Un error comú és dir que l'últim carboni és "ω−1". Un altre error comú és dir que la posició d'un enllaç en notació omega és el nombre del carboni més proper a l'EXTREM. Per als dobles enllaços, aquests dos errors es compensen mútuament, de manera que un àcid gras "ω−3" té efectivament el doble enllaç entre els carbonis 3r i 4t des del final, comptant el metil com a 1. No obstant això, per a substitucions i altres propòsits, no ho fan: un hidroxil "a ω−3" és al carboni 15 (4t des del final), no 16. Vegeu per exemple aquest article. doi:10.1016/0005-2760(75)90089-2 Cal tenir en compte també que el "−" de la notació omega és un signe menys, i "ω−3" en principi s'hauria de llegir "omega menys tres". Tanmateix, és molt habitual (sobretot en la literatura no científica) escriure'l "ω-3" (amb guionet) i llegir-lo com "omega-tres". Vegeu per exemple Karen Dooley (2008), Omega-three fatty acids and diabetes.
Un error comú és dir que l'últim carboni és "ω−1". Un altre error comú és dir que la posició d'un enllaç en notació omega és el nombre del carboni més proper a l'EXTREM. Per als dobles enllaços, aquests dos errors es compensen mútuament, de manera que un àcid gras "ω−3" té efectivament el doble enllaç entre els carbonis 3r i 4t des del final, comptant el metil com a 1. No obstant això, per a substitucions i altres propòsits, no ho fan: un hidroxil "a ω−3" és al carboni 15 (4t des del final), no 16. Vegeu per exemple aquest article. doi:10.1016/0005-2760(75)90089-2 Cal tenir en compte també que el "−" de la notació omega és un signe menys, i "ω−3" en principi s'hauria de llegir "omega menys tres". Tanmateix, és molt habitual (sobretot en la literatura no científica) escriure'l "ω-3" (amb guionet) i llegir-lo com "omega-tres". Vegeu per exemple Karen Dooley (2008), Omega-three fatty acids and diabetes.
