L'òpera va ser interpretada més de dues-centes vegades en vida del compositor, així com arreu d'Europa (Brussel·les, 1796, Colònia, 1796, Sant Petersburg, 1798, Berna i Moscou, 1810, Berlín 1815), i reestrenada a França durant els anys 1820, per a ser després completament oblidada fins als nostres dies. Berlioz, a les seues memòries, ret compte d'una representació: « la setmana següent vaig tornar a l'ôpera per assistir a una representació de la Stratonice de Méhul i del ballet de Nina [...]. Vaig admirar molt en Stratonice en primer lloc l'obertura, també l'ària de Séleucus "versez tous vos chagrin" i el quartet de la consulta; però el conjunt de la partitura em va semblar un poc fred » (Capítol V) Més endavant, al capítol XII, Berlioz afirma conèixer de memòria l'obra. El tema havia inspirat d'altres compositors abans que a Méhul : Langlé hi compongué un ballet heroic muntat a Versalles el 30 de desembre de 1786; Edmond Diet una opéra-comique estrenada a París al Menus-Plaisirs el 19 de novembre de 1887; i finalment Alix Fournier (1864-1897) qui va obtenir l'any 1890 el Prix Cressent per aquesta òpera. Vegeu www.musimem.com
