«Catalan separatists projected to win majority in regional polls». Al Jazeera. 14 de febrero de 2021. Consultado el 12 de agosto de 2023. «The opinion poll showed that the two main rival separatist parties – the left-wing Republican Left of Catalonia (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC) and the centre-right Together for Catalonia (Junts per Catalunya) would get 36-38 and 30-33 seats, respectively, in the 135-seat assembly.»
avui.cat
paper.avui.cat
Avui, ed. (18 d'abril del 2009). «Patriotisme i dignitat». Joan Carretero i Grau. Archivado desde el original el 15 de septiembre de 2011. Consultado el 18 d'abril del 2009.
Parker, Jonathan (2022). «Europe's Secessionist Movements and Covid-19». Cambridge University Press50. pp. 118-129. S2CID233589244. doi:10.1017/nps.2020.103. Consultado el 12 de agosto de 2023. «The other party in the Catalan government, the left-wing Republican Left of Catalonia (ERC), indulged in Torra’s strongest lines of attack to a certain extent, but their attitude throughout has been rather more conciliatory.»
Parker, Jonathan (2022). «Europe's Secessionist Movements and Covid-19». Cambridge University Press50. pp. 118-129. S2CID233589244. doi:10.1017/nps.2020.103. Consultado el 12 de agosto de 2023. «The other party in the Catalan government, the left-wing Republican Left of Catalonia (ERC), indulged in Torra’s strongest lines of attack to a certain extent, but their attitude throughout has been rather more conciliatory.»
Esquerra Republicana. «Estatutos de Esquerra Republicana». esquerra.cat. Archivado desde el original el 1 de julio de 2015. Consultado el 27 de noviembre de 2016. «Articulo 1. Denominación, siglas y símbolo. El partido asume como marca genérica Esquerra Republicana. En Cataluña, toma el nombre de Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), en el País Valenciano, toma el nombre de Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), en las Ilas Baleares y Pitiusas, toma el nombre de Esquerra Republicana (Esquerra) y en Aran, toma el nombre de Esquerra Republicana Occitana (Esquerra).»
Esquerra Republicana de Catalunya. «Declaració ideològica». esquerra.cat(en catalán). p. 19. Consultado el 10 de marzo de 2018. «La Nació Catalana ha estat dividida en diferents territoris per imperatius polítics: la Catalunya del Nord, a l’Estat francès; el Principat de Catalunya amb la Franja de Ponent, el País Valencià, i les Illes Balears i Pitiüses a l’Estat espanyol, i Andorra que té estat propi. Aquest esquarterament, fruit de més de 300 anys d’opressió per part dels estats espanyol i francès, ha fet que els diferents territoris hagin viscut ignorant-se els uns als altres o, en el pitjor dels casos, ignorant la pròpia identitat. Amb l’excepció d’Andorra, que ja gaudeix d’estat propi, l’obtenció de la in-dependència de la Nació Catalana dins l’Europa Unida constitueix un objectiu irrenunciable.»
Stone, Jon (20 de septiembre de 2017). «Spanish police storm Catalan government buildings to stop independence referendum». The Independent. Consultado el 12 de agosto de 2023. «Catalonia's provincial government is a broad church of separatist parties from the left and right, ranging from the left-wing Republican Left of Catalonia to the centre-right Democratic Convergence of Catalonia.»
Parker, Jonathan (2022). «Europe's Secessionist Movements and Covid-19». Cambridge University Press50. pp. 118-129. S2CID233589244. doi:10.1017/nps.2020.103. Consultado el 12 de agosto de 2023. «The other party in the Catalan government, the left-wing Republican Left of Catalonia (ERC), indulged in Torra’s strongest lines of attack to a certain extent, but their attitude throughout has been rather more conciliatory.»
Esquerra Republicana. «Estatutos de Esquerra Republicana». esquerra.cat. Archivado desde el original el 1 de julio de 2015. Consultado el 27 de noviembre de 2016. «Articulo 1. Denominación, siglas y símbolo. El partido asume como marca genérica Esquerra Republicana. En Cataluña, toma el nombre de Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), en el País Valenciano, toma el nombre de Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), en las Ilas Baleares y Pitiusas, toma el nombre de Esquerra Republicana (Esquerra) y en Aran, toma el nombre de Esquerra Republicana Occitana (Esquerra).»
Avui, ed. (18 d'abril del 2009). «Patriotisme i dignitat». Joan Carretero i Grau. Archivado desde el original el 15 de septiembre de 2011. Consultado el 18 d'abril del 2009.
