Analysis of information sources in references of the Wikipedia article "Joan Fuster" in French language version.
« L'11 de setembre de 1981 dues bombes van explotar al domicili de l'intel·lectual suecà. La policia va tancar el cas un mes després sense detindre cap responsable »
« L’esperit il·lustrat de Fuster consisteix no únicament a recordar-nos els principis de la I Hustració sinó també a exercir la crítica a la religió, a la legislació i al pensament dogmàtic (fonamentalment en història, literatura i ciències socials) i així fonamentar les bases per a un replantejament crític dels fenòmens socials, literaris, històrics, referits especialment al nostre País. »
« La publicació de Nosaltres els valencians (1962) va significar un revulsiu important en el fins aleshores somort panorama cultural mallorquí. La reflexió endegada per Joan Fuster no tenia un abast exclusivament valencià sinó que emmarcava la realitat valenciana en l’àmbit de Països Catalans. De fet, responia a una crida que havia fet Jaume Vicens Vives al seu llibre Notícia de Catalunya, en què reclamava reflexions semblants als altres territoris de parla catalana, a fi de contrastar realitats, mancances i anhels, i que l’historiador gironí va reiterar fins a gairebé el moment de la seva mort. »
« Per Mira, en el seu moment, l’obra de Fuster va ser un «revulsiu» que ara s’ha de llegir «sense dogmatismes», ja que la realitat ha canviat i «passats els anys, potser el mateix Fuster n’hauria escrit una versió nova». »
.« Durante décadas, la figura totémica de Joan Fuster, más aún su pensamiento, su visión política y sus reflexiones en torno a la historia del País Valenciano, con su Nosaltres els valencians como texto fundacional indiscutible del debate identitario, fueron objeto de una polémica apasionada, y también violenta, hasta el intento de asesinato del ensayista de Sueca por la ultraderecha mediante una bomba en su casa (1981). »
« Fuster fou un assagista en la línia de Montaigne, un pensador solitari, independent, no dogmàtic, que s’interpel·la i es matisa a ell mateix, que dialoga amb les seves pròpies idees. Un intel·lectual brillant en el context gris, grisíssim, del País Valencià abatut sota la dictadura franquista. »
« En posar-me a la feina, i més encara en acabar-la, ja donava per suposat que el llibre tindria abruptes conseqüències de polèmica. No em feia gens de por, aquesta possibilitat. Al contrari. El llibre havia sorgit d’un esforç sincer per a comprendre, per a aclarir-me a mi mateix, en reflexió solitària, les causes i els efectes del nostre fracàs com a «poble». Que els meus resultats eren, són, «discutibles»? La discussió, doncs, hauria estat convenient, profitosa. Per a mi, més que per a ningú. Sóc un home escassament dogmàtic, i m’agrada de contrastar amb les d’altri les meves idees i les meves persuasions: des d’aquest angle, puc qualificar-me de «liberal» en l’accepció més vulgar i més noble del terme. »
« Fuster no va pretendre mai ser dogmàtic »
