Si retrocedim fins a l'indoeuropeu trobem que l'arrel *wenh₁-, de la qual ve el lexema llatí vena-, que significa «desitjar, perseguir, caçar, eliminar» i que és, de fet, l'arrel de Venus, («deessa de l'amor»), i també de venor, («caçar»). Vegeu Geiriadur Prifysgol Cymru (University of Wales Dictionary), vol. I, pàg. 1773
