Sign In

Login

Password

Forgot Password ? Sign Up

Cinema sonor (Catalan Wikipedia)

Analysis of information sources in references of the Wikipedia article "Cinema sonor" in Catalan language version.

refsWebsite
Global rank Catalan rank
13web.archive.org
1st place
1st place
3nytimes.com
7th place
14th place
3imdb.com
16th place
21st place
2sandiego.edu
low place
low place
2filmportal.de
578th place
3,597th place
2deutsches-filminstitut.de
low place
low place
2terramedia.co.uk
low place
low place
2indolink.com
low place
low place
1elpais.com
84th place
9th place
1filmsound.org
low place
low place
1angelfire.com
1,133rd place
748th place
1pipex.com
low place
low place
1lainformacion.com
4,788th place
467th place
1encyclopediaofarkansas.net
3,744th place
low place
1epinay-sur-seine.fr
low place
low place
1cine-studies.net
low place
low place
1cinetecadibologna.it
low place
low place
1midnighteye.com
9,377th place
low place
1pbhooshan.
low place
low place
1Columbia.edu
low place
low place
1cinekorea.com
low place
low place
1panoramadelarte.com.ar
low place
low place
1monografias.com
4,797th place
782nd place
1urbatorium.blogspot.com.es
low place
low place
1amps.net
low place
low place
1afm.org
low place
low place
1duke.edu
1,880th place
1,968th place
1google.cat
1,849th place
2nd place
1filmsite.org
1,615th place
3,005th place
1bfi.org.uk
150th place
485th place
135millimeter.de
low place
low place

35millimeter.de

Columbia.edu

lists.cs.Columbia.edu

  • Chapman (2003), p. 328; Rajadhyaksha and Willem (2002), p. 255; Chatterji (1999), "The First Sound Films"; Bhuyan (2006), "Alam Ara: "Platinum Jubilee" del cinema sonor indi." El març de 1934 es va estrenar la primera pel·lícula amb diàleg en Kannada, Sathi Sulochana (Guy [2004]); Bhakta Dhruva (també coneguda com Dhruva Kumar) va sortir poc després, tot i que s'havia acabat abans (Rajadhyaksha i Willem [2002], pàg. 258, 260). Unes poques planes web esmenten la versió del 1932 de Heer Ranjha com la primera en panjabi; però les fonts més fiables estan d'acord que és parlada en hindustànic. La primera en llengua panjabi seria Pind vaig Kuri (o Sheila; 1935). La primera en assamès, Joymati, aparegué també el 1935. Molts llocs web coincideixen entre ells en datar el film en oriya, Sita Bibaha, el 1934, però les fonts de més autoritat i més detalladesdonen 1936 (Chapman [2003], p. 328; "Sita Bibaha: The First Oriya Cellulolid Romance" Arxivat 2006-09-13 a Wayback Machine. assaig de Saswat Pattanayak -part de la llsita de discussió Ornet Archives). L'entrada a Rajadhyaksha i Willem (2002) apunta "1934?" (P. 260).

afm.org

  • American Federation of Musicians/History "1927 - Amb l'estrena de la primera pel·lícula parlada, The Jazz Singer, les orquestres dels teatres que feien cine van ser desplaçades. L'AFM (Federació Americana de Músics) es va trobar per primera vegada amb un atur a gran escala provocat per la tecnologia. En tres anys es van perdre 22.000 llocs de treball de músic en el sector teatral com a acompanyants de pel·lícules mudes, mentre que la nova tecnologia només en va crear uns pocs centenars d'intèrprets per a lag ravació de bandes sonores. 1928 - Mentre continuava protestant per la pèrdua de lloc de treball degut a l'ús de 'música enllaunada' al cinema, l'AFM va aconseguir pactar uns salaris mínims per al treball de gravació en els sistemes Vitaphone, Movietone i Phonograph. Com que sincronitzar la música amb les imatges filmades era particularment difícil, l'AFM va poder pactar uns preus elevats per aquesta feina"

amps.net

  • Allen, Bob. «Let's Hear It For Sound». Newletter d'AMPS. Association of Motion Picture Sound, Tardor 1995. Arxivat de l'original el 8 de gener 2000. [Consulta: 13 desembre 2009].

angelfire.com

bfi.org.uk

cine-studies.net

  • Crisp (1997), p. 103; Epinay ville du cinéma Arxivat 2010-06-12 a Wayback Machine., part de la plana web del municipi d'Epinay-sur-Seine; Le Collier de la reine Arxivat 2008-08-20 a Wayback Machine. - All Movie Guide, descripció per Hal Erickson; Le cinéma français el 1930 Arxivat 2009-03-16 a Wayback Machine., cronologia que inclou 1929; part del lloc web Cine-studies. en el seu llibre de 2002 Genre, Myth, and Convention in the French Cinema, 1929-1939 (Bloomington: Indiana University Press), Crisp diu que Le Collier de la reine fou "'merament' sonoritzat, no dialogat" (p. 381), però la resta de descripcions detallades consultades (incloent-hi la seva pròpia de 1997) mencionen una seqüència amb diàleg. D'altra banda, Crisp dona el 31 d'octubre com data de l'estrena de Les Trois masques mentre que Cine-studies dona el 2 de novembre. Assenyalem finalment que, on Crisp a Genre, Myth, and Convention considera una "pel·lícula" (en comptes d'un "curt") a partir dels seixanta minuts de llargada, aquest article adopta el criteri comú, i dominant a Viquipèdia, d'un estàndard de quaranta minuts o més.

cinekorea.com

cinetecadibologna.it

deutsches-filminstitut.de

  • Low (1997), pàg. 178, 203-205; Low (1997b), p. 183; Der Rote Kreis Arxivat 2011-06-24 a Wayback Machine. Deutsches Filminstitut entry; Crafton (1997), pp. 432. Cal assenyalar que l'article Der rote Kreis a IMDb es refereix incorrectament a Der Rote Kreis/The Crimson Circle com una coproducció amb British International Pictures (BIP) (també escrivint en nom de Zelnik "Frederic"). De vegades s'esmenta Kitty, que sí que fou una producció de BIP entre les candidates a "primera pel·lícula parlada britànica." De fet, el film es va produir i comercialitzar sense so el 1928. Els actors es van traslladar més tard a Nova York per gravar els diàlegs, amb els quals es va reposar el juny de 1929, després d'altres candidates més acreditades. Vegeu les fonts citades més amunt.
  • Tanmateix, hi ha un desacord sobre la durada del film. La pàgina dedicada al film Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine. pel Deutsches Filminstitut dona 48 minuts; l'entrada de la pàgina 35 Millimeter en dona 40. Segons filmportal.de, és "d'uns 40 minuts."

duke.edu

library.duke.edu

  • «Canned Music on Trial». Ad*Access. Duke University Libraries. Arxivat de l'original el 16 de maig 2008. [Consulta: 9 desembre 2009].. El text de l'anunci continua: «Val la pena salvar la Música ?
    No calen gaires proves per contestar aquesta pregunta. La Música és un art estimat de forma gairebé universal. Des del començament de la història, els homes han recorregut a l'expressió musical per alleugerir les càrregues de la vida, per fer-los més feliços. Els aborígens, els més baixos de l'escala del salvatgisme, canten les seves cançons als déus tribals i toquen amb tubs i timbals de pell de tauró. El desenvolupament musical ha seguit el bon gust i l'ètica al llarg de la història, i han influït en la natura amable de l'home de forma potser més poderosa que cap altre factor. Serà la Gran Era de la Ciència qui menysprearà l'Art posant en el seu lloc una ombre pàl·lida i feble d'ell mateix?»
    American Federation of Musicians, Joseph N. Weber, President. Broadway, New York City
    (L'AFM aplegavaa 140.000 músics dels Estats Units i el Canadà).

elpais.com

encyclopediaofarkansas.net

  • Vegeu Freeman Harrison Owens (1890-1979) a Encyclopedia of Arkansas History and Culture. Diverses fonts afirmen erròniament que les patents d'Owens i/o de Tri-Ergon van ser essencials per a la creació del sistema Movietone de Fox-Case.

epinay-sur-seine.fr

  • Crisp (1997), p. 103; Epinay ville du cinéma Arxivat 2010-06-12 a Wayback Machine., part de la plana web del municipi d'Epinay-sur-Seine; Le Collier de la reine Arxivat 2008-08-20 a Wayback Machine. - All Movie Guide, descripció per Hal Erickson; Le cinéma français el 1930 Arxivat 2009-03-16 a Wayback Machine., cronologia que inclou 1929; part del lloc web Cine-studies. en el seu llibre de 2002 Genre, Myth, and Convention in the French Cinema, 1929-1939 (Bloomington: Indiana University Press), Crisp diu que Le Collier de la reine fou "'merament' sonoritzat, no dialogat" (p. 381), però la resta de descripcions detallades consultades (incloent-hi la seva pròpia de 1997) mencionen una seqüència amb diàleg. D'altra banda, Crisp dona el 31 d'octubre com data de l'estrena de Les Trois masques mentre que Cine-studies dona el 2 de novembre. Assenyalem finalment que, on Crisp a Genre, Myth, and Convention considera una "pel·lícula" (en comptes d'un "curt") a partir dels seixanta minuts de llargada, aquest article adopta el criteri comú, i dominant a Viquipèdia, d'un estàndard de quaranta minuts o més.

filmportal.de

filmsite.org

filmsound.org

  • L'enginyer de so Mark Ulano, a htm "The Movies Are Born a Child of the Phonograph"[Enllaç no actiu] (2a part del seu assaig "Moving Pictures That Talk"), descriu el cinema amb so sincronitzat del Phono-Cinéma-Théâtre:

    Aquest sistema emprava una forma primitiva de sincronització no connectada ajustada per un operari. En primer lloc es filmaven les escenes, i aleshores els actors gravaven els seus diàlegs o cançons en un Lioretògraf (normalment un fonògraf de concert Le Eclat de cilindre), mirant d'ajustar-se temporalment a la filmació prèvia. En projectar les pel·lícules, la sincronització es podia aconseguir ajustant la velocitat de la manivel·la manual del projector a la velocitat del fonògraf. El projeccionista estava equipat amb un telèfon a través del qual sentia el fonògraf, que se situava al fossat de l'orquestra.

google.cat

books.google.cat

imdb.com

  • ("Concha Piquer", a imdb.com). Al novembre de 2010 es va anunciar el descobriment, a la Biblioteca del Congrés dels EUA, d'una còpia de la cinta (notícia del descobriment a lainformacion.com Arxivat 2014-11-04 a Wayback Machine.)
  • Low (1997), pàg. 178, 203-205; Low (1997b), p. 183; Der Rote Kreis Arxivat 2011-06-24 a Wayback Machine. Deutsches Filminstitut entry; Crafton (1997), pp. 432. Cal assenyalar que l'article Der rote Kreis a IMDb es refereix incorrectament a Der Rote Kreis/The Crimson Circle com una coproducció amb British International Pictures (BIP) (també escrivint en nom de Zelnik "Frederic"). De vegades s'esmenta Kitty, que sí que fou una producció de BIP entre les candidates a "primera pel·lícula parlada britànica." De fet, el film es va produir i comercialitzar sense so el 1928. Els actors es van traslladar més tard a Nova York per gravar els diàlegs, amb els quals es va reposar el juny de 1929, després d'altres candidates més acreditades. Vegeu les fonts citades més amunt.
  • D'acord amb Il Cinema Ritrovato Arxivat 2006-10-13 a Wayback Machine., el programa de la XXI Mostra Internazionale del Cinema Libero (Bolonya, 22-29 novembre 1992), el film es va rodar a Paris. Segons l'entrada del film a IMDb[Enllaç no actiu], era una coproducció txeco-alemanya. Les dues afirmacions no són necessàriament contradictòries.

indolink.com

lainformacion.com

noticias.lainformacion.com

midnighteye.com

  • A Page of Madness(1927) entrevista amb Mariann Lewinsky per Jasper Sharp, 7 març de 2002; part del lloc web Midnight Eye.

monografias.com

nytimes.com

movies2.nytimes.com

  • La data i la resta de dades són les que s'esmenten a la majoria de fonts consultades. Une poques, però, afirmen que (a) la data era l'1 d'abril, (b) la funció tingué lloc al Rialto Theater, i/o (c) la pel·lícula, Bella Donna , tenia so. La millor peça d'evidència a favor de la descripció majoritària és la crítica del New York Times de l'estrena de Bella Donna, publicada el 16 d'abril, que no esmenta en cap moment que la pel·lícula tingués so.
  • Algunes fonts indiquen que la cinta fou estrenada el 1923, però les dues històries amb autoritat més recents que en parlen -Crafton (1997), p. 66; Hijiya (1992), p. 103- donen 1924 totes dues. S'accepta generalment que De Forest va gravar la partitura musical sincronitzada per a Siegfried (1924) del director Fritz Lang, quan va arribar als Estats Units un any després de la seva estrena a Alemanya. Això podria fer-ne la primera pel·lícula amb so sinchronitzat de la història, però sembla que no hi ha dues fonts que es posin d'acord sobre quan es va gravar, ni fins en si es va presentar efectivament amb so sincronitzat. La crítica de Siegfried al New York Times del 24 d'agost de 1925, l'endemà del que sembla la seva estrena americana al Century Theater de Nova York, esmenta una orquestra interpretant la partitura. La gravació de De Forest podria haver tingut lloc aleshores.
  • Crisp (1997), p. 103; Epinay ville du cinéma Arxivat 2010-06-12 a Wayback Machine., part de la plana web del municipi d'Epinay-sur-Seine; Le Collier de la reine Arxivat 2008-08-20 a Wayback Machine. - All Movie Guide, descripció per Hal Erickson; Le cinéma français el 1930 Arxivat 2009-03-16 a Wayback Machine., cronologia que inclou 1929; part del lloc web Cine-studies. en el seu llibre de 2002 Genre, Myth, and Convention in the French Cinema, 1929-1939 (Bloomington: Indiana University Press), Crisp diu que Le Collier de la reine fou "'merament' sonoritzat, no dialogat" (p. 381), però la resta de descripcions detallades consultades (incloent-hi la seva pròpia de 1997) mencionen una seqüència amb diàleg. D'altra banda, Crisp dona el 31 d'octubre com data de l'estrena de Les Trois masques mentre que Cine-studies dona el 2 de novembre. Assenyalem finalment que, on Crisp a Genre, Myth, and Convention considera una "pel·lícula" (en comptes d'un "curt") a partir dels seixanta minuts de llargada, aquest article adopta el criteri comú, i dominant a Viquipèdia, d'un estàndard de quaranta minuts o més.

panoramadelarte.com.ar

pbhooshan.

pipex.com

aqpl43.dsl.pipex.com

sandiego.edu

history.sandiego.edu

terramedia.co.uk

urbatorium.blogspot.com.es

web.archive.org

  • Si l'Elgéphone tenia un defecte no era, sembla, la manca de volum. Donen Gilmore descriu la tecnologia dels seus predecessors en el seu assaig de 2004 "What's Louder than Loud? The Auxetophone": "Was the Auxetophone loud? It was painfully loud." (Sonava fort l'Auxetòfon? Sonava dolorosament fort). Per a més detalls sobre les molèsties causades per l'Auxetòfon, vegeu The Auxetophone and Other Compressed-Air Gramophone Arxivat 2010-09-18 a Wayback Machine.
  • ("Concha Piquer", a imdb.com). Al novembre de 2010 es va anunciar el descobriment, a la Biblioteca del Congrés dels EUA, d'una còpia de la cinta (notícia del descobriment a lainformacion.com Arxivat 2014-11-04 a Wayback Machine.)
  • Motion Picture Sound 1910-1929 Arxivat 2007-04-29 a Wayback Machine. i Sound Recording Research at Bell Labs Arxivat 2007-05-22 a Wayback Machine. detailed Chronologie; part de Steven E. SCHOENHERR Recording Technology History .
  • Gomery (2005), pàg. 42, 50. Vegeu també Motion Picture Sound 1910-1929 Arxivat 2007-04-29 a Wayback Machine., potser la millor font en línia per als detalls sobre aquests desenvolupaments tecnològics, tot i que en aquest cas no precisa que el contracte original de Fox per la tecnologia de Western Electric inclou un acord de sots-licència.
  • Low (1997), pàg. 178, 203-205; Low (1997b), p. 183; Der Rote Kreis Arxivat 2011-06-24 a Wayback Machine. Deutsches Filminstitut entry; Crafton (1997), pp. 432. Cal assenyalar que l'article Der rote Kreis a IMDb es refereix incorrectament a Der Rote Kreis/The Crimson Circle com una coproducció amb British International Pictures (BIP) (també escrivint en nom de Zelnik "Frederic"). De vegades s'esmenta Kitty, que sí que fou una producció de BIP entre les candidates a "primera pel·lícula parlada britànica." De fet, el film es va produir i comercialitzar sense so el 1928. Els actors es van traslladar més tard a Nova York per gravar els diàlegs, amb els quals es va reposar el juny de 1929, després d'altres candidates més acreditades. Vegeu les fonts citades més amunt.
  • Crisp (1997), p. 103; Epinay ville du cinéma Arxivat 2010-06-12 a Wayback Machine., part de la plana web del municipi d'Epinay-sur-Seine; Le Collier de la reine Arxivat 2008-08-20 a Wayback Machine. - All Movie Guide, descripció per Hal Erickson; Le cinéma français el 1930 Arxivat 2009-03-16 a Wayback Machine., cronologia que inclou 1929; part del lloc web Cine-studies. en el seu llibre de 2002 Genre, Myth, and Convention in the French Cinema, 1929-1939 (Bloomington: Indiana University Press), Crisp diu que Le Collier de la reine fou "'merament' sonoritzat, no dialogat" (p. 381), però la resta de descripcions detallades consultades (incloent-hi la seva pròpia de 1997) mencionen una seqüència amb diàleg. D'altra banda, Crisp dona el 31 d'octubre com data de l'estrena de Les Trois masques mentre que Cine-studies dona el 2 de novembre. Assenyalem finalment que, on Crisp a Genre, Myth, and Convention considera una "pel·lícula" (en comptes d'un "curt") a partir dels seixanta minuts de llargada, aquest article adopta el criteri comú, i dominant a Viquipèdia, d'un estàndard de quaranta minuts o més.
  • D'acord amb Il Cinema Ritrovato Arxivat 2006-10-13 a Wayback Machine., el programa de la XXI Mostra Internazionale del Cinema Libero (Bolonya, 22-29 novembre 1992), el film es va rodar a Paris. Segons l'entrada del film a IMDb[Enllaç no actiu], era una coproducció txeco-alemanya. Les dues afirmacions no són necessàriament contradictòries.
  • Pradeep (2006); Narasimham (2006); Rajadhyaksha i Willem (2002), p. 254; Tamil Cinema History-The Early Days: 1916-1936 Arxivat 2000-07-11 a Wayback Machine. part del lloc web IndoLink Tamil Cinema
  • Chapman (2003), p. 328; Rajadhyaksha and Willem (2002), p. 255; Chatterji (1999), "The First Sound Films"; Bhuyan (2006), "Alam Ara: "Platinum Jubilee" del cinema sonor indi." El març de 1934 es va estrenar la primera pel·lícula amb diàleg en Kannada, Sathi Sulochana (Guy [2004]); Bhakta Dhruva (també coneguda com Dhruva Kumar) va sortir poc després, tot i que s'havia acabat abans (Rajadhyaksha i Willem [2002], pàg. 258, 260). Unes poques planes web esmenten la versió del 1932 de Heer Ranjha com la primera en panjabi; però les fonts més fiables estan d'acord que és parlada en hindustànic. La primera en llengua panjabi seria Pind vaig Kuri (o Sheila; 1935). La primera en assamès, Joymati, aparegué també el 1935. Molts llocs web coincideixen entre ells en datar el film en oriya, Sita Bibaha, el 1934, però les fonts de més autoritat i més detalladesdonen 1936 (Chapman [2003], p. 328; "Sita Bibaha: The First Oriya Cellulolid Romance" Arxivat 2006-09-13 a Wayback Machine. assaig de Saswat Pattanayak -part de la llsita de discussió Ornet Archives). L'entrada a Rajadhyaksha i Willem (2002) apunta "1934?" (P. 260).
  • Allen, Bob. «Let's Hear It For Sound». Newletter d'AMPS. Association of Motion Picture Sound, Tardor 1995. Arxivat de l'original el 8 de gener 2000. [Consulta: 13 desembre 2009].
  • «Canned Music on Trial». Ad*Access. Duke University Libraries. Arxivat de l'original el 16 de maig 2008. [Consulta: 9 desembre 2009].. El text de l'anunci continua: «Val la pena salvar la Música ?
    No calen gaires proves per contestar aquesta pregunta. La Música és un art estimat de forma gairebé universal. Des del començament de la història, els homes han recorregut a l'expressió musical per alleugerir les càrregues de la vida, per fer-los més feliços. Els aborígens, els més baixos de l'escala del salvatgisme, canten les seves cançons als déus tribals i toquen amb tubs i timbals de pell de tauró. El desenvolupament musical ha seguit el bon gust i l'ètica al llarg de la història, i han influït en la natura amable de l'home de forma potser més poderosa que cap altre factor. Serà la Gran Era de la Ciència qui menysprearà l'Art posant en el seu lloc una ombre pàl·lida i feble d'ell mateix?»
    American Federation of Musicians, Joseph N. Weber, President. Broadway, New York City
    (L'AFM aplegavaa 140.000 músics dels Estats Units i el Canadà).
  • Guy (2004); Tamil Cinema History-The Early Days: 1916-1936 Arxivat 2000-07-11 a Wayback Machine.
  • Tanmateix, hi ha un desacord sobre la durada del film. La pàgina dedicada al film Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine. pel Deutsches Filminstitut dona 48 minuts; l'entrada de la pàgina 35 Millimeter en dona 40. Segons filmportal.de, és "d'uns 40 minuts."