Època arcaica (Catalan Wikipedia)

Analysis of information sources in references of the Wikipedia article "Època arcaica" in Catalan language version.

refsWebsite

Global rank Catalan rank

16google.cat

1,849^th place

2^nd place

7web.archive.org

1^st place

2gipuzkoakultura.net

low place

2tufts.edu

155^th place

36^th place

2worldcat.org

5^th place

2wikisource.org

27^th place

83^rd place

2wikispaces.com

7,429^th place

860^th place

1legionten.org

low place

1warwick.ac.uk

4,378^th place

low place

1greek-language.gr

7,796^th place

low place

1louvre.fr

2,640^th place

566^th place

1poesialatina.it

low place

1cervantes.es

2,504^th place

415^th place

1wordnik.com

low place

1nemeangames.org

low place

1umich.edu

459^th place

53^rd place

1remacle.org

2,316^th place

2,254^th place

1historiadelosmitos.blogspot.com

low place

1cvaonline.org

low place

1historiadelarte.us

low place

1cervantesvirtual.com

1,399^th place

80^th place

1stanford.edu

179^th place

194^th place

1apostadigital.com

low place

1wildivine.org

low place

1uah.es

low place

2,429^th place

1poesur.com

low place

1uniandes.edu.co

low place

1xtec.cat

low place

48^th place

1mec.es

6,841^st place

455^th place

1scielo.cl

3,304^th place

1,096^th place

apostadigital.com

Arantxa Capdevila, Avatares históricos de la retórica, Aposta, nº 19, juny del 2005 ISSN 1696-7348 i també La retórica en Grecia Arxivat 2018-07-28 a Wayback Machine.

cervantes.es

cvc.cervantes.es

Text grec procedent de Greco interattivo - Alcaeus - Fragmenta Arxivat 2011-03-14 a Wayback Machine.. La frase d'Alceu es va convertir en un tòpic literari, i for reformulada per Píndar (Ístmiques, 2.6-11, citat a Centro Virtual Cervantes):

χρήματα, χρήματ᾿ ἄνηρ᾿, ὃς φᾶ κτεάνων θ᾿ ἅμα λειφθεὶς καὶ φίλων

"diner, diner és l'home ", digué aquell privat alhora de riqueses i amics

cervantesvirtual.com

bib.cervantesvirtual.com

* Introducción a la Retórica y a la Poética Griegas a cervantesvirtual.com
- Carol Dougherty, Cultural poetics in archaic Greece. Cult, Performance, Politics^{[Enllaç no actiu]}

cvaonline.org

* Corpus vasorum antiquorum Arxivat 2020-07-15 a Wayback Machine., List of vase painters - Pesreus project

gipuzkoakultura.net

antiqua.gipuzkoakultura.net

«Tribu» és un terme llatí, utilitzat per a l'organització sociopolítica romana; que s'aproxima a l'ús que tenia la institució i la paraula grega phylé, fylé o phulē (φυλή —'raça', 'poble'—), del verb fyeszai o phuesthai (φύεσθαι, 'descendir de', 'tenir origen en'). «Clan» sol ser la traducció de la paraula grega genos (γένος -'especie','raça','família','naixement'-), que denominava a una institució política clau en les polis aristocràtiques. També existia una institució intermèdia entre el genos i la phylé: la fratria (φρατρία -'germandat'-). Les reformes de Clístenes en van desvirtuar la condició d'agrupacions basades en el parentiu, i les va substituir per les agrupacions basades en el veïnatge: trities trittyes (τριττύες, plural de tritís trittys , τριττύς -'trigèsima'-) i demoi (δeμοι, plural de demos, δeμος -'poble'-).
L'antropologia va reutilitzar el terme "tribu per a la categorització d'un tipus de societat en què la relació de parentiu estricte, pròpia d'una societat més primitiva (societat clànica), s'amplia a parentiu teòric, o descendència d'un presumpte avantpassat comú, pròpia de les societats més evolucionades (societat tribal o patriarcal); to i que menys sofisticada que les societats urbanes, societats complexes o civilitzacions, enfront de les que serien encara un estadi cultural primitiu denominat «barbàrie».
Aquesta mena de termes han quedat obsolets en l'antropologia actual, però segueixen sent explicatius de la imatge que els grecs, des de finals de l'època arcaica, tenien de si mateixos com a societat que estava construint -com a civilització, davant d'altres societats percebudes com "l'altre" (barbaroi βάρβαροι -'estranger','el que no parla grec','el que barboteja'-), en altres estadis d'evolució cultural. L'oposició civilització / barbàrie, paral·lela a la de techne / physis (τέχνη / φύσις -'tècnica','art' o 'cultura'/'naturalesa'-) i a la de cosmos / caos (κόσμος / χάος -'ordre' / 'desordre'-), és de fet un tòpic cultural a l'Antiga Grècia, visible en nombrosos mites, freqüentment representats en l'art (com la centauremàquia). Similar interpretació tenen les figures dels herois civilitzadors (Prometeu, Dèdal, Hèracles, Jàson, Teseu, Odisseu i Èdip, entre d'altres -doten la humanitat de recursos, obren camins o els buiden d'obstacles o monstres-) i els herois epònims (els fundadors mítics de les tribus o les polis -a l'Àgora d'Atenes, davant del Buleuteri s'aixecava el monument als herois epònims-).
L'oposició entre allò natural (physikôn φυσικών) i allò artificial (technitón τεχνητών) és també la d'allò que és natural i allò que és convencional (nomos νόμος - "llei" -, quant aquest concepte, abans sagrat - Nomos com a daimon o aspecte de Zeus - se secularitza i relativitza), i es constituirà en un dels temes principals de la filosofia grega, per exemple, en la llegenda de l'Anell de Giges (Plató, La República ), o a la missió que es va autoimposar Diògenes de Sinope (parakhàraxis -paraula que significa tant "falsificar la moneda" com "canviar la constitució" - [1]); però ja en l'època clàssica (segles V i iv aC).
L'orgull cívic que es va forjar durant l'època arcaica implicava per als grecs, o almenys per a un percentatge considerablement significatiu d'ells (els homes lliures que gaudien de la ciutadania en certes polis), la consciència de ser protagonistes per si mateixos i per la seva polis (i no tant pel seu origen familiar) del seu destí personal i social (un destí que la interpretació literària dels mites representava com una tensió entre la voluntat de l'heroi i la seva Ananke - ανάγκη). Depenent menys de la seva fortuna (Tique τύχη) que del seu esforç, habilitat o virtut (Areté αρετή), i especialment del manteniment de la solidaritat amb els seus conciutadans (la que manifestava l'hoplita, sense trencar les files, guardant amb el propi escut el flanc de l'hoplita de la seva esquerra, confiant que allò que li era propi era guardat per l'hoplita de la seva dreta); aquest destí podia sobreposar-se davant la natura, els déus, els homes poderosos o les entitats polítiques exteriors a l'espai grec. La seva condició pot qualificar-se de llibertat, una situació que mai s'havia donat amb anterioritat (Anderson, op. cit). Per expressar aquest ideal no utilitzaven tant la paraula Eleutèria ἐλευθερία ("llibertat") com les paraules autàrkeia (αὐτάρκεια - "governar-se a si mateix" -, que sol traduir-se com a "autarquia" o "autosuficiència") o autonomia (αὐτονομία - "regir-se per les seves pròpies lleis"), i expressions com Nomos Basileus (Νόμος βασιλεύς - "la llei és el rei" -, frase de Píndar divulgada per Plató a Gòrgies).

La societat que reflecteixen els poemes homèrics és, en expressió de O. Murray, "una societat competitiva de rang".

Els personatges que dominen l'escena són una espècie de 'senyors de la guerra', amb una xarxa d'obligacions mútues, amb un equipament militar propi, no sotmesos a cap poder centralitzat superior a ells. L'aristocràcia guerrera era un grup d'iguals, i el jurament de philotes que prestaven amb motiu d'una expedició conjunta no implicava submissió o dependència incondicional a un dirigent suprem.

És important destacar aquest aspecte perquè, com escriu J. P. Vernant: "Perquè la funció guerrera s'integri a la polis i desaparegui, va caldre primer que s'afirmi en la seva autonomia, que s'alliberi de la seva submissió a un tipus d'estat centralitzat, que implica un ordre jeràrquic de la societat, una forma 'mística'. Llavors podien elaborar, al si mateix dels grups guerrers, les pràctiques institucionals i les maneres de pensament que havien de conduir a una forma nova d'estat, on la polis era simplement ta koinav , els assumptes comuns del grup, regulats entre iguals per un debat públic […]. L'aparició, amb la ciutat, d'un pla pròpiament polític superposant-se als llaços de parentiu, a les solidaritats familiars, a les relacions jeràrquiques de dependència, apareix així com l'extensió al conjunt de la comunitat d'un model de relacions igualitàries, simètriques, reversibles, que s'ha desenvolupat en una llarga mesura en els cercles guerrers "

citat a Antropología de la guerra en la antigua Grecia, 2007, gipuzkoakultura.net

google.cat

books.google.cat

És un dels objectes més representatius de l'època. D'Argos prové la més antiga armadura hoplítica trobada a Grècia, a la tomba d'un guerrer que s'ha datat al 720 aC. No obstant això, les representacions més antigues d'aquesta panòplia es troben en vasos protocorintis datats entre el 675 i el 650 aC. En aquesta mateixa època apareixen al Menelaion d'Esparta i al santuari d'Artemisa Ortia del mateix lloc les primeres figuretes de plom que representaven uns hoplites. (Gómez Espelosín, op. cit., pàgina 89). Un altre de molt significatiu (lamentablement no hi ha imatge disponible a Commons) és una estatueta en bronze de 15 centímetres, al Wadsworth Atheneum des de 1917, descrita com a draped warrior (guerrer cobert), datable entre el 510 i el 500 aC. Tot i que el plomall té una direcció inusual (se l'ha identificat genèricament com a peloponnèsic més que com a lacedemoni), la seva llarga cabellera i aspecte coincideixen amb les descripcions literàries dels homoioi (vegeu imatges i comentaris - [2] -). Vegeu també una galeria d'imatges.
Editorial Alpha, 1978 ISBN 8472251195, ISBN 9788472251199 en línia aquí
Griego 1º, Editex, ISBN 8497719387, pàg. 81 i ss. i també Nomothete
Gómez Espelosín, op. cit., pàg. 48.
Benjamin J. Broome, Exploring the Greek mosaic, pàg. 35
The temple of Hera at Olympia and the "petrification" of the Doric Order, a The Oxford Encyclopedia of Ancient Greece and Rome, Oxford University Press, 2010, ISBN 0195170725, pg. 210
Catàleg, op. cit. Robin Lane Fox El mundo Clásico, Critica, 2009, ISBN 848432995X
El valent Àiax, que no podia comprendre com li havien vençut només amb l'ús de la paraula, va embogir de ràbia (o va ser embogit pels déus per evitar que la seva venjança recaigués en els seus companys), i va acabar per suïcidar-se, i de la seva sang en brollaren flors del jacint (els pètals reprodueixen un lament que és alhora l'inici del seu nom: Αi -la mateixa història s'explica del Hyákinthos amant d'Apol·lo -). L'armadura no la va aprofitar Odisseu, que va naufragar en el seu viatge de tornada. El mar va tornar les armes a les costes de Troia, i van acabar allà, al costat de la tomba d'Àiax, per justícia poètica. Els herois van seguir enfrontats a l'inframón, malgrat les paraules conciliatòries amb què Odisseu va pretendre disculpar-se davant Àiax. L'episodi, de la guerra de Troia, no apareix a la Ilíada (si l'escena de l'Hades, a l'Odissea), i es desenvolupa a l'Àiax, de Sòfocles (Edició de Libresa, ISBN 9978809635. Ovidi i Pausànies donen les dades del jacint i la tomba, respectivament (Jenny March, Diccionario de mitología clásica, Critica, 2008, ISBN 8474236932, pg. 82). El tema té alguna connexió amb els tòpics literaris sobre "les armes i les lletres".
Els dos primers, segons molts autors antics (Horaci, Diodor Sícul, Plini, Marc Terenci Varró, Sant Agustí, etc.), i els altres segons Eusebi de Cesarea; tots ells citats per Narcís Vinyoles (Suma de todas las crónicas del mundo) i per Luis Alfonso de Carvallo, que cita Vinyoles (Cisne de Apolo), o por Alberto Porqueras Mayo (edición moderna del Cisne, Reichenberger, 1997, ISBN 3930700999, pg. 153 y ss.)
Extret de la traducció al castellà de Rodríguez Adrados, op. cit.. Citat a Teognis - Elegías i de la traducció a l'anglès: Elegy and Iambus, volum I J. M. Edmonds, editor. Text en grec (pg. 170 y ss.) Vegeu també la selecció de poemes i la introducció de Jorge Páramo, Teognis de Mégara. Selección de poemas, a Revista de Estudios Sociales, núm. 9, juny del 2001 ISSN 1900-5180
Ros. Francesc J. Cuartero. Faules. vol. I. Fundació Bernat Metge & Editorial Alpha, 1984. ISBN 8472252752 & 9788472252752.
Aristòtil, Parts dels animals A 5, 645. Citat a José Antonio Russo Delgado, Los presocráticos: El logos (Heráclito), UNMSM, 1988, ISBN 9972460967, pg. 17.
Aristòtil, Parts dels animals A 5, 645. Citat a José Antonio Russo Delgado, Los presocráticos: El logos (Heráclito), UNMSM, 1988, ISBN 9972460967, pg. 17.
Vegeu Parmènides d'Elea#Sentit del fr. 3 Edició de Joaquín Llansó, Akal, 2007, ISBN 8446025345. Edició d'Antonio Bernabé, Ágora, 2007, ISBN 978-84-7090-358-8

Edició d'Óscar Velásquez, Universitaria, 2005, ISBN 9561118041, línies 200 a 215 i també a Viquitexts en francès:

Per tots els déus, què és això ? Digues-me / L'astronomia / Per què serveix ? / Per mesurar la terra /I quina, ¿ la dels colons ? / No, la terra sencera / És bonic això que dius, vet aquí una invenció popular i útil / Goita, heus ací tota la superfície de la Terra: ho veus ? Aquí està Atenes / Què estàs dient ? No et crec pas (...) Però Lacedemònia ¿on és? / Que on és? Justament aquí. / Tan a prop nostre. Preocupa't d'això, d'allunyar-la de nosaltres el més possible. / Però això és impossible / Per Zeus, que et penediràs llavors!

A les Termòpiles, originalment de Demèter, va establir algunes lleis de guerra que havien de respectar entre si les ciutats que s'associessin (prohibició d'arrasar ciutats o tallar-los l'aigua). Alfonso Reyes, Obras completas, pg. 124. Diccionario Akal, op. cit., pg. 25.

greek-language.gr

Text en grec. Traducció catalana de Maria Rosa Llabrés Ripoll, Editorial La Magrana. ISBN 8482641425 / ISBN 9788482641423

historiadelarte.us

Fitxa a Artehistoria. Fitxa a historiadelarte.us Arxivat 2017-07-12 a Wayback Machine.

historiadelosmitos.blogspot.com

Construcció referida per Heròdot i Pausànies. Fitxa del Tresor dels sifnis a Artehistoria. Fonts mitològiques de la gigantomàquia

legionten.org

És un dels objectes més representatius de l'època. D'Argos prové la més antiga armadura hoplítica trobada a Grècia, a la tomba d'un guerrer que s'ha datat al 720 aC. No obstant això, les representacions més antigues d'aquesta panòplia es troben en vasos protocorintis datats entre el 675 i el 650 aC. En aquesta mateixa època apareixen al Menelaion d'Esparta i al santuari d'Artemisa Ortia del mateix lloc les primeres figuretes de plom que representaven uns hoplites. (Gómez Espelosín, op. cit., pàgina 89). Un altre de molt significatiu (lamentablement no hi ha imatge disponible a Commons) és una estatueta en bronze de 15 centímetres, al Wadsworth Atheneum des de 1917, descrita com a draped warrior (guerrer cobert), datable entre el 510 i el 500 aC. Tot i que el plomall té una direcció inusual (se l'ha identificat genèricament com a peloponnèsic més que com a lacedemoni), la seva llarga cabellera i aspecte coincideixen amb les descripcions literàries dels homoioi (vegeu imatges i comentaris - [2] -). Vegeu també una galeria d'imatges.

louvre.fr

Tête de cavalier dit "Cavalier Rampin", fitxa al Museu del Louvre (on es troba únicament el cap de l'original, el cos i les restes del cavall s'exhibeixen al Museu de l'Acròpoli d'Atenes).

mec.es

recursos.cnice.mec.es

Los textos griegos y su interpretación. Sentencias y fábulas, a cnice.mec.es

nemeangames.org

The Temple and Sanctuary of Nemean Zeus Arxivat 2015-02-18 a Wayback Machine.

poesialatina.it

χρήματα, χρήματ᾿ ἄνηρ᾿, ὃς φᾶ κτεάνων θ᾿ ἅμα λειφθεὶς καὶ φίλων

"diner, diner és l'home ", digué aquell privat alhora de riqueses i amics

poesur.com

Extret de la traducció al castellà de Rodríguez Adrados, op. cit.. Citat a Teognis - Elegías i de la traducció a l'anglès: Elegy and Iambus, volum I J. M. Edmonds, editor. Text en grec (pg. 170 y ss.) Vegeu també la selecció de poemes i la introducció de Jorge Páramo, Teognis de Mégara. Selección de poemas, a Revista de Estudios Sociales, núm. 9, juny del 2001 ISSN 1900-5180

remacle.org

Citat a Catàleg, op. cit.. Text complet en grec, i traducció francesa, accessible a Hélène.

scielo.cl

Sol citar-se en llatí com a Vitae philosophorum. citat a Gonzalo Portales, Literatura trágica y filosofía del espíritu, Estudios Filológicos, nº 43, pàgs. 155-168, 2008.

stanford.edu

* Introducción a la Retórica y a la Poética Griegas a cervantesvirtual.com
- Carol Dougherty, Cultural poetics in archaic Greece. Cult, Performance, Politics^{[Enllaç no actiu]}

tufts.edu

perseus.tufts.edu

* Corpus vasorum antiquorum Arxivat 2020-07-15 a Wayback Machine., List of vase painters - Pesreus project
Extret de la traducció al castellà de Rodríguez Adrados, op. cit.. Citat a Teognis - Elegías i de la traducció a l'anglès: Elegy and Iambus, volum I J. M. Edmonds, editor. Text en grec (pg. 170 y ss.) Vegeu també la selecció de poemes i la introducció de Jorge Páramo, Teognis de Mégara. Selección de poemas, a Revista de Estudios Sociales, núm. 9, juny del 2001 ISSN 1900-5180

uah.es

dspace.uah.es

Citat i traduït al castellà a Anacreonte. Poesía erótica

umich.edu

quod.lib.umich.edu

Smith, William (editor). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès), 1870.

uniandes.edu.co

res.uniandes.edu.co

Extret de la traducció al castellà de Rodríguez Adrados, op. cit.. Citat a Teognis - Elegías i de la traducció a l'anglès: Elegy and Iambus, volum I J. M. Edmonds, editor. Text en grec (pg. 170 y ss.) Vegeu també la selecció de poemes i la introducció de Jorge Páramo, Teognis de Mégara. Selección de poemas, a Revista de Estudios Sociales, núm. 9, juny del 2001 ISSN 1900-5180

warwick.ac.uk

www2.warwick.ac.uk

És un dels objectes més representatius de l'època. D'Argos prové la més antiga armadura hoplítica trobada a Grècia, a la tomba d'un guerrer que s'ha datat al 720 aC. No obstant això, les representacions més antigues d'aquesta panòplia es troben en vasos protocorintis datats entre el 675 i el 650 aC. En aquesta mateixa època apareixen al Menelaion d'Esparta i al santuari d'Artemisa Ortia del mateix lloc les primeres figuretes de plom que representaven uns hoplites. (Gómez Espelosín, op. cit., pàgina 89). Un altre de molt significatiu (lamentablement no hi ha imatge disponible a Commons) és una estatueta en bronze de 15 centímetres, al Wadsworth Atheneum des de 1917, descrita com a draped warrior (guerrer cobert), datable entre el 510 i el 500 aC. Tot i que el plomall té una direcció inusual (se l'ha identificat genèricament com a peloponnèsic més que com a lacedemoni), la seva llarga cabellera i aspecte coincideixen amb les descripcions literàries dels homoioi (vegeu imatges i comentaris - [2] -). Vegeu també una galeria d'imatges.

web.archive.org

χρήματα, χρήματ᾿ ἄνηρ᾿, ὃς φᾶ κτεάνων θ᾿ ἅμα λειφθεὶς καὶ φίλων

"diner, diner és l'home ", digué aquell privat alhora de riqueses i amics

The Temple and Sanctuary of Nemean Zeus Arxivat 2015-02-18 a Wayback Machine.
Construcció referida per Heròdot i Pausànies. Fitxa del Tresor dels sifnis a Artehistoria. Fonts mitològiques de la gigantomàquia
* Corpus vasorum antiquorum Arxivat 2020-07-15 a Wayback Machine., List of vase painters - Pesreus project
Fitxa a Artehistoria. Fitxa a historiadelarte.us Arxivat 2017-07-12 a Wayback Machine.
Arantxa Capdevila, Avatares históricos de la retórica, Aposta, nº 19, juny del 2005 ISSN 1696-7348 i també La retórica en Grecia Arxivat 2018-07-28 a Wayback Machine.
Certámenes musicales Arxivat 2011-08-23 a Wayback Machine. y Certámenes literarios Arxivat 2012-01-04 a Wayback Machine. a Enciclopedia del mundo antiguo.

wikisource.org

en.wikisource.org

Fragments

fr.wikisource.org

Edició d'Óscar Velásquez, Universitaria, 2005, ISBN 9561118041, línies 200 a 215 i també a Viquitexts en francès:

wikispaces.com

retorica.wikispaces.com

Arantxa Capdevila, Avatares históricos de la retórica, Aposta, nº 19, juny del 2005 ISSN 1696-7348 i també La retórica en Grecia Arxivat 2018-07-28 a Wayback Machine.

helade.wikispaces.com

Certámenes musicales Arxivat 2011-08-23 a Wayback Machine. y Certámenes literarios Arxivat 2012-01-04 a Wayback Machine. a Enciclopedia del mundo antiguo.

wildivine.org

The symbols of Dionysos

wordnik.com

Griego 1º, Editex, ISBN 8497719387, pàg. 81 i ss. i també Nomothete

worldcat.org

Arantxa Capdevila, Avatares históricos de la retórica, Aposta, nº 19, juny del 2005 ISSN 1696-7348 i també La retórica en Grecia Arxivat 2018-07-28 a Wayback Machine.
Extret de la traducció al castellà de Rodríguez Adrados, op. cit.. Citat a Teognis - Elegías i de la traducció a l'anglès: Elegy and Iambus, volum I J. M. Edmonds, editor. Text en grec (pg. 170 y ss.) Vegeu també la selecció de poemes i la introducció de Jorge Páramo, Teognis de Mégara. Selección de poemas, a Revista de Estudios Sociales, núm. 9, juny del 2001 ISSN 1900-5180

xtec.cat

Fedó, 61 b. en línia aquí