissa), 1965 «Tenint en compte les característiques geogràfiques i els animals, arribà a la conclusió que el bressol de Vixnu Sharma seria Caixmir».
Myrna Machet, Sandra Olën i Thomas Van der Walt: Other worlds, other lives: children's literature experiences, treballs de la Conferència Internacional sobre Literatura Infantil i Juvenil, 4 a 6 d'abril de 1995, volum 2. Sud-àfrica: University of South Africa, 1996; ISBN 0869819577, 9780869819579. «Confegit sobre el 200 ae en sànscrit per Pandit Vixnu Sharma. El Tantra-khavika de Caixmir sembla ser-ne el més proper a l'original».
Vegeu l'entrada śarman, que es troba poc després de la meitat de la primera columna de la pàg. 1000Arxivat 2019-11-15 a Wayback Machine. en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritòleg britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).
web.archive.org
Vegeu l'entrada śarman, que es troba poc després de la meitat de la primera columna de la pàg. 1000Arxivat 2019-11-15 a Wayback Machine. en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritòleg britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).
