FACAO (16 de diciembre de 2014). «FRAGA SE CONVIERTE EN LA CAPITAL DE LA LENGUA ARAGONESA | FACAO-Federació d'Asociacións Culturáls de l'Aragó Oriental». facao.blogia.com. Consultado el 15 de enero de 2018. «Luis Gascón, presidente de FACAO, agradeció la presencia a los asistentes e insistió en “la necesidad de que el Gobierno de Aragón cree la Academia de la Lengua Aragonesa para poder proteger y fomentar el aragonés en sus dos grandes dialectos: altoaragonés y aragonés oriental”.»
«Avals per al nom llengua». La Franja(en ca-ES). 29 de agosto de 2009. Consultado el 15 de enero de 2018.
lenguasdearagon.org
Reyes Garreta, A., Giralt, J., Gimeno Monterde, C., Montañés Grado, M., Moret, M. T., Sistac, R., Sorolla, N. (2017). «Els usos lingüístics a la Franja, 2014»(en ca-ES). p. 25. Consultado el 11 de enero de 2018. «En relació amb l’opinió de la població sobre la unitat lingüística, 8 de cada 10 habitants de la Franja estan o totalment d’acord o més aviat d’acord en què el que es
parla a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Aragó és la mateixa llengua, més enllà de la denominació [...] el 2014 la resposta espontània de «català» passa a ser la primera opció sent la resposta
del 45,6 % de les persones enquestades, seguida per localismes en el 27,7 % dels casos i
per una denominació pejorativa al 26,7 %.»
raco.cat
Quintana i Font, Artur (2010). «Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües d’Aragó.». Beceroles: lletres de llengua i literatura, (4), 75-87.: 75. «qualificatius infamants que no semblen
refermar-se plenament fins passada la darrera guerra civil».
