Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «llevant». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. «6. Llevant de taula: —b) Fruita, dolços i altres coses que se serveixen com a final d'un àpat; cast. postres. Servir o portar lo llevant de taula: Inferre secundae mensae ferula, Lacavalleria Gazoph. Per a menjar a llevant de taula, Agustí Secr. 48. Després del llevant de taula, que consistí en algunes galetes i confítura, Ruyra Pinya, ii, 48.»
Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «darreria». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. «Especialment: a) Plat darrer d'una menjada, més de llepolia que d'aliment sòlid; cast. postres. Li'n faé un solemnial banquet, e per darreries li'n faé traure una gran plata d'oliues de Maylorques, Boades Feyts 319. Si'ls dies de festa li donaven pera darreries quansevol llepolia, Guinot Capolls 15. «Què mengen les monges? | Pa i taronges. | I de darreries? | Pa i olives» (cançó infantil Cullera).»
rodamots.cat
«darreries». RodaMots, 28-06-2013. [Consulta: 29 octubre 2024].
uib.cat
totdret.uib.cat
«Castellanismes». Tot dret. UIB. [Consulta: 29 octubre 2024].