Dena den, historialari gehienek euskal jatorriko espainiartzat (madrildartzat) jotzen dute soilik baina ez euskal herritartzat. Aipagarria da Castaños zuzen zuzenean euskalduntzat jo duten pertsonak orokorrean espainiar nazionalismotik oso gertu daudenak izan direla, euskaldun bat Espainiaren zerbitzura egon izana azpimarratu nahian. Ziur aski, hala jardutean, helburua propagandistikoa izaten da, sakon sakonean dagoen mezua euskaldun hori - kasu honetan Castaños, baina beste askotan Txurruka eta beste batzuk - espainiar handia izan zelakoa baita, eta beraz gainerako euskaldunentzat ezin eredugarriagotzat. CAVERO LATAILLADE, Íñigo: «Un vasco al servicio de España», ABC, 2002-12-26; ALAMÁN CITOLER, José Manuel [Gipuzkoako Defentsako azpiordezkari eta koronela]: «Un soldado vasco al servicio de la Corona de España». In: 2013. Suplemento sobre el bicentenario de la quema de San Sebastián. Diario Vasco, 2013-VIII-31.11. orria Interneten eskuragarri. Esan gabe doa, euskaltzale ta abertzaleen ikuspuntua ezin ezberdinagoa izan ohi da. Adibidez, Piarres Xarritonek hau zioen 1991n Euskaldunon Egunkarian: "Harizpe marexalari pastoral bat eskaintzen ziotela muskildiarrek jakiteak ez zidala atseginik eman aitortu behar dut. Bainan ez baitut oraino ikusi delako pastorala gerta liteke gure ziberotar euskaltzaleak aski trebeak izaitea Baigorriko frantses militarraren berreskuratzeko. Agian bai! (...) Arrotzen alde odola ixuri duten euskaldun militar ospetsuen historiaz dihardugunaz geroz, Loiolaren mendeurrena gogoratzen zait (...) egia erran, beren alde borrokatu zen gipuzkoarraren berreskuratu nahiak Espainolen aldetik ez nau harritzen: handiagorik ikusi dugu, hala nola Xabier-eko seme ezaguna, espainoldu nahi digutelarik zenbaitzuk (...)" («Harispe eta Loiola», 1991-VII-20).
Beste bertsio batzuen arabera, gurasoak Madrilgo Gortea bisitatzen ari zirela jaio zen. (RODRÍGUEZ CHICA DE BAILÉN, José: El General Castaños, Duque de Bailén y Marqués de Portugalete. Estudio político-militar de su época. Sevilla: 1998. Aipuaren jatorria: ARAGÓN RUANO, Álvaro: «Napoleondar Gerren azken aurreko bataila euskal lurraldeetan» (209-230. orriak). In: Revista Internacional de Estudios Vascos, 59. zkia. Donostia: 2014. 223. orria. Internet-en eskuragarri).
ARAGÓN RUANO, Álvaro: «Napoleondar Gerren azken aurreko bataila euskal lurraldeetan» (209-230. orriak). In: Revista Internacional de Estudios Vascos, 59. zkia. Donostia: 2014. 222-226. orriak. Internet-en eskuragarri.
MORENO ALONSO, Manuel: «El general Castaños en la batalla de Bailén» (36-59. orrialdeak). In: El general Castaños y su época (1757-1852). Actas de las XIV Jornadas Nacionales de Historia Militar. Sevilla del 18 al 21 de noviembre de 2008. Sevilla: Cuartel General de la Fuerza Terrestre, Cátedra General Castaños, 2010. 57. orrialdea. Interneten eskuragarri.
«Presentación del libro: El general Castaños, primer duque de Bailén. Estudio político-militar de su época. José RODRÍGUEZ-CHICA. Sevilla, 1998. (397 páginas). Por Juan Manuel Cavero de Carondelet y Bally, Duque de Bailén, y por su autor, José Rodríguez-Chica» (1015-1055. orrialdeak). In: Milicia y sociedad en la Baja Andalucía (siglos XVIII y XIX). Actas VIII Jornadas Nacionales de Historia Militar. Sevilla, 11-15 de mayo de 1998. Sevilla: Capitanía General de la Región Militar Sur, Cátedra General Castaños, 1999. 1019. orrialdea Interneten eskuragarri
«Presentación del libro: El general Castaños, primer duque de Bailén. Estudio político-militar de su época. José RODRÍGUEZ-CHICA. Sevilla, 1998. (397 páginas). Por Juan Manuel
Cavero de Carondelet y Bally, Duque de Bailén, y por su autor, José Rodríguez-Chica» (1015-1055). In: Milicia y sociedad en la Baja Andalucía (siglos XVIII y XIX). Actas VIII Jornadas Nacionales de Historia Militar. Sevilla, 11-15 de mayo de 1998. Sevilla: Capitanía General de la Región Militar Sur, Cátedra General Castaños, 1999. 1021. orrialdea Interneten eskuragarri.
«Presentación del libro: El general Castaños, primer duque de Bailén. Estudio político-militar de su época. José RODRÍGUEZ-CHICA. Sevilla, 1998. (397 páginas). Por Juan Manuel Cavero de Carondelet y Bally, Duque de Bailén, y por su autor, José Rodríguez-Chica» (1015-1055). In: Milicia
y sociedad en la Baja Andalucía (siglos XVIII y XIX). Actas VIII Jornadas Nacionales de Historia Militar. Sevilla, 11-15 de mayo de 1998. Sevilla: Capitanía General de la Región Militar Sur, Cátedra General Castaños, 1999. 1021. orrialdea Interneten eskuragarri.
«Presentación del libro: El general Castaños, primer duque de Bailén. Estudio político-militar de su época. José RODRÍGUEZ-CHICA. Sevilla, 1998. (397 páginas). Por Juan Manuel Cavero de Carondelet y Bally, Duque de Bailén, y por su autor, José Rodríguez-Chica» (1015-1055). In: Milicia y sociedad en la Baja Andalucía (siglos XVIII y XIX). Actas VIII Jornadas Nacionales de Historia Militar. Sevilla, 11-15 de mayo de 1998. Sevilla: Capitanía General de la Región Militar Sur, Cátedra General Castaños, 1999. 1022. orrialdea Interneten eskuragarri.
MORA PIRIS, Pedro: «Pensamiento militar en el General Castaños hasta 1808» (9-19 orriak). In: Aportaciones militares a la cultura, arte y ciencia en el siglo XVIII hispanoamericano. Actas de las I Jornadas Nacionales de Historia Militar. Sevilla: "Cátedra General Castaños". Capitanía General de la Región Militar Sur, 1993. 15. orria. Interneten eskuragarri
«Presentación del libro: El general Castaños, primer duque de Bailén. Estudio político-militar de su época. José RODRÍGUEZ-CHICA. Sevilla, 1998. (397 páginas). Por Juan Manuel Cavero de Carondelet y Bally, Duque de Bailén, y por su autor, José Rodríguez-Chica» (1015-1055). In: Milicia y sociedad en la Baja Andalucía (siglos XVIII y XIX). Actas VIII Jornadas Nacionales de Historia Militar. Sevilla, 11-15 de mayo de 1998. Sevilla: Capitanía General de la Región Militar Sur, Cátedra General Castaños, 1999. 1023. orrialdea Interneten eskuragarri.
MORENO ALONSO, Manuel: «El general Castaños en la batalla de Bailén» (36-59. orrialdeak). In: El general Castaños y su época (1757-1852). Actas de las XIV Jornadas Nacionales de Historia Militar. Sevilla del 18 al 21 de noviembre de 2008.Sevilla: Cuartel General de la Fuerza Terrestre, Cátedra General Castaños, 2010. 55. orria. Interneten eskuragarri.
MORENO ALONSO, Manuel: «El general Castaños en la batalla de Bailén» (36-59. orrialdeak). In: El general Castaños y su época (1757-1852). Actas de las XIV Jornadas Nacionales de Historia Militar. Sevilla del 18 al 21 de noviembre de 2008. Sevilla: Cuartel General de la Fuerza Terrestre, Cátedra General Castaños, 2010. 46. orrialdea. Interneten eskuragarri.
MORENO ALONSO, Manuel: «El general Castaños en la batalla de Bailén» (36-59. orrialdeak). In: El general Castaños y su época (1757-1852). Actas de las XIV Jornadas Nacionales de Historia Militar. Sevilla del 18 al 21 de noviembre de 2008.Sevilla: Cuartel General de la Fuerza Terrestre, Cátedra General Castaños, 2010. 54-55. orrialdeak. Interneten eskuragarri.
MORENO ALONSO, Manuel: «El general Castaños en la batalla de Bailén» (36-59. orrialdeak). In: El general Castaños y su época (1757-1852). Actas de las XIV Jornadas Nacionales de Historia Militar. Sevilla del 18 al 21 de noviembre de 2008. Sevilla: Cuartel General de la Fuerza Terrestre, Cátedra General Castaños, 2010. 55-56. orrialdeak. Interneten eskuragarri.
MORENO ALONSO, Manuel: «El general Castaños en la batalla de Bailén» (36-59. orrialdeak). In: El general Castaños y su época (1757-1852). Actas de las XIV Jornadas Nacionales de Historia Militar. Sevilla del 18 al 21 de noviembre de 2008. Sevilla: Cuartel General de la Fuerza Terrestre, Cátedra General Castaños, 2010. 36-37. orrialdeak. Interneten eskuragarri.
cervantesvirtual.com
SORALUCE, Pedro María: Cartas inéditas referentes al sitio, bombardeo y destrucción de San Sebastián. Madril: Boletín de la Real Academia de la Historia. Tomo XXXI, Cuaderno V, 1897. 360. orrialdea. Interneten eskuragarri.
Batzuek "lehen manifestu" deitzen baldin badiote ere, berez ez zen hala izatera ailegatu, borradore bat baino ez baitzen izan. Miguel ARTOLA GALLEGO historialariak ere "Borrador del manifiesto" izenarekin argitaratu zuen Historia de la reconstrucción de San Sebastián-en (Donostia: Donostiako udala, 1963. 77-84. orriak). Akats hori gora behera, helbide eletroniko honetan ikus daiteke idazki hori: «Primer manifiesto del Ayuntamiento de Donostia del 7 enero 1814».
EGUILAZ, Juan: «Recuerdos del 31 de agosto de 1813». In: Euskal-Erria: Revista Bascongada. T. 63. Donostia, 1910 (bigarren seihilabetekoa). 152-155. orriak. Internet-en eskuragarri
GÓMEZ DE ARTECHE, José: La misión del marqués de Iranda en 1795. Donostia: Euskal-Erria: Revista Bascongada, 1893. 257-422. orriak. Internet-en eskuragarri
atzoatzokoa.gipuzkoakultura.net
LASALA Y COLLADO, Fermín: Una agrupación bascongada de 1820 á 1850. Tolosa: Imprenta de Eusebio López, 1884. Internet-en eskuragarri
google.es
books.google.es
GIMÉNEZ LÓPEZ, Enrique; IRLES VICENTE, María del Carmen: «El gobierno de Zaragoza y sus hombres tras la Nueva Planta: Los corregidores-intendentes» (51-75. orrialdeak). In: Pedralbes. Revista d'Història moderna, 17. zenbakia. Bartzelona: Universitat de Barcelona, Departamento de Historia moderna, 1997. 61-62. orrialdeak. Interneten eskuragarri.
«El 12 de agosto fue relevado del mando del cuarto ejército español el General Castaños, por haberle llamado las Córtes á desempeñar su plaza de Consejero de Estado, sucediéndole el Mariscal de Campo Manuel Freire, y destinado al ejército de Cataluña al de igual clase Don Pedro Agustin Giron, Comandante general del Centro. Castaños, que conoció el pretesto con que la Regencia le separaba del mando, escribió en estos términos al Ministro de la Guerra: "Tengo la satisfacción de entregar al Mariscal de Campo Freire, sobre la frontera de Francia, el mando del ejército que he tomado en Aldea Gallega, delante de Lisboa".» (MUÑOZ MALDONADO, José: Historia política y militar de la Guerra de la Independencia de España contra Napoleon Bonaparte desde 1808 á 1814. Tomo III / escrita sobre los documentos auténticos del gobierno por el Dr. D. José Muñoz Maldonado. Madril: Imprenta de D. José Palacios, 1833. 420. orrialdea. Interneten eskuragarri.)
AGIRREAZKUENAGA ZIGORRAGA, Joseba: Casimiro Loizaga Vildosola: La definición de los principios del régimen Foral de Bizkaia o del régimen constitucional en el marco de la Constitución Española de 1837 para lograr su articulación y compatibilildad (1782-1841). 225-226. orrialdeak. In: Notitia vasconiae. Euskal HerrikoZuzenbide Historikorako aldizkaria. 2002, 1. zenbakia. Interneten eskuragarri.
raco.cat
ARAGÓN RUANO, Álvaro: «La Guerra de la Convención, la separación de Guipúzcoa y los comerciantes vasco-franceses y bearneses». In: Pedralbes. Revista d'Història moderna 31. Bartzelona: Universitat de Barcelona, Departamento de Historia moderna, 2011. 174. orrialdea, 9. oharra. Interneten eskuragarri
ARAGÓN RUANO, Álvaro: «Con casa, familia y domicilio». Mercaderes extranjeros en Guipúzcoa durante la Edad Moderna (155-200. orrialdeak). Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca. Studia historica. Historia moderna, 31. alea, 2009. 200. orrialdea. Interneten eskuragarri
ARAGÓN RUANO, Álvaro: «Con casa, familia y domicilio». Mercaderes extranjeros en Guipúzcoa durante la Edad Moderna (155-200. orrialdeak). Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca. Studia historica. Historia moderna, 31. alea, 2009. 200. orrialdea. Interneten eskuragarri.
EGIBAR URRUTIA, Lartaun de: Bizkaia en el torbellino jurídico, institucional y político de 1808 a 1814. Donostia: Iura Vasconiae 8, 2011. 491. orria, 111. oharra. Interneten eskuragarri
GARMENDIA ARRUEBARRENA, José: La Real Compañía Guipuzcoana de Caracas y su contribución en Sevilla (47-58. orrialdeak). Donostia: Eusko Ikaskuntza, Vasconia. Cuadernos de Historia-Geografía, 8. zenbakia, 1986. 51. orrialdea. Interneten eskuragarri.
ASTIGARRAGA GOENAGA, Jesús: Las «reflexiones sobre el estado actual del comercio en España» (1761), de Simón de Aragorri: Contenido, estudio de fuentes y primera interpretación. Murtzia: Asociación Española de Historia Económica, 1109. lan dokumentua, 2011ko abendua. Interneten eskuragarri.
AGUIRRE SORONDO, Antxon: «Gabiriola, Renteriola o la Fanderia». In: Revista Oarso, 23. zenbakia. Errenteria, 1988. 120-121. orrialdeak. Interneten eskuragarri.
ASTIGARRAGA GOENAGA, Jesús: Las «reflexiones sobre el estado actual del comercio en España» (1761), de Simón de Aragorri: Contenido, estudio de fuentes y primera interpretación. Murtzia: Asociación Española de Historia Económica, 1109. lan dokumentua, 2011ko abendua.8. orria, 13. oharra. Interneten eskuragarri.
JULIÁN, Amadeo: El marqués de Iranda, su importancia económica, política y social, y sus redes familiares. Relación con la colonia española de Santo Domingo. Propiedades rurales y urbanas. Santo Domingo (República Dominicana): Clío. Órgano de la Academia Dominicana de la Historia, 2012. Interneten eskuragarri.
PUIG-SAMPER, Miguel Ángel; REBOK, Sandra: Un sabio en la meseta. El viaje de Alejandro de Humboldt a España en 1799. Berlin: Universität Potsdam, Institut für Romanistik, Humboldt im Netz (International Review for Humboldtian Studies), III, 5. zenbakia, 2002. 5. orrialdea. Interneten eskuragarri.
JULIÁN, Amadeo: El marqués de Iranda, su importancia económica, política y social, y sus redes familiares. Relación con la colonia española de Santo Domingo. Propiedades rurales y urbanas. Santo Domingo (República Dominicana): Clío. Órgano de la Academia Dominicana de la Historia, 2012, 260. orrialdea.Interneten eskuragarri.
Dena den, historialari gehienek euskal jatorriko espainiartzat (madrildartzat) jotzen dute soilik baina ez euskal herritartzat. Aipagarria da Castaños zuzen zuzenean euskalduntzat jo duten pertsonak orokorrean espainiar nazionalismotik oso gertu daudenak izan direla, euskaldun bat Espainiaren zerbitzura egon izana azpimarratu nahian. Ziur aski, hala jardutean, helburua propagandistikoa izaten da, sakon sakonean dagoen mezua euskaldun hori - kasu honetan Castaños, baina beste askotan Txurruka eta beste batzuk - espainiar handia izan zelakoa baita, eta beraz gainerako euskaldunentzat ezin eredugarriagotzat. CAVERO LATAILLADE, Íñigo: «Un vasco al servicio de España», ABC, 2002-12-26; ALAMÁN CITOLER, José Manuel [Gipuzkoako Defentsako azpiordezkari eta koronela]: «Un soldado vasco al servicio de la Corona de España». In: 2013. Suplemento sobre el bicentenario de la quema de San Sebastián. Diario Vasco, 2013-VIII-31.11. orria Interneten eskuragarri. Esan gabe doa, euskaltzale ta abertzaleen ikuspuntua ezin ezberdinagoa izan ohi da. Adibidez, Piarres Xarritonek hau zioen 1991n Euskaldunon Egunkarian: "Harizpe marexalari pastoral bat eskaintzen ziotela muskildiarrek jakiteak ez zidala atseginik eman aitortu behar dut. Bainan ez baitut oraino ikusi delako pastorala gerta liteke gure ziberotar euskaltzaleak aski trebeak izaitea Baigorriko frantses militarraren berreskuratzeko. Agian bai! (...) Arrotzen alde odola ixuri duten euskaldun militar ospetsuen historiaz dihardugunaz geroz, Loiolaren mendeurrena gogoratzen zait (...) egia erran, beren alde borrokatu zen gipuzkoarraren berreskuratu nahiak Espainolen aldetik ez nau harritzen: handiagorik ikusi dugu, hala nola Xabier-eko seme ezaguna, espainoldu nahi digutelarik zenbaitzuk (...)" («Harispe eta Loiola», 1991-VII-20).
AGIRREAZKUENAGA ZIGORRAGA, Joseba: Patrones de resiliencia comunitaria: De las Juntas Generales al Parlamento Vasco (1812-1980). Galeusca-Historia. II Kongresua. Bilbo: Uztailak 2-4, 2012. 5. orrialdea. Interneten eskuragarri.)
ARAGÓN RUANO, Álvaro; GUERRERO ACOSTA, José Manuel: «¿Héroe o villano? El papel del general Castaños». In: 2013. Suplemento sobre el bicentenario de la quema de San Sebastián. Diario Vasco, 2013-VIII-31. Interneten eskuragarri
SORALUCE Y ZUBIZARRETA, Nicolás: Historia General de Guipúzcoa. [Lourdes Soria Sesé-ren argitalpena]. Donostia: Fundación para el estudio del derecho histórico y autonómico de Vasconia. Textos jurídicos de Vasconia. Gipuzkoa, 2. zenbakia, 2011. 621-622. orrialdeak. Interneten eskuragarri.
J. Agirreazkuenagak ere antzeko gauza dio: "La sensación de algunos alcaldes fue que la jura se realizó con algunas reservas. El alcalde de Aya preguntaba a la Diputación que "Tengo entendido que el juramento que se prestó al por al Junta General fue con ciertas reservas (...)" (AGIRREAZKUENAGA ZIGORRAGA, Joseba: Patrones de resiliencia comunitaria: De las Juntas Generales al Parlamento Vasco (1812-1980). Galeusca-Historia. II Kongresua. Bilbo: Uztailak 2-4, 2012. 8. orrialdea. Interneten eskuragarri.)
AYERBE IRIBAR, María Rosa: El gobierno de Gipuzkoa: Entre la tradición y el cambio (1808-1814). Iura Vasconiae, 8/2011. 437. orrialdea. Interneten eskuragarri.